Crani de Teshik-Tash

Crani de Teshik-Tash

Tipus	jaciment arqueològic i cova
Núm. cataleg	Teshik Tash 1
Nom	Crani de Teshik-Tash
Espècie	Homo neanderthalensis
Edat	70 mil anys
Lloc de descobriment	Serralada Bajsuntau (Uzbekistan)
Data de descobriment	1938
Descobridor	Alexei Pavlovich Okladnikovi
Coordenades	37° 57′ 57″ N, 67° 09′ 23″ E / 37.965964°N,67.156511°E / 37.965964; 67.156511

El crani de Teshik-Tash, amb nom de catàleg Teshik Tash 1, és un crani, inclosa la mandíbula inferior, fòssil d'una nena de Home de Neandertal. Va ser trobat el 1938 per Alexey P. Okladnikov a la cova del mateix nom, a la serralada Bajsuntau (Uzbekistan) a l'Àsia central, i l'antiguitat del qual se situa entorn als 70 000 anys.^{[1][2][3][4][5]}

Descripció

El fòssil va ser trobat durant les excavacions de la cova dels anys 1938 i 1939 dirigides per Okladnikoff.^[6] Al costat del crani, fracturat en 150 trossos, hi havia restes de banyes de cabra siberiana, que per la seva disposició podrien apuntar al fet que fos un enterrament.^[2]

El crani de Teshik-Tash està confirmat de neandertal per anàlisi d'ADNmt, si bé presenta alguns trets de sapiens, com el front alt, encara que podrien ser deguts a la reconstrucció o part del desenvolupament habitual de la morfologia neandertal en la infantesa.^[1][7][2]

El crani conserva tota la dentadura. Amb base a ella es va estimar que l'individu era un nen d'entre 8 i 9 anys, encara que treballs posteriors l'han recalculat a 7,5 anys.^[2][5]

Datació

Aquest fòssil segueix oferint dificultats per a la seva datació,^[8] per diferents mitjans s'ha arribat a un rang ampli de 130-45 ka, amb una edat estimada de 70 ka.^[9] Altres autors amplian l'antiguitat a 150 000 anys, amb un marge inferior de 100 000 anys.^[10]

Reconstrucció

Abans de la descoberta del crani Teshik-Tash el 1938, es pensava que els neanderthals no s'havien estès a l'est el suficient per arribar fins a l'Àsia. La població neandertal era coneguda per ésser densa a Europa al llarg del Mediterrani. La descoberta del crani Teshik-Tash va ampliar la gamma de Neandertal a l'Àsia central. Va ser el primer espècimen de neanderthal descobert fora del rang de neandertal anterior.^[11]

El crani de Teshik-Tash va ser reconstruït a partir de 150 fragments d'os, havia estat esclafat a causa de les diverses capes de sediments que Es trobaven sobre la seva part superior.^[2]

Vegeu també

• Evolució humana
• Llista de fòssils humans

Referències

Bibliografia

• Darvill, Timothy «Teshik-Tash, Uzbekistan» (en anglés). Concise Oxford Dictionary of Archaeology. Oxford University Press. Volum 2 [Oxford], 2009.
• Okladnikov, A.P.. Neanderthal man and his culture in central Asia (PDF) (en anglés). Nova York: Asia Pub. Co., 1940 [Consulta: 22 novembre 2016]. 
• Mai, Larry L.; Owl, Marcus Young; Kersting, M. Patricia. «Teshik-Tash». A: Cambridge Dictionary of Human Biology and Evolution (en anglés). Cambridge: Cambridge University Press, 2005. ISBN 9780521662505 [Consulta: 22 novembre 2016]. 
• Olària, Carme. «Restos y tumbas infantiles y juveniles en la prehistoria europea: del Musteriense al Mesolítico». A: Francesc Gusi Jener, Susanna Muriel y Carmen Rosa Olaria Puyoles. Servei d'investigacions arqueològiques i prehistòriques. Nasciturus: infans, puerulus. Vobis mateer terra. La muerte en la infancia (PDF), 2008, p. 387-472. ISBN 978-84-96372-62-7 [Consulta: 22 novembre 2016]. 
• Tattersall, Ian. The Fossil Trail: How We Know what We Think We Know about Human Evolution (en anglés). Cambridge: Oxford University Press, 1997. ISBN 9780195109818 [Consulta: 22 novembre 2016]. La versió en línia ofereix una vista parcial del llibre.
• Wood, Bernard. Wiley-Blackwell Student Dictionary of Human Evolution (en anglés). John Wiley & Sons, 2015. ISBN 9781118335741 [Consulta: 22 novembre 2016].  La versió en línia ofereix una vista parcial del llibre.
• Wiley-Blackwell Encyclopedia of Human Evolution, 2 Volume Set (en anglés), 2011. DOI 10.1002/9781444342499. ISBN 9781444342475 [Consulta: 22 novembre 2016].  La versió en línia ofereix una vista parcial del llibre. Accés a les referències de la enciclopèdia.