Col·legi de Navarra
| |||||
![]() ![]() | |||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | collège ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 1305 | ||||
Fundador | Joana I de Navarra ![]() | ||||
1305 (Gregorià) | Constituent act of the College of Navarre (en) ![]() ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu |
| ||||
Localització geogràfica ![]() |
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Acte_de_fondation_du_coll%C3%A8ge_de_Navarre_1_-_Archives_Nationales_-_AE-II-308-A_et_AE-II-308-B.jpg/220px-Acte_de_fondation_du_coll%C3%A8ge_de_Navarre_1_-_Archives_Nationales_-_AE-II-308-A_et_AE-II-308-B.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Coll%C3%A8ge_de_Navarre.jpg/220px-Coll%C3%A8ge_de_Navarre.jpg)
El Col·legi de Navarra va ser fundat el 1304 a París gràcies a Joana I de Navarra, esposa de Felip IV de França, qui va llegar la seva mansió de la Rue Saint-André-des-Arts per establir-hi una escola destinada a rebre estudiants francesos i navarresos. El col·legi va ser dissolt el 1793 per la Convenció i els seus edificis van ser aprofitats el 1805 per Napoleó per instal·lar-hi la recentment fundada École polytechnique.
Història
Immediatament després del llegat, els marmessors, Simon Festu (bisbe de Meaux) i Gilles de Pontoise (abat de Sant Denis), decideixen vendre la mansió de la rue Saint-André-des-Arts i construir un nou edifici a la rue de la Montagne-Sainte-Geneviève i també s'encarreguen de dotar el col·legi dels seus estatuts.[1]
L'accés, al contrari que d'altres col·legis parisencs, era obert a qualsevol francès pobre, sense condició de naixement, família o nacionalitat, que es dediqués a l'estudi de la gramàtica, de la lògica o de la teologia. El dret i la medicina no van formar mai part del seu programa d'estudis.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Plan_de_Paris_vers_1550_college_de_Navarre.jpg/220px-Plan_de_Paris_vers_1550_college_de_Navarre.jpg)
L'establiment va ser dirigit, des dels seus orígens, per un gran mestre que supervisava els estudis dels pensionats. Sempre va conservar el patronatge reial; així, per exemple, el 1480 Lluís XI li concedí 2.000 lliures de rendes. [2] Els reis Enric III, Enric IV, Lluís XIII, Lluís XIV, Lluís XV també li van concedir diversos privilegis.[3]
La seva capella servia per atendre els oficis i serveis de la universitat de París
Durant els segles xiv i xv, el col·legi va ser molt influït pel petrarquisme i es va convertir en el bressol dels humanistes francesos.[4] Durant el segle xvii va tenir la seva època de màxim prestigi i el 1752 es va crear una càtedra de física experimental per ajuntar-se a les ja existents de matemàtiques, gramàtica, filosofia i teologia.[5]
Suprimit per la Convenció el 1793, els seus edificis van ser aprofitats per Napoleó per instal·lar-hi la recentment creada École Polytechnique el 1804. Els antics edificis van anar sent demolits un darrere l'altre sota la indiferència general.[6] El darrer en caure, després de 1860, va ser l'edifici medieval de la biblioteca.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Ancienne_biblioth%C3%A8que_du_coll%C3%A8ge_de_Navarre.jpg/220px-Ancienne_biblioth%C3%A8que_du_coll%C3%A8ge_de_Navarre.jpg)
Grans Mestres i Regents
|
|
Alumnes cèlebres
|
|
|
Referències
- ↑ Troche, pàgines 193-194.
- ↑ Lettres patentes de Louis XI, Candé, le 7 septembre 1480 «Ordonnances des rois de France».
- ↑ Lazare, pàgina 558
- ↑ Manche, Georges Frédéric. Desirs Enigmatiques. Editions Orizons, 2009, p. 17. ISBN 9782296227255.
- ↑ Coudart, pàgina 24.
- ↑ Troche, pàgina 195.
- ↑ Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume d'Autun
Bibliografia
- Coudart, Laurence. La gazette de Paris: Un journal royaliste pendant la Révolution française (en (francès)). Éditions L'Harmmatan, 1995. ISBN 9782296307803.
- Gorochov, Nathalie. Le Collège de Navarre: De sa fondation, 1305, au début du XVe siècle, 1418, histoire de l'institution, de sa vie intellectuelle et de son recrutement (en (francès)). Honoré Champion, 1997. ISBN 9782852036109.
- Lazare, Felix. Dictionnaire Administratif Et Historique Des Rues De Paris Et De Ses Monuments (en (francès)). Рипол Классик. ISBN 9785876775900.
- Troche, N. M. «Ancienne chapelle du Collège de Navarre» (en (francès)). Revue Archéologique, Vol. 1, 1844, pàg. 192-200.
Enllaços externs
- Les frères Mazéas. Deux savants Landernéens au siècle des lumières