Carles Reig i Morell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Carles Reig Morell  8 març 1947 Lleida |
| Mort | 2001 (53/54 anys) McLean (Virgínia) |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, escriptor |
| Gènere | Dramatúrgia i traducció |
| Influències | Charles Fourier |
Premis
| |
Carles Reig i Morell (Lleida, 8 de març de 1947 - McLean, 2001) fou un novel·lista i dramaturg català.[1]
Biografia
Fill de família de forners, va haver d'exiliar-se el febrer del 1974, i va viure a Leeds quatre anys, tres més entre Brussel·les i París, i els últims divuit anys de la seva vida els visqué als Estats Units d'Amèrica.[2]
La seva nombrosa obra teatral, parcialment inèdita, va tenir un cert èxit a l'Estat francès. El film Baise-moi en fa esment tangencial i és evidentment un subproducte de Travessa-deserts.[3] Va escriure habitualment sota pseudònim: Onèsim d'Açanui, Remei Jonqueres d'Oriola, Pelagi Monjola i Eduard Moliner. Fou un autor de caràcter provocador, heterodox i escatològic, cosa que va impedir que cap de les seves obres fos representada, amb una sola excepció, Travessa-deserts, a la Cúpula Venus, el 1979 amb Alfred Lucchetti, Boris Ruiz i Lurdes Barba, després d'haver sigut foragitada del Teatre Nord en ser considerada excessiva i degenerada..[1]
Com a novel·lista, va obtenir el Premi Josep Pla de narrativa l'any 1977 amb l'obra Contraataquen, i va ser membre fundador del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. Va traduir obres de Sean O'Casey, Aleksandr Griboiédov, Norman Mailer i Christopher Marlowe.[4] L'Institut d'Estudis Reigians és un grup de recerca que estudia la seva obra.[5]
Obra Publicada
Narrativa
- Contraataquen. Barcelona: Destino, 1977[6]
- Meuques!. Barcelona: M. Acosta, 1979
- Llibre de les veritats poixèvoles. València: Eliseu Climent / 3i4, 1989
Teatre
- Resclum, si més no. 1974[7]
- S'assaja amb noses. Barcelona: Ed. 62, 1975
- Travessa deserts. Mataró: Robrenyo, 1977[8]
- Lotus continu. Mataró: Robrenyo, 1981
- Contagiï'l. Mataró: Robrenyo, 1981
- Llimac rural. Mataró: Robrenyo, 1981
Premis literaris
- Joan Santamaria de teatre, 1973: La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa
- Josep Ferrer 1970 de Reus: Resclum, si més no
- Ciutat de Granollers de teatre, 1974: S'assaja amb noses
- Josep Pla, 1976: Contraataquen
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Batlle, Eduard. «Carles Reig: Contra la mort de la llum». Núvol, 08-04-2014. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ Aran Vilà, Ramón. «Carles Reig i Morell». Institut del Teatre de Barcelona. [Consulta: 11 setembre 2022].
- ↑ «Travessa-deserts». Institut del Teatre. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Reig i Morell, Carles». Visat.cat. [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ «Carles Reig Morell Opvs Sapientia et Studium Fraternitate». [Consulta: 16 octubre 2022].
- ↑ Castellanos, Jordi «Carles Reig: Contraataquen». Els Marges, 1977, pàg. 126.
- ↑ Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la “generació del Premi Sagarra”, assaig de nòmina». Pausa, 2006, pàg. 19-20.
- ↑ Corbert, José Luis «Estreno de Travessa-deserts, de Carles Reig». La Vanguardia, 09-03-1979, pàg. 43.
