Àcid hexanoic

Àcid hexanoic

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	116,084 Da
Trobat en el tàxon	Artemisia xerophytica, Pota de cavall, Rhododendron mucronulatum, Deschampsia antarctica, Serenoa repens, Syagrus romanzoffiana, Sabal minor, Mongeta vermella, Erigeron philadelphicus, Quercus agrifolia, Daphne odora, albercoquer, presseguer, prunera, Actaea simplex, Cimicifuga simplex, Saussurea involucrata, Truncocolumella citrina, Plumeria rubra, Freesia hybrida, festuca alta, Geum heterocarpum, Polygala senega, regalèssia, Papaier, Spondias mombin, Capsicum annuum var. annuum, melissa, pipa, Canarium album, Evernia prunastri, Fragaria, Haploclathra leiantha, Haploclathra paniculata, Lactuca saligna, alfals, Pelargonium graveolens, Trifolium alexandrinum, ésser humà, noni, Oecophylla smaragdina, Bella de nit, Euphorbia tithymaloides, Hypericum gentianoides, Viburnum prunifolium, Nyam, Iris, magraner, Datura alba, Rosmarinus officinalis, estafisàgria, Caenorhabditis elegans, Rhodiola rosea, mango comú, cirerer, Guanabaner, llúpol, Garcinia dulcis, tabaquera, tomàquet, Safranera, Magnolia obovata, Chrozophora verbascifolia, Staphisagria macrosperma, Chrozophora tinctoria, Chrozophora obliqua, Cyperus erectus, Datura metel, Hypericum japonicum, escheríchia coli, Arabidopsis thaliana, Datura leichhardtii, Rhododendron sichotense, Festuca rubra, eucaliptus blau, Chrozophora plicata i Streptomyces
Estructura química
Fórmula química	C₆H₁₂O₂
SMILES canònic	Model 2D CCCCCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Punt de fusió	−4 °C −3 °C
Punt d'ebullició	205,25 °C (a 101,325 kPa)
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

L'àcid hexanoic, (també anomenat, de forma no sistemàtica, àcid caproic), és un àcid carboxílic de cadena lineal amb sis àtoms de carboni, de fórmula molecular ${\displaystyle {\ce {C6H12O2}}}$. En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza com C6:0.

És un oli incolor, viscós^[1] i que fa olor de cabra o altres animals de granja. El seu punt de fusió és de -3,4 °C i el d'ebullició 205,8 °C. La seva densitat és 0,929 g/cm³ entre 4-20 °C i el seu índex de refracció 1,41635 a 20 °C. És poc soluble en aigua i soluble en etanol i dietilèter.^[2] Fou descobert pel químic francès Michel Eugène Chevreul (1786-1789) el 1818^[3] i l'anomenà àcid caproic perquè l'obtingué de la mantega de la llet de vaca i de la de cabra.^[4]

Forma sals anomenades hexanoats o caproats. És un àcid gras que es troba naturalment en els greixos i olis animals, i és un dels compostos químics que li dona a la llavor del ginkgo la característica brillantor i pudor en descompondre's.^[5] A més, com el seu nom vulgar suggereix, és part de les suors de les cabres. La pudor dels mitjons bruts es deu a l'àcid caproic.

Vegeu també

• Àcid gras insaturat
• Àcids grassos essencials

Referències