Comtat de Güell

Infotaula de títol nobiliariComtat de Güell
Tipuscomtat jurisdiccional Modifica el valor a Wikidata
Primer titularEusebi Güell i Bacigalupi
ReiAlfons XIII d'Espanya
Data26 de maig de 1908
Actual titularJoan Maria Gerard Güell i Martos
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

El comtat de Güell és un títol nobiliari concedit el 1908 pel rei Alfons XIII a l'empresari català Eusebi Güell i Bacigalupi.[1] El 1911 va concedir als seus fills Claudi Güell i López i Santiago Güell i López el vescomtat i la baronia de Güell, respectivament.[cal citació]

El títol va ser rehabilitat el 1965 per Joan Maria Gerard Güell i Martos, fill del segon comte de Güell.[cal citació] La família Güell és originària de Torredembarra i està documentada des del 1558.[cal citació]

Escut dels Güell

Les armes dels Güell són: Partit: al primer de gules, una banda d'argent; i al segon de gules, una creu trilobada d'argent i cantonada de quatre flors de lis nodrides d'argent. A Catalunya els Güell també usaren: de gules, dues bandes d'or. Les armes esculpides en les sepultures de la família Güell de Vilafranca en la capella de Sant Antoni, són aquestes: Partit: primer. de gules, amb dues bandes d'or, i segon, d'atzur, cinc estrelles de plata en sotuer; bordura de plata amb aquest lema en lletres de sable: "Si ergo me queritis sinite hos abire".[2]

Comtes de Güell

Titular Període
Creació per Alfons XIII
I Eusebi Güell i Bacigalupi 1908-1918
II Joan Antoni Güell i López 1918-1958
III Joan Maria Gerard Güell i Martos 1966-actual titular

Història dels comtes de Güell

Eusebi Güell i Bacigalupi, I comte de Güell.

  1. Es va casar amb Luisa Isabel López i Bru, els fills del qual van ser:
    1. Joan Antoni Güell i López, que va heretar el comtat de Güell, com a II comte, així com el marquesat de Comillas, com a III marquès.
    2. Claudi Güell i López, creat I vescomte de Güell, en 1911.
    3. Santiago Güell i López, creat I baró de Güell, en 1911.
    4. Eusebi Güell i López, que fou II vescomte de Güell, en heretar al seu germà Claudi, mort sense descendència.
    5. Isabel Güell i López, que va casar amb Carles de Sentmenat i de Sentmenat, IX marquès de Castelldosrius, II marquès d'Orís (per rehabilitació al seu favor en 1915), XXV baró de Santa Pau.
    6. Maria Cristina Güell i López, que va casar amb Josep Bertran i Musitu.
Li va succeir el seu fill:
  • Joan Antoni Güell i López (1876-1958),[3] II comte de Güell, III marquès de Comillas, VI comte de San Pedro de Ruiseñada (per rehabilitar al seu favor l'antic Comtat de San Pedro del Álamo amb aquesta nova denominació de "San Pedro de Ruiseñada", Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII.
  1. Va casar amb Virginia Churruca i Dotres, Dama de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya.
  2. Va casar en segones noces amb Josefina Ferrer-Vidal i Parellada, filla de Joan Josep Ferrer-Vidal i Güell, II marquès de Ferrer-Vidal, del qual no va tenir descendència.
Del seu primer matrimoni, fou el seu fill Juan Claudio Güell i Churruca, VII comte de San Pedro de Ruiseñada, que va casar amb María del Carmen Martos i Zabalburu, XII Marquesa de Fuentes i Dama de la Reina Victoria Eugènia i van ser pares de:

Joan Maria Gerard Güell i Martos, III comte de Güell, Gran d'Espanya (dignitat).

  1. Va casar amb María de los Reyes Merry del Val y Melgarejo.

Notes

  1. ↑ «La Casa Güell». La Cataluña: revista semanal, 18-07-1908, pàg. 459.
  2. ↑ Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés
  3. ↑ El diario montañés. «Juan Antonio Güell y López» (en (castellà)). Arxivat de l'original el 2012-08-23. [Consulta: 6 agost 2008].

Referències

  • Elenco de Grandezas y Títulos nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
  • B.O.E. 22 de juliol de 1965 rehabilitació del Comtat de Güell