Cela s'appelle l'aurore

Cela s'appelle l'aurore

Fitxa
Direcció	Luis Buñuel
Protagonistes	Lucia Bosè Gaston Modot Georges Marchal Giani Esposito Henri Nassiet Jean Morlet Jean-Jacques Delbo Julien Bertheau Marcel Pérès Nelly Borgeaud Pascal Mazzotti Robert Le Fort Simone Paris Louise Chevalier Jane Morlet
Guió	Luis Buñuel i Jean Ferry
Música	Joseph Kosma
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	9 maig 1956
Durada	102 min
Idioma original	francès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama

Cela s'appelle l'aurore és una pel·lícula de Luis Buñuel Portolés, segons la novel·la d'Emmanuel Roblès, estrenada el 1956.

Argument

Angela està casada amb el doctor Valerio. Viu en una petita ciutat de Còrsega. Un dia té un mareig al carrer i truca a la fàbrica en la qual el seu marit cura un obrer que ha sofert un accident de treball. Angela no pot entendre que el seu marit s'ocupi tant dels pobres i la hi deixi abandonada. En veure la seva dona en tal estat, li aconsella que se'n vagi amb la seva família a Niça, cosa que Angela farà. Un obrer, Sandro Galli, truca urgentment el metge, ja que la seva dona està greument malalta. Més endavant és cridat a comissaria perquè atengui una nena que ha estat violada per un vell psicòpata. Allà coneixerà una bonica jove, Clara, que s'ofereix a prestar-li ajuda. Però aviat s'enamoraran. Gorzone, director de la fàbrica, expulsa a Sandro de la propietat que li havia confiat, però la seva dona Magda mor en el trasllat. Sandro es venja i assassina Gorzone al mig de la festa que aquest està donant. L'assassí aconsegueix escapar gràcies a Clara i Valerio acull el fugitiu, però el seu sogre, que ha vingut a acompanyar a Angela, descobreix l'amagatall. S'organitza una cacera a l'home, però Sandro se suïcida disparant-se una bala al pit. Valerio es negarà a estrènyer la mà del comissari i se n'anirà amb Clara.^[1]

Repartiment

• Georges Marchal - Doctor Valerio
• Lucia Bosè — Clara
• Julien Bertheau (Soci de la Comèdie Française) - Fasaro
• Jean-Jacques Delbo — Gorzone
• Simone Paris — Madame Gorzone
• Brigitte Elloy — Magda
• Robert Le Fort — Pietro
• Pascal Mazzotti — Azzopardi
• Jean Morlet
• Gaston Modot — Peasant
• Henri Nassiet - Pare d'Angela
• Marcel Pérès — Fesco
• Yvette Thilly
• Giani Esposito — Sandro Galli
• Nelly Borgeaud — Angela

Referències