Cian

Infotaula de colorCian
Coordenades de color
Triplet hexadecimal#00FFFF
RGB (r, g, b)(0, 255, 255)
CMYK (c, m, y, k)(100%, 0%, 0%, 0%)
HSV (h, s, v)(180°, 100%, 100%)


El cian és un color entre blau i verd.[1] És evocat per la llum amb una longitud d'ona predominant entre els 500 i els 520 nm.[2]

En el model de color subtractiu o CMYK, usat en en pintura i impressions, el cian és un dels colors primaris, juntament amb el magenta i el groc, els quals s'utilizen per produir la resta de colors. En aquest model és el color complementari del vermell,[3] és a dir que els pigments de color cian absorbeixen la llum vermella i reflecteixen la resta.

En el model de color additiu o RGB, usat per produir colors en pantalles o altres senyals lluminoses, el cian és un color secundari, produit barrejant quantitats iguals de llum verda i blava.

Etimologia

El seu nom deriva del grec antic κύανος, transliterat kyanos, que significa 'esmalt blau fosc, lapislàtzuli'.[4][5] Antigament, era conegut com a "blau cian", i el seu primer ús registrat com a nom de color en anglès va ser l'any 1879.

En la majoria d'idiomes, "cian" no és un terme de color bàsic i fenomenològicament apareix com una tonalitat verdosa vibrant de blau.

Tonalitats de cian

El color cian pot variar en termes de tonalitat, saturació, o lluminositat o qualsevol combinació d'aquestes característiques. Les diferències en aquests valors també es poden anomenar matíssos.

La nomenclatura dels colors és subjectiva. Molts tons de cian amb un to blavós s'anomenen blaus i de la mateixa manera, els que tenen una tonalitat verdosa s'anomenen verds.

El turquesa, el color de la pedra amb el mateix nom, és una to del cian tirant cap a verd. El blau cel és un cian tirant cap al blau que representa el color d'un cel clar. Altres colors de la gamma de colors cians són el blau elèctric, l'aiguamarina i d'altres descrits com a blau verd.

Història

El color cian ha tingut un significat cultural durant mil·lennis. A les civilitzacions antigues, la pedra turquesa, valorada pel seu atractiu estètic, era una joia molt apreciada. La turquesa es presenta en una varietat de tons des del verd fins al blau, però els tons cian són especialment freqüents.

En la civilització asteca, les joies de turquesa tenien una importància significativa, i sovint utilitzaven aquest mineral tant per finalitats simbòliques com decoratives. Els asteques veneraven la turquesa, associant el seu color amb el paradís, l'aigua i el déu Quetzalcóatl.[6]

Els antics egipcis interpretaven els tons cian com a representació de la fe i la veritat.[7]

Les tonalitats cians van trobar un ús creixent en diverses cultures en estructures religioses i obres d'art, com es pot observar, per exemple, en la cúpula prominent de la mesquita de Goharshad a l'Iran, construïda el 1418, o en quadres renaixentistes com Carmignano Visitation, on Jacopo da Pontormo pintà de color cian la túnica de Maria, mare de Jesús.[7]

Per les seves propietats físiques, el coure i alguns dels seus aliatges com el bronze s'han usat freqüentment en escultures i en arquitectura, especialment en portes i teulades. Amb el pas del temps, l'exposició d'aquests materials a l'atmosfera crea una capa de compostos de coure tals com òxids, carbonats, sulfurs i sulfats, anomenada pàtina, amb una característica tonalitat cian. Aquest color es pot en molts edificis histórics com les portes de la mesquita de Santa Sofia de l'antiga Constantinoble, en teulades d'edificis com la Catedral de Santa Maria de Hildesheim, instal·lada el 1280,[8] en l'ajuntament d'Hamburg, o en estàtues com l'estàtua de la Llibertat a Nova York.

  • Catedral de Hildesheim.
    Catedral de Hildesheim.
  • Ajuntament d'Hamburg.
    Ajuntament d'Hamburg.
  • Estàtua de la Llibertat.
    Estàtua de la Llibertat.

A finals del segle XIX, mentre persistia la nomenclatura tradicional de vermell, groc i blau, la indústria de la impressió va iniciar un canvi cap a la utilització de tintes magenta i cian per a tons vermells i blaus, respectivament. Aquesta transició pretenia establir una gamma de colors més versàtil possible amb només tres colors primaris. El 1949, un document de la indústria de la impressió deia: "El conjunt de quatre colors consta de groc, vermell (magenta), blau (cian), negre". Aquesta pràctica d'etiquetar magenta, groc i cian com a vermell, groc i blau va persistir fins al 1961.[9]

En la natura

Les masses d'aigua poden tenir un color cian.

Química

L'aigua pura és gairebé incolora. No obstant això, sí que absorbeix una mica més de llum vermella que blava, donant a volums importants d'aigua un to blavós; L'augment de la dispersió de la llum blava a causa de les partícules fines a l'aigua canvia el color blau cap al verd, per a un color net típicament cian.[10]

El cianur obté el seu nom blau de Prússia, un pigment blau que conté l'ió cianur.[11]

El gas natural, compost majoritàriament per metà, utilitzat per molts per cuinar amb fogons de gas, té una flama de color cian quan crema en aire.

Blau de prússia.

Biologia

Els cianobacteris, uns bacteris gram-negatius amb un característic color blau-blavós.[12]

La cianosi és un blau anormal de la pell, generalment signe d'hipòxia; Els pacients solen descriure's com a "cianòtics".[13]

La cianopsia és un símptoma caracteritzat per una tinció blava de la visió és un efecte secundari experimentat després de l'eliminació de cataractes.[14]

Planeta Urà.

Astronomia

El planeta Urà és de color cian a causa de l'abundància de metà a la seva atmosfera. El metà absorbeix la llum vermella i reflecteix la llum blava-verda que permet als observadors veure-la com a cian.[15]

Referències

  1. ↑ «cian - diccionari.cat».
  2. ↑ «The Visible Light Spectrum Contains the Colors We See» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2024].
  3. ↑ «cian | enciclopèdia.cat». GEC. [Consulta: 6 desembre 2020].
  4. ↑ «Online Etymology Dictionary» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2014].
  5. ↑ «Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, κύα^νος» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2014].
  6. ↑ «Aztec Colors - From Ancient Significance to Modern Codes» (en anglès), 12-08-2023. [Consulta: 29 abril 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 «The Allure and Power of the Color Teal | Art & Object» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2024].
  8. ↑ «Copper and Aluminum Metal Roofing» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2024].
  9. ↑ Wright, Laura «Semantic shift of the colour-terms maroon and magenta in British Standard English» (en castellà). Revista de Lenguas para Fines Específicos, 17, 27-11-2011, pàg. 341–376. ISSN: 2340-8561.
  10. ↑ Bohren, Craig F.; von Baeyer, Hans C. «Clouds in a Glass of Beer: Simple Experiments in Atmospheric Physics». American Journal of Physics, 56, 9, 01-09-1988, pàg. 211. DOI: 10.1119/1.15333. ISSN: 0002-9505.
  11. ↑ «cyan- | Etymology of cyan- by etymonline» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2024].
  12. ↑ Elaine, McKeown, A.. Impact of Water Pollution on Human Health and Environmental Sustainability (en anglès). IGI Global, 2015-10-27. ISBN 978-1-4666-9560-3. 
  13. ↑ Fox, Chrystal «Mosby's medical, nursing and allied health dictionary (6th edition)». Accident and Emergency Nursing, 10, 2, 2002-04, pàg. 113. DOI: 10.1054/aaen.2001.0327. ISSN: 0965-2302.
  14. ↑ Hayashi, K «Visual function in patients with yellow tinted intraocular lenses compared with vision in patients with non-tinted intraocular lenses». British Journal of Ophthalmology, 90, 8, 13-04-2006, pàg. 1019–1023. DOI: 10.1136/bjo.2006.090712. ISSN: 0007-1161.
  15. ↑ «Uranus in True and False Color - NASA» (en anglès americà). [Consulta: 29 abril 2024].

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
 Blanc   ·  Argentat   ·  Gris   ·  Negre   ·  Roig   ·  Taronja   ·  Cian   ·  Groc   ·  Verd   ·  Blau   ·  Indi   ·  Violat   ·  Magenta   ·  Verd oliva   ·  Marró   ·  Turquesa   ·  Rosa