Curol

Infotaula d'ésser viuCurol
Leptosomus discolor Modifica el valor a Wikidata

Femella o jove de L. discolor Modifica el valor a Wikidata  
Dades
Pes255 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22682975 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreLeptosomiformes
FamíliaLeptosomidae
GènereLeptosomus
EspècieLeptosomus discolor Modifica el valor a Wikidata
Hermann, 1783
subespècies
  • L. discolor discolor (Hermann, 1783)
  • L. discolor Intermedius Hartert & Neumann, 1924
  • L. discolor gracilis Milne-Edwards & Oustalet, 1885

El curol (Leptosomus discolor) és l'únic ocell de la família dels leptosòmids o leptosomàtids (Leptosomidae o Leptosomatidae), que generalment es consideren inclosos a l'ordre dels coraciformes (Coraciiformes),[1] que també inclou el blauet, l'abellerol i el gaig. No obstant això, la posició d'aquesta família no és molt clara. Proves morfològiques podrien suggerir una ubicació dins o prop dels Falconiformes. En l'estudi més complet d'ADN, fet per Hackett et al.[2] aquest és un dels dos ocells -, a més de l'Hoatzín– en què la posició no és clara, encara que sembla estar en l'arrel d'un grup que contindria els Trogoniformes, Bucerotiformes, Piciformes i Coraciiformes. Modernament s'ha fet per ell l'ordre dels leptosomiformes.[3] Habita els boscos i selves de Madagascar i les illes Comores.

Morfologia

Aquest ocell fa 40-50 cm de llargària, sent la subespècie nominal la major i L. d. gracilis la més petita.[4] A diferència de molts coraciformes, aquesta espècie té una marcada dicromia sexual. Els mascles tenen pit i cap gris, mudant gradualment a blanc a les parts inferiors. La part posterior, la cua i les cobertores alars són de color verd iridescent amb un tint porpra (especialment les cobertores). Corona i línia ocular negre. Les femelles són predominantment de color marró amb taques pàl·lides a les zones inferiors. Els joves són semblant a les femelles. El bec és fort i els ulls són molt endarrerits encara. Les cames i peus són petis i amb zigodactília.

Alimentació

La dieta no és ben coneguda, però se sap que consumeixen rèptils sauris (com ara camaleons i dragons) i insectes com erugues, llagostes, cigales i insectes pal. L'ocell roman en una perca immòbil mirant la presa, després fa una ràpida sortida cap a ella. També pot caçar en vol.

Reproducció

S'ha investigat poc la biologia reproductiva d'aquest ocell. Fan la posta directament en cavitats naturals d'arbres alts, a 4-6 m del terra. Ponen al voltant de quatre ous que són covats per la femella mentre el mascle porta l'aliment. La incubació dura uns 20 dies i els pollets abandonen el niu un mes més tard.

Taxonomia

Se n'han descrit tres subespècies:

  • L. discolor discolor (Hermann, 1783), de Madagascar i l'Illa de Mayotte.
  • L. discolor Intermedius Hartert & Neumann, 1924, d'Anjouan.
  • L. discolor gracilis Milne-Edwards & Oustalet, 1885 de Grande Comore. És la menor de les subespècies i s'ha considerat una espècie (Leptosomus gracilis) per alguns autors.

Referències

  1. Leptosomidae en Coraciiformes
  2. Hackett, S. et al. (2008) "A Phylogenomic Study of Birds Reveals Their Evolutionary History " Science 320 (5884) 1763 - 1768
  3. «Classificació de l'Ordre Leptosomiformes». Arxivat de l'original el 2013-12-05. [Consulta: 8 gener 2010].
  4. Goodman, S (2001) "Family Leptosomatidae (Cuckoo-roller)" in del Hoyo, J.; Elliot, A. & Sargatal, J. (editors). (2001). Handbook of the Birds of the World. Volume 6: Mousebirds to Hornbills. Lynx Edicions. ISBN 84-87334-30-X
  • Vegeu aquesta plantilla
Ocells (classe: Aves)
  • Síntesi
Anatomia
Comportament
Evolució
Ocells fòssils
Interacció humans
Llistes
  • Famílies i ordres
  • Gèneres
  • Glossari
  • Poblacions
  • Regions
  • Ocells extints
  • Espècies del quaternari
  • Ocells cèlebres
    • Individuals
    • Ficció
Neornithes
Palaeognathae
  • Struthioniformes (Struthio)
  • Rheiformes (Rhea)
  • Tinamiformes (tinamous)
  • Apterygiformes (kiwis)
  • Casuariformes (emus i casuaris)
Neognathae
Galloanserae
(gallina)
Anseriformes
(anàtides)
Anatidae
(ànecs)
Anhimidae
Anseranatidae
Gal·liformes
(ocells de caça)
Cracidae
Megapodidae
Numididae
Odontophoridae
Phasianidae
Neoaves
Columbea
Columbimorphae
  • Columbiformes (coloms i tòrtores)
  • Mesitornithiformes (mesites)
  • Pterocliformes (pterocles)
Mirandornithes
  • Phoenicopteriformes (flamencs)
  • Podicipediformes (cabussons)
Passerea
Otidimorphae
  • Cuculiformes (cucuts)
  • Musophagiformes (turacs)
  • Otidiformes (piocs)
Strisores
Opisthocomiformes
  • Opisthocomiformes (hoatzin)
Cursorimorphae
  • Charadriiformes (gavines, xatracs i àlcids)
  • Gruïformes (grues i relacionats)
Phaethontimorphae
  • Phaethontiformes (ocells dels tròpics)
  • Eurypygiformes (kagú i ocell sol)
Aequornithes
  • Gaviiformes (colimbs)
  • Sphenisciformes (pingüins)
  • Procellariiformes (albatros i petrells)
  • Ciconiiformes (cigonyes)
  • Suliformes (corbs marins i relacionats)
  • Pelecaniformes (pelicans i relacionats)
Australaves
  • Cariamiformes (sarians i relacionats)
  • Falconiformes (falcons i relacionats)
  • Psittaciformes (lloros)
  • Passeriformes (moixons)
Afroaves
  • Cathartiformes (voltors del Nou Món i còndors)
  • Accipitriformes (àguiles i falcons)
  • Strigiformes (òlives i mussols)
  • Coliiformes (colius i urocolius)
  • Trogoniformes (trogons i quetzals)
  • Leptosomiformes (curols)
  • Bucerotiformes (calaus)
  • Coraciiformes (gaig blau i coràcids)
  • Piciformes (pitgrocs i relacionats)
  • Categoria
  • Commons page Commonscat
  • WikiProject Viquiprojecte
Bases de dades taxonòmiques
ADW AviBase BirdLife COL EB FW GBIF IN ITIS NCBI Xeno-canto