Cosenza

Cosenza

Localització
39° 18′ N, 16° 15′ E / 39.3°N,16.25°E / 39.3; 16.25
Estat	Itàlia
Regió	Calàbria
Província	Província de Cosenza
Capital de	Província de Cosenza
Població humana
Població	63.760 (2023) (1.684,1 hab./km²)
Geografia
Superfície	37,86 km²
Altitud	238 m
Limita amb	Aprigliano Pietrafitta Piane Crati Rende Rovito Zumpano (en) Paterno Calabro Dipignano Mendicino Casali del Manco Castrolibero Carolei
Patrocini	Our Lady of Pilerio (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	87100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0984
Identificador ISTAT	078045
Codi del cadastre d'Itàlia	D086
Altres
Agermanament amb	Kenosha Lansing Sault Ste. Marie
Lloc web	comune.cosenza.it

Consenza és una ciutat d'Itàlia a la regió de Calàbria, capital de la província de Cosenza, amb 66.800 habitants (2019). Limita amb els municipis d'Aprigliano, Carolei, Casole Bruzio, Castrolibero, Dipignano, Mendicino, Paterno Calabro, Pedace, Piane Crati, Pietrafitta, Rende, Rovito, Trenta i Zumpano.

Evolució demogràfica

Administració

Història

Edat antiga

Els orígens de la ciutat es remunten al segle iv aC, quan els brucis varen fundar Cosèntia (o en llatí Consentia) a un turó a la Vall del Crati, a un lloc considerat estratègic per al control de la zona. La ciutat es va desenvolupar ràpidament i sota el domini Bruci varen arribar a controlar fins i tot Lucània (l'actual Basilicata) i gairebé totes les ciutats de la Magna Grècia de Calàbria. Estrabó la defineix com la capital dels Brucis.

Apareix esmentada a l'expedició d'Alexandre II de l'Epir que segons Livi la va ocupar, però a la mort del rei a Pandòsia, no gaire lluny, era a mans dels brucis i els cos d'Alexandre fou portat a la ciutat i enterrat allí. A la segona guerra púnica no es va declarar a favor d'Anníbal i fou ocupada pel general cartaginès Himilcó el 216 aC, però tres anys després la ciutat va retornar a l'aliança amb Roma (213 aC); altre cop va caure en mans dels cartaginesos a data desconeguda i no fou ocupada pels romans fins al 204 aC junt amb Pandòsia i Clampètia. Va patir menys càstig que altres ciutats i va conservar certa importància.

El 40 aC fou assetjada per Sext Pompeu sense èxit. Quan el territori va ser sotmès pels romans, es va convertir en una important lloc d'estada al llarg de la Via Capua-Rhegium. Sota el regnat d'August es va transformar en una ciutat comercial, situació que va perdurar fins a l'època del Baix Imperi Romà. Segons la tradició, el rei dels visigots, Alaric I, després del saqueig de Roma en 410, va baixar cap a Reggio i va morir a les portes de Cosenza i està enterrat sota el riu Busento.^[1]

Edats mitjana i moderna

Es va convertir en ducat a 568, en els segles viii i ix la ciutat va estar primer sota domini longobard i posteriorment romà d'Orient, en el qual va prendre el nom de Constantia. Al segle x, va patir assetjaments, ocupacions temporals i destruccions per part dels sarraïns (especialment els anys 987 i 1009), fet que va obligar la població a refugiar-se a les muntanyes dels voltants.

Durant el període normand va experimentar un nou període de prosperitat, igual que sota la dinastia dels Hohenstaufen del Ducat de Suàbia, i es trobava entre les ciutats preferides per Frederic II. Aquesta prosperitat es va aturar degut al suport que va donar Cosenza a Manfred I, oposant-se a la dinastia dels Anjou.^[1] Durant el període dels Anjou, encara que manté una certa autonomia, la ciutat va passar per un període fosc, assetjat per la pobresa i el bandidatge. Al segle xv va ser triada per Lluís III de Provença com a lloc de residència, la qual cosa va suposar un major suport per part del Ducat de Calàbria.

Durant el període aragonès, la ciutat va esdevenir la capital de Calàbria citerior, que comprenia, més o menys, l'actual província de Cosenza. En aquest període va néixer l'Acadèmia Cosentina que, especialment sota el lideratge de Bernardino Telesio, va esdevenir una de les principals institucions culturals de la Itàlia Meridional. Durant el segle xvi va haver un impressionant ressorgiment cultural humanístic: en aquells anys, la ciutat va rebre el sobrenom de "Atenes de Calàbria".

Edat contemporània

Durant l'època napoleònica la ciutat va viure una un període d'orientació anticlerical i llibertari i amb un esperit fortament antiborbó. Durant la Restauració no varen faltar iniciatives liberals i patriòtiques que varen culminar amb la revolta del 15 de març 1844. En aquesta revolta, els germans Bandiera, al capdavant d'un grup de republicans venecians, varen tractar d'ajudar "els germans de Calàbria" per alliberar-se del jou borbònic.

Durant el període feixista es va donar un extens procés de remodelació i expansió urbana. La ciutat va patir repetits bombardejos durant la Segona Guerra Mundial.

Llocs d'interès

Centre històric: Cosenza, anomenada també ciutat dels Bruci, és una de les ciutats més antigues de Calàbria i sorgeix sobre set turons a la vall del Crati, a la confluència amb el Busento. Antany era coneguda com l'Atenes d'Itàlia gràcies al seu passat cultural, i avui acull el campus universitari més gran d'Itàlia. La ciutat antiga es caracteritza pels seus carrerons costeruts, estrets i tortuosos i en els últims anys està tornant a viure una gran vivacitat.

El nucli històric és un dels més bells i antics d'Itàlia: els edificis monumentals, els palaus patronals, el disseny urbà i el laberint de carrers al voltant dels edificis antics i de les esglésies.^[2]

Podem destacar el turó Pancrazio dominat pel castell normand Svevo i el pintoresc Corso Telesio que ens puja des de la vall Bussento a la catedral medieval i, encara més amunt, a la plaça XV de Marzo, on es troben el teatre Alfonso Rendano, la biblioteca i l'ajuntament.^[3]

Referències

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)