Bella Martha

Bella Martha

Fitxa
Direcció	Sandra Nettelbeck
Protagonistes	Martina Gedeck Sergio Castellitto Maxime Foerste Ulrich Thomsen Diego Ribon August Zirner Sibylle Canonica İdil Üner Oliver Broumis Katja Studt Sandra Nettelbeck Victoria Trauttmansdorff Maria Fuchs Dietrich Adam Antonio Wannek Gerhard Garbers Regula Grauwiller
Producció	Karl Baumgartner i Christoph Friedel
Dissenyador de producció	Thomas Freudenthal (en)
Guió	Sandra Nettelbeck
Música	David Darling
Dissenyador de so	Luc Yersin (en)
Fotografia	Michael Bertl
Muntatge	Mona Bräuer
Vestuari	Bettina Helmi (en)
Maquillatge	Katharina Erfmann (en) i Martine Felber (en)
Productora	Bavaria Film, Pandora Film i Studiocanal
Distribuïdor	Paramount Vantage
Dades i xifres
País d'origen	Alemanya, Itàlia, Àustria i Suïssa
Estrena	2001
Durada	109 min
Idioma original	italià alemany
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia romàntica i drama
Tema	gastronomia, infant acollit, foraster, mort parental, mort d'un germà, amor, passió i plaer
Lloc de la narració	Hamburg
Premis i nominacions
Nominacions	Premis del Cinema Europeu al millor actor (2002) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (2002)
Premis	Premis del Cinema Europeu al millor actor (2002)

Bella Martha és una pel·lícula de comèdia romàntica alemanya de l'any 2001 dirigida per Sandra Nettelbeck. El paper principal va ser interpretat per Martina Gedeck, Maxime Foerste, i Sergio Castellitto.^[1] Filmada a Hamburg, i a Itàlia^[2]

Sinopsi

Martha Klein treballa en un restaurant francès i està convençuda que és la millor cuinera de la ciutat. És perfeccionista i viu per al seu treball.

Quan la seva germana mor en un accident d'automòbil, ha de fer-se càrrec de la seva neboda de vuit anys Lina, perquè del pare de la nena només saben que és italià i es diu Giuseppe. Lina a l'apartament de Martha no té una habitació pròpia, s'aïlla en si mateixa i pràcticament no menja. Se sent malament i tira molt de menys a la seva mare. Martha li promet a Lina esbrinar on viu el seu pare.

L'excèntric italià Mario comença a fer feina en el mateix restaurant que Martha. Afirma ser un admirador del treball de Martha com a cuinera. A Martha per contra no li cau bé. Però s'entén amb Lina i aconsegueix que mengi. D'aquesta manera millora la relació entre Martha i Mario que acaben enamorant-se un de l'altre.^[3]

Repartiment

• Martina Gedeck - Martha Klein
• Maxime Foerste - Lina Klein (neboda de Martha)
• Sergio Castellitto - Mario;
• August Zirner – Terapista de Martha
• Sibylle Canonica - Frida
• Katja Studt - Lea
• Antonio Wannek - Carlos
• İdil Üner - Bernadette
• Oliver Broumis - Jan
• Ulrich Thomsen - Samuel "Sam" Thalberg
• Gerhard Garbers - Herr Steinberg
• Angela Schmidt - Frau Steinberg
• Diego Ribon - Giuseppe Lorenzo
• W.D. Sprenger - Noisy Customer

Banda sonora

La banda sonora és formada per música d'artistes d'ECM Records com Keith Jarrett, Steve Reich, David Darling, i Arvo Pärt, i la majoria de les composiciions daten de la dècada dels 1990. Manfred Eicher, fundador d'ECM Records, hi és acreditat com a consultor musical.

• "Country" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett, Jan Garbarek, Palle Danielsson, i Jon Christensen
• "Let's Do It in A-Flat" (Steve Reich) per M. Segal, S. Reich, J. Gunkel, i M. Fonfara
• "How Deep Is the Blues" (Steve Reich) per M. Segal, S. Reich, J. Gunkel, i M. Fonfara
• "Too Much of Your Love" (Steve Reich) per M. Segal, S. Reich, J. Gunkel, i M. Fonfara
• "Special Delivery" (Peter Blegvad) per Peter Blegvad
• "Darkwood VII: New Morning" (David Darling) per David Darling
• "Für Alina" (Arvo Pärt) per Alexander Malter
• "Tokyo, Encore" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett
• "Angelina – Zooma Zooma" (Roberts, Fisher – Citarrelly, Prima) per Louis Prima
• "Volare" (Franco Migliacci, Domenico Modugno) per Dean Martin
• "Bregenz, Part I" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett
• "Via Con Me" (Paolo Conte) per Paolo Conte
• "Attenti Al Lupo" (Ron) per Lucio Dalla
• "Relax-Ay-Voo" (Johns, Salvador) per Dean Martin
• "Never Let Me Go" (Ray Evans, Jay Livingston) per Keith Jarrett, Gary Peacock, i Jack de Johnette
• "U Dance" (Keith Jarrett) per Keith Jarrett, Gary Peacock, i Jack de Johnette^[4]

Recaptació

Bella Martha va recaptar $5,691,547 en taquilla a Europa i $4,158,045 als Estats Units.^[5] Les admissions a Europa inclouen 213.037 (Alemanya), 38.812 (Països Baixos), 1.510 (Noruega), i 202.150 (Espanya).^[5]

Resposta crítica

En el seu article a The New York Times, el crític de cinema Elvis Mitchell va escriure, "La pel·lícula en si té una precisió retallant, tot i que Manfred Eicher (un dels fundadors del segell de jazz ECM) hi afegeix una banda sonora que dona a la imatge un ritme de mà lleugera. La Sra. Nettelbeck sembla haver assolit un equilibri de control i autonomia de manera que Bella Martha no se sent com si estigués dirigida per la seva figura central. Extremadament agradable, tot i que uns graus tímids de perfecció."^[6]

En el seu article a Spirituality & Practice, Frederic i Mary Ann Brussat van escriure, "L'escriptora i directora Sandra Nettelbeck orquestra bellament la transformació de la Marta freda, neuròtica i autoabsorbida mentre el seu cor comença a obrir-se sota la tutela de Lina i Mario."^[7]

En el seu comentari a Reel Views, James Berardinelli va escriure, "L'actuació és de primer nivell. Martina Gedeck és gloriosa com Martha ... Com Lina, Maxime Foerste dona una interpretació natural i desimbolta... I Sergio Castellitto és encantador com Mario ... Tant com qualsevol altra pel·lícula cinematogràfica que utilitzi la preparació i el consum d'aliments com a element clau, "Bella Martha" proporciona la combinació perfecta de satisfacció i la gratificació cinematogràfiques."^[8]

A Manohla Dargis no li va agradar el guió, i escriu "És una gran manera com Nettelbeck veu dones treballadores, o almenys aquesta dona que treballa, per a qui mostra poca comprensió; hi ha un home purità, fins i tot punitiu, de la manera que veu el seu personatge, la patologia de la qual s'excava amb la tenacitat d'un gos buscador de trufes."^[9]

Premis

• Martina Gedeck va guanyar pel seu paper un dels Premis del cinema alemany de 2002, així com un premi del Verband der Deutschen Filmkritik. A més va estar nominada en els Premis del cinema europeu de 2002.
• Sergio Castellitto va guanyar per la seva actuació el Premi del cinema europeu de 2002.
• En 2003 va ser nominada als Premis Goya en la categoria de Millor Pel·lícula Europea.^[10]

Referències