Colville-Okanagan
 | Per a altres significats, vegeu «Colville (desambiguació)». |
| Tipus | reserva índia  |
|---|---|
| Epònim | Fort Colvile (en)  |
| Període | 1872 - |
| Grups relacionats | Tribus Confederades de la reserva Colville |
| Geografia | |
| Originari de | comtat d'Okanogan (Washington) i comtat de Ferry (Washington) |
| Estat | Estats Units d'Amèrica |
| Coordenades | 48° 13′ 47″ N, 118° 52′ 22″ O / 48.229722222222°N,118.87277777778°O / 48.229722222222; -118.87277777778 |
| Mapa de distribució | |
 | |
| Lloc web | colvilletribes.com |
Els okanagon o colville-okanagon són una tribu ameríndia de llengua salish. Vivien als marges del riu del Okanogon, prop de la cascada d'Okanogoan a la desembocadura del Similkameen, a cavall del que avui és la frontera entre el Canadà i els Estats Units.[1]
La reserva es va crear el 1872 quan el govern dels Estats Units va constrènyer dotze grups indians a viure en un territori molt més petit que el seu país original.[2]
El 1956, el govern canadenc va considerar la branca dels Sinixts –que vivia a la Colúmbia Britànica– extingida al Canadà després de la mort d'Annie Joseph. La resta del grup havia sigut empès cap a l'estat de Washington a la reserva de Colville al començament del segle xx.[3] El 2017, considerats com els descendents dels Sinixts, van guanyar un plet davant la Cort suprema del Canadà que restaurava llurs drets de caça.[4] La cort va decidir: «Excloure els pobles aborígens que van mudar o van ser coercits a mudar, o el territori dels quals estava dividit per una frontera, augmentaria la injustícia del colonialisme.»[5]
El plet va ser la conseqüència d'una multa donat a Rick Desautel per caçar sense permis al Canadà el 2010. El problema va surgir quan a mitjan del segle xx es va traçar de manera arbitrària la frontera entre el Canadà i els Estats Units i que el Canadà va empènyer els aborígens cap al sud.[4]
La reserva Colville té una superfície de 11.430 km² i es troba a l'estat de Washington als Estats Units.
El seu nom prové de Okanā'qēn, Okaāqē'nix, o Okinā'qēn.[1] Es dividien en tres branques:[6]
- les d'Alt Similkameen, amb els Ntkaihelok (Ntkai'xelôx), Snazaist (Snäzäi'st), Tcutcuwiha (Tcutcuwî'xa) o Tcutcawiha (Tcutcawī'xa)
- la d'Ashnola, amb Ashnola (Acnū'1ôx), Nsrepus (Nsre'pus) i Skanek (sa'nEx)
- les del baix Similkameen, amb KekerEmyeaus (KekerEmyē'aus), Keremyeus (KerEmye'us), Nkura-elok (Nkuraē'lôx), Ntleuktan (Ntleuxta'n), Skemkain (Skemquai'n), i Smelalok (Smela'lox).
Persones destacades
- Mourning Dove (1888-1936), escriptora
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Swanton, 1952, p. 430.
- ↑ «Significant Washington Land Returned to the Colville Tribe, Its Original Stewards» (en anglès), 03-05-2022. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ Kassam, Ashifa «Sinixt First Nation wins recognition in Canada decades after 'extinction'» (en anglès). The Guardian, 30-03-2017. ISSN: 0261-3077.
- ↑ 4,0 4,1 Spencer, Christian. «In historic ruling, court says US Indigenous tribe has right to lands in Canada» (en anglès). Changing Amercia. The Hill, 26-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ «R. v. Desautel: The Supreme Court of Canada rules that non-citizens and non-residents can claim an Aboriginal right under the Constitution» (en anglès). Supreme Court of Canada, 23-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Swanton, 1952, p. 431.
Bibliografia
- Swanton, John Reed. The Indian tribes of North America (pdf) (en anglès). llibre electrònic (gratuït). Baltimore, MD: Smithsonian Press, 1952, p. 430-434 (Smithsonian Institution Bureau of American Ethnology Bulletin núm. 145). ISBN 87474-092-4. OCLC 52230544.
Enllaços externs
- Colville-Okanagan - Lloc web oficial
- «Colville Tribal Federal Corporation» (en anglès).
- «The Geological history of the Slocan and Kootenay River Basins» (en anglès). Sinixt Nation, 2016.
