CATOBAR

McDonnell Douglas F/A-18 Hornet nord-americà enlairant-se de portaavions USS Nimitz (CVN-68) mitjançant catapulta.

CATOBAR (acrònim en anglès de Catapult Assisted Take-Off But Arrested Recovery, «enlairament assistit per catapulta, però recuperació mitjançant detenció») és un sistema per a l'enlairament i per apuntar la direcció d'avions des de la coberta d'un portaavions. Els avions són llançats mitjançant una catapulta, la qual els proporciona la velocitat inicial per tenir la seva pròpia sustentació. No obstant això, en no tractar d'avions STOVL sinó d'avions convencionals, incapaços d'aterrar verticalment, es requereix que el portaavions estigui dotat de cables per apuntar, per detenir a l'avió després de contactar amb la coberta.[1]

Només tres països tenen portaavions dotats d'aquest sistema:

Brasil Brasil
  • El NAE São Paulo, exfrancès Foch (R 99).[2]
França França
  • El Charles de Gaulle (R 91)
EUA Estats Units d'Amèrica
  • Tota la classe Nimitz
  • El USS Enterprise (CVN-65), primer portaavions nuclear.[3]

Referències

  1. ↑ «Indian Navy seeks EMALS system for second Vikrant-class aircraft carrier».
  2. ↑ Brasil podría adaptar el Gripen naval a sus futuros portaaviones a defensa.com
  3. ↑ «Gerald R Ford Class (CVN 78/79)». naval-technology.com. [Consulta: 15 gener 2014].

Vegeu també

  • Portaavions
  • Avió embarcat
  • CTOL: enlairament i aterratge convencionals.
  • STOL: enlairament i aterratge curts.
  • STOVL: enlairament curt i aterratge vertical.
  • VTOHL: enlairament vertical i aterratge horitzontal.
  • VTOL: enlairament i aterratge vertical.
  • V/STOL: enlairament i aterratge vertical/curt.
  • STOBAR: enlairament curt però recuperació mitjançant detenció.
  • CATO: enlairament assistit per catapulta.
  • JATO/RATO: enlairament assistit per reactors/coets.
  • ZLL/ZLTO: enlairament de llargària zero.

Enllaços externs

  • Infografía: CATOBAR, STOBAR y STOL. Estos gráficos muestran las diferencias cruciales entre 3 tipos de portaaviones del mundo, per Jeremy Bender