Claudio Guerín Hill

Infotaula de personaClaudio Guerín Hill
Biografia
Naixement1939 Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 1973 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Noia (província de la Corunya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic i producció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, guionista de cinema Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0346359 Allocine: 26650 Allmovie: p94363 TMDB.org: 146795 Modifica el valor a Wikidata

Claudio Guerín Hill (Sevilla, 1939-Noia, La Corunya, 16 de febrer de 1973)[1]va ser un productor, guionista i director de cinema espanyol.

Biografia

Formació acadèmica

Guerín va passar la seva infància i adolescència a Alcalá de Guadaíra, Sevilla. Es va formar a l'Escola Oficial de Cinema, en Madrid, on va destacar com un alumne brillant obtenint la titulació oficial de direcció de cinema.[2] Durant la seva etapa de formació a l'Escola va col·laborar en la revista Nuestro Cine, d'orientació marxista, i va començar una relació sentimental amb la seva llavors companya d'estudis Pilar Miró.[3] Com a projecte de fi de carrera, Guerin va dirigir (amb les futures directores Josefina Molina i Pilar Miró com a ajudant de direcció i script, respectivament) un migmetratge titulat Luciano, un relat de crims inspirat en un succés real i amb el qual obtindria la titulació oficial.[4]

Carrera cinematogràfica

En 1968 realitza el film Los desafíos produïda per Elías Querejeta. La cinta és un drama de 102 minuts de durada on es mostren tres diferents formes de veure i d'expressar com una situació que sembla normal acaba desembocant inexorablement en un esclat de violència. Un pare que tem perdre a la seva filla. Un marit que se sent enganyat. Un viatger que decideix que el seu viatge i el dels seus companys no té per què continuar. Amb Paco Rabal, Alfredo Mayo e Ismael Merlo, entre altres.[5]

En 1971 dirigeix un drama amb producció hispano-italiana, La casa de las palomas (coneguda a Itàlia com Un solo grande amore). Amb actrius de la talla d'Ornella Muti i Lucia Bosè.[6]

L'any 1973 va produir i va dirigir la que seria la seva última pel·lícula, una coproducció hispano-francesa La campana del infierno (La cloche de l'enfer a França), del gènere de terror. Narra com un intern de l'asil (Renaud Verley) castiga a la seva tia (Viveca Lindfors) i a les seves tres filles, amb abelles i ganxos. Compta amb la participació de Alfredo Mayo entre altres.[7][8]

La seva mort

Va morir en un accident durant el rodatge de La campana del infierno. A l'església de Noia s'havia construït una segona torre campanar, unida a la real per un passadís de fusta. Preparant un pla complicat, Guerin va voler saltar des del passadís a una volada de l'església, però va perdre l'equilibri i va caure al buit des de vint metres d'altura; va morir abans d'arribar a l'hospital. Juan Antonio Bardem va completar la filmació de l'última seqüència que faltava.[9]

Filmografia

Premis

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[10]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1969 Millor guió Los desafíos Guanyador
Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle[11]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1971 Millors decorats La casa de las palomas Guanyador

Referències

  1. ↑ Llegan a Madrid los restos de Claudio Guerín. ABC. 18 de febrer de 1973.
  2. ↑ Galán, Diego. Pilar Miró: nadie me enseñó a vivir. Plaza & Janés, 2006, p. 60-61. ISBN 978-84-01-37961-1 [Consulta: 28 agost 2012]. 
  3. ↑ Galán, Diego. Ibídem, p. 61. 
  4. ↑ Galán, Diego. Ibídem, p. 64. 
  5. ↑ Fitxa de Los desafíos en anglès i en castellà Arxivat 2011-01-10 a Wayback Machine. a Internet Movie Database.
  6. ↑ Fitxa de La casa de las palomas en anglès i en castellà Arxivat 2013-01-14 a Wayback Machine. a Internet Movie Database.
  7. ↑ Fitxa de La campana del infierno en anglès i en castellà Arxivat 2011-05-06 a Wayback Machine. a Internet Movie Database.
  8. ↑ «Claudio Guerin, un gran cineasta español». El País, 13-02-1982.
  9. ↑ Manuel Rojas: Arte fotográfico (1977), citado en «Claudio Guerin Hill se mató en Noia en 1973». La voz de Galicia, 03-04-2010.
  10. ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1969». CEC. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 febrer 2018].
  11. ↑ Premios nacionales sindicales cinematográficos 1971, ABC, 31 de gener de 1972

Bibliografia

  • UTRERA, Rafael, Claudio Guerin Hill: obra audiovisual, radio, prensa, televisión, cine, Sevilla, 1991.
Registres d'autoritat