Charles P. Thacker

Infotaula de personaCharles P. Thacker

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 febrer 1943 Modifica el valor a Wikidata
Pasadena (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 2017 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Palo Alto (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatEstatunidenc
FormacióUniversitat de Califòrnia a Berkeley (B.S., 1967)
ETH Zürich (doctor honoris causa)
Es coneix perXerox Alto
Activitat
OcupacióInformàtica
OrganitzacióXerox, DEC, Microsoft Research
Membre de
Obra
Localització dels arxius
  • Museu d'Història de l'Ordinador Modifica el valor a Wikidata
Premis
IEEE John von Neumann Medal (2007)
Premi Turing (2009)
Computer History Museum Fellow (2007)[1]

Charles P. (Chuck) Thacker (Pasadena, Califòrnia, 26 de febrer de 1943 - Palo Alto, Califòrnia, 12 de juny de 2017) fou un pioner estatunidenc del disseny d'ordinadors. Va treballar en el Xerox Alto que fou el primer ordinador a utilitzar una interfície gràfica d'usuari dirigida per ratolí.

Biografia

Thacker va néixer a Pasadena, Califòrnia, el 26 de febrer de 1943.[2] Es va llicenciar en Física[3] a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1967. Després va formar part del "Project Genie" el 1968, a la mateixa universitat, que va desenvolupar el sistema pioner Berkeley Timesharing System en un SDS 940.[4] Butler Lampson, Thacker, i d'altres van marxar-ne per formar l'empresa Berkeley Computer Corporation, on Thacker s'encarregava de dissenyar el processador i el sistema de memòria. Encara que BCC no va tenir èxit comercial, aquest grup va convertir-se en el nucli tecnològic del laboratori de sistemes informàtics al Xerox PARC).[2]

Thacker va treballar a PARC durant els anys 70 i 80, on va ser el líder del projecte del sistema d'informàtica personal Xerox Alto,[5] va ser co-inventor de la LAN Ethernet, i va contribuir al molts altres projectes, incloent-hi la primera impressora làser.

El 1983, Thacker va ser fundador del Systems Research Center (SRC) de l'empresa Digital Equipment Corporation (DEC), i el 1997, va passar a Microsoft Research per ajudar a establir-ne un centre a Cambridge, Anglaterra.

Després de tornar als Estats Units, Thacker va dissenyar el maquinari per al Tablet PC de Microsoft, basant-se en la seva experiència amb el "Dynabook provisional" de PARC, i després el Lectrice, un ordinador de mà dirigit per llapis del DEC SRC.

Premis

El 1994, va ser nomenat Fellow de l'Association for Computing Machinery.[6]

El 1996, fou nomenat ex-alumne distingit d'informàtica a la U.C. Berkeley.[7]

El 2004, va guanyar el Premi Charles Stark Draper juntament amb Alan C. Kay, Butler W. Lampson, i Robert W. Taylor.[8]

El 2007, va guanyar la medalla John von Neumann Medal de l'IEEE.[3]

El 2007, va ser nomenat Fellow del Computer History Museum per "liderar el desenvolupament del Xerox PARC Alto, i per innovacions en sistemes informàtics personals en xarxa i tecnologies d'impressió làser".[9]

El 2010, l'Association for Computing Machinery li va atorgar el Premi Turing de 2009[10][11] reconeixent el seu disseny pioner i l'execució de l'Alto, el primer ordinador personal modern, a més de les seves contribucions a l'Ethernet i la tauleta tàctil.

Thacker té un doctorat honorari de l'Institut Federal de Tecnologia suís.[3] and is a Technical Fellow at Microsoft.[3]

Referències

  1. ↑ «Charles (Chuck) Thacker 2007 Fellow». Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 6 març 2016].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Fellow Awards — Charles Thacker». Computer History Museum, 2007. Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 6 març 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 IEEE John von Neumann Medal Recipients
  4. ↑ Interviewed by Al Kossow. «Oral History of Charles (Chuck) Thacker». Reference no: X4148.2008. Computer History Museum, 29-08-2007. [Consulta: 6 desembre 2014].
  5. ↑ Thacker, C.P.; McCreight, E.M.; Lampson, B.W.; Sproull, R.F. «Alto: a personal computer». Computer Structures: Principles and Examples, 1982, p. 549–572 [Consulta: 2 setembre 2010].
  6. ↑ «Charles P Thacker ACM Awards». ACM (the Association for Computing Machinery). [Consulta: 6 desembre 2014].
  7. ↑ «Distinguished Alumni Awards in Computer Science». UC Berkeley.
  8. ↑ «The Draper Prize 2004 Winners». National Academy of Engineering. Arxivat de l'original el 2009-10-17. [Consulta: 6 març 2016].
  9. ↑ CHM. «Charles (Chuck) Thacker — CHM Fellow Award Winner». Arxivat de l'original el 2012-10-01. [Consulta: 30 març 2015].
  10. ↑ «ACM Turing Award Goes to Creator of First Modern Personal Computer». ACM (the Association for Computing Machinery). Arxivat de l'original el 2010-03-11. [Consulta: 9 març 2010].
  11. ↑ Clark, Don «Computing Prize Winner Did Not Rest On His Laurels». The Wall Street Journal ("BLOGS"), 09-03-2010 [Consulta: 10 març 2010]. «“Aquest paio és un geni de veritat,” diu Alan Kay, un investigador que va treballar amb Thacker a PARC que també ha guanyat el Premi Turing. “No ens agrada fer anar gaire aquesta paraula en el nostre camp, però ell n'és un. És màgia.”»

Enllaços externs

  • "Hoffmann, L. «Q&A: From Single Core to Multicore, Leah Hoffmann interviews Charles P. Thacker». Communications of the ACM, 53, 7, 2010, pàg. 112. DOI: 10.1145/1785414.1785444.
  • Biografia de Thacker, Microsoft
  • Entrevista amb Chuck Thacker
  • Posseïdors de la medalla John von Neumann de l'IEEE
  • Chuck Thacker assoleix el cim de la informàtica
  • Entrevista amb Chuck Thacker en rebre el premi Turing Arxivat 2012-12-10 at Archive.is, Stephen Ibaraki
  • Vegeu aquesta plantilla
Guardonats amb el Premi Turing

Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022)