Carles Reig i Morell

Infotaula de personaCarles Reig i Morell
Biografia
Naixement(es) Carles Reig Morell Modifica el valor a Wikidata
8 març 1947 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort2001 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
McLean (Virgínia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótraductor, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereDramatúrgia i traducció Modifica el valor a Wikidata
Influències
Charles Fourier Modifica el valor a Wikidata
Premis

Carles Reig i Morell (Lleida, 8 de març de 1947 - McLean, 2001) fou un novel·lista i dramaturg català.[1]

Biografia

Fill de família de forners, va haver d'exiliar-se el febrer del 1974, i va viure a Leeds quatre anys, tres més entre Brussel·les i París, i els últims divuit anys de la seva vida els visqué als Estats Units d'Amèrica.[2]

La seva nombrosa obra teatral, parcialment inèdita, va tenir un cert èxit a l'Estat francès. El film Baise-moi en fa esment tangencial i és evidentment un subproducte de Travessa-deserts.[3] Va escriure habitualment sota pseudònim: Onèsim d'Açanui, Remei Jonqueres d'Oriola, Pelagi Monjola i Eduard Moliner. Fou un autor de caràcter provocador, heterodox i escatològic, cosa que va impedir que cap de les seves obres fos representada, amb una sola excepció, Travessa-deserts, a la Cúpula Venus, el 1979 amb Alfred Lucchetti, Boris Ruiz i Lurdes Barba, després d'haver sigut foragitada del Teatre Nord en ser considerada excessiva i degenerada..[1]

Com a novel·lista, va obtenir el Premi Josep Pla de narrativa l'any 1977 amb l'obra Contraataquen, i va ser membre fundador del col·lectiu literari Ofèlia Dracs. Va traduir obres de Sean O'Casey, Aleksandr Griboiédov, Norman Mailer i Christopher Marlowe.[4] L'Institut d'Estudis Reigians és un grup de recerca que estudia la seva obra.[5]

Obra Publicada

Narrativa

  • Contraataquen. Barcelona: Destino, 1977[6]
  • Meuques!. Barcelona: M. Acosta, 1979
  • Llibre de les veritats poixèvoles. València: Eliseu Climent / 3i4, 1989

Teatre

  • Resclum, si més no. 1974[7]
  • S'assaja amb noses. Barcelona: Ed. 62, 1975
  • Travessa deserts. Mataró: Robrenyo, 1977[8]
  • Lotus continu. Mataró: Robrenyo, 1981
  • Contagiï'l. Mataró: Robrenyo, 1981
  • Llimac rural. Mataró: Robrenyo, 1981

Premis literaris

  • Joan Santamaria de teatre, 1973: La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa
  • Josep Ferrer 1970 de Reus: Resclum, si més no
  • Ciutat de Granollers de teatre, 1974: S'assaja amb noses
  • Josep Pla, 1976: Contraataquen

Referències

  1. 1,0 1,1 Batlle, Eduard. «Carles Reig: Contra la mort de la llum». Núvol, 08-04-2014. [Consulta: 16 octubre 2022].
  2. Aran Vilà, Ramón. «Carles Reig i Morell». Institut del Teatre de Barcelona. [Consulta: 11 setembre 2022].
  3. «Travessa-deserts». Institut del Teatre. [Consulta: 16 octubre 2022].
  4. «Reig i Morell, Carles». Visat.cat. [Consulta: 16 octubre 2022].
  5. «Carles Reig Morell Opvs Sapientia et Studium Fraternitate». [Consulta: 16 octubre 2022].
  6. Castellanos, Jordi «Carles Reig: Contraataquen». Els Marges, 1977, pàg. 126.
  7. Graells, Guillem-Jordi. «Els autors de la “generació del Premi Sagarra”, assaig de nòmina». Pausa, 2006, pàg. 19-20.
  8. Corbert, José Luis «Estreno de Travessa-deserts, de Carles Reig». La Vanguardia, 09-03-1979, pàg. 43.
  • Vegeu aquesta plantilla
1968: Terenci Moix  · 1969: Baltasar Porcel  · 1970: Teresa Pàmies  · 1971: Gabriel Janer  · 1972: Alexandre Cirici  · 1973: Llorenç Villalonga  · 1974: Marià Manent  · 1975: Enric Jardí  · 1976: Carles Reig  · 1977: Josep M. Castellet  · 1978: Maria Àngels Anglada  · 1979: Jaume Miravitlles  · 1980: Jordi Sarsanedas  · 1981: Josep Piera  · 1982: Olga Xirinacs  · 1983: Pau Faner  · 1984: Norbert Bilbeny  · 1985: Gerard Vergés  · 1986: Maria Mercè Roca  · 1987: Albert Manent  · 1988: Àlex Susanna  · 1989-1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Xavier Rubert de Ventós  · 1992: Jordi Coca  · 1993: Xavier Roca  · 1994: Carme Riera  · 1995: Isabel Olesti  · 1996: Pep Subirós  · 1997: Miquel de Palol  · 1998: Valentí Puig  · 1999: Francesc Puigpelat  · 2000: Empar Moliner  · 2001: Jordi Llavina  · 2002: Eva Piquer  · 2003: Hèctor Bofill  · 2004: Robert Saladrigas  · 2005: Sebastià Alzamora  · 2006: Lluís Maria Todó  · 2007: Martí Domínguez  · 2008: Melcior Comes  · 2009: Gaspar Hernàndez  · 2010: Llucia Ramis  · 2011: Cristian Segura  · 2012: Rafael Nadal  · 2013: Genís Sinca  · 2014: Albert Villaró  · 2015: Andreu Carranza  · 2016: Lluís Foix  · 2017: Xavier Theros  · 2018: Antoni Bassas  · 2019: Marc Artigau i Queralt  · 2020: Laia Aguilar  · 2021: Maria Barbal  · 2022: Toni Cruanyes  · 2023: Gemma Ventura  · 2023: Jaume Clotet


Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)