David Castillo i Buïls

Infotaula de personaDavid Castillo i Buïls

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, crític literari, catedràtic, poeta, periodista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de David Castillo i Buïls (català) Modifica el valor a Wikidata

David Castillo i Buïl (Barcelona, 1960) és un poeta, escriptor, i crític literari català.[1]

Vida

Va néixer al barri barceloní del Poblenou, però com a la seva mare li van diagnosticar asma, van traslladar-se a Vallcarca. Als catorze anys va començar a treballar en una sucursal del Banco Ibérico.

Va començar a destacar com a poeta la dècada dels anys 1970 amb publicacions clandestines i contraculturals, tot i que la seva primera obra publicada, tota una declaració de principis, va ser la biografia de Bob Dylan, l'any 1992. Tres anys abans havia estat l'antòleg de Ser del segle, que va reunir les principals veus de la generació dels 80. El van seguir una sèrie de poemaris entre els quals destaca Game over, amb què va guanyar el premi Carles Riba. A continuació va iniciar una etapa com a prosista amb novel·les com El cel de l'infern i No miris enrere, amb bons resultats entre crítica i lectors. La primera va guanyar el premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999. La segona, el premi Sant Jordi del 2001. Ha obtingut tres premis Atlàntida de periodisme i a una antologia de la seva obra poètica a l'italià se li va atorgar el premi Internacional Tratti al millor poeta estranger. Ha estat organitzador de diferents cicles poètics i fundador i director de la Setmana de la Poesia de Barcelona des del 1997.[2]

D'altra banda, publica articles i ressenyes literàries gairebé des dels seus inicis. Entre 1989 i 2009 dirigeix el suplement de cultura d'El Punt Avui. Va ser director durant vuit anys de la revista Lletra de canvi i ha estat cinc anys professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el jove poeta Marc Sardà va publicar el llibre Conversaciones con Pepín Bello, que va tenir una gran repercussió crítica.[2]

L'any 2020 va tenir el Premi Joanot Martorell de Gandia per la seva narrativa El tango de Dien Bien Phu.

Obra

Biografia

  • 1992 Bob Dylan[3]
  • 2007 Conversaciones con José "Pepín" Bello, amb Marc Sardá[4]
  • 2008 Bcn Rock, amb fotografies de Ferran Sendra[5]

Poesia

  • 1993 La muntanya russa
  • 1994 Tenebra
  • 1997 Poble Nou flash back, amb Albert Chust
  • 1998 Game over
  • 2000 El pont de Mühlberg
  • 2000 Seguint l'huracà, amb Marcel Pey
  • 2001 Bandera negra
  • 2005 Menta i altres poemes
  • 2005 Downtown[6]
  • 2006 Esquena nua
  • 2011 Doble zero
  • 2023 Camp pervers[7]

Novel·la

Premis

  • 1987 Premi Atlàntida millor revista cultural per a "El temps"
  • 1990 Premi Atlàntida millor suplement cultural diari Avui
  • 1997 Premi Carles Riba per Game over
  • 1999 Premi Joan Crexells per El cel de l'infern
  • 2001 Premi Sant Jordi per No miris enrere
  • 2005 Premi Atlàntida millor articulista de l'any en llengua catalana
  • 2006 Premi Cadaqués al millor poemari de l'any per Esquena nua
  • 2006 Premi Internacional Tratti per la traducció italiana Il presente abbandonato
  • 2010 Premi Atlàntida millor suplement cultural diari El Punt Avui
  • 2019 Premi Joanot Martorell per El tango de Dien Bien Phu

Referències

  1. «David Castillo i Buïls». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 LletrA. «David Castillo i Buïls». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.
  3. Bob Dylan en la BnE
  4. Conversaciones con José "Pepín" Bello en la BnE
  5. Bcn Rock en la BnE
  6. Downtown en la BnE
  7. «Camp Pervers». [Consulta: 27 març 2024].
  8. El llibre dels mals catalans en la BnE

Enllaços externs

  • Vegeu aquesta plantilla
1990: Ferran Cremades  · 1991: Robert Saladrigas  · 1992: Maria Mercè Roca  · 1993: Isabel-Clara Simó  · 1994: Ferran Torrent  · 1995: Nèstor Luján  · 1996: Jordi Mata  · 1997: Alfred Bosch  · 1998: Miquel de Palol  · 1999: Emili Teixidor  · 2000: Jordi Coca  · 2001: David Castillo  · 2002: Joan Francesc Mira  · 2003: Carme Riera  · 2004: Emili Rosales  · 2005: Julià de Jòdar  · 2006: Joaquim Pijoan  · 2007: Pep Coll  · 2008: Lluís-Anton Baulenas  · 2009: Xavier Bosch  · 2010: Ramon Solsona  · 2011: Sebastià Alzamora  · 2012: Màrius Serra  · 2013: Vicenç Pagès  · 2014: Joan Carreras  · 2015: Pep Puig  · 2016: David Cirici  · 2017: Joan-Lluís Lluís  · 2018: Jordi Cabré  · 2019: David Nel·lo  · 2020: Víctor García Tur  · 2021: Sergi Belbel  · 2022: Gemma Ruiz  · 2023: Jordi Puntí
  • Vegeu aquesta plantilla
Primera etapa
1928: Desert  · 1929: Joan Puig i Ferreter  · 1930: Miquel Llor  · 1931: Prudenci Bertrana  · 1932: Josep M. de Sagarra  · 1933: Carles Soldevila  · 1934: Maria Teresa Vernet  · 1935: Ernest Martínez i Ferrando  · 1936: Francesc Trabal  · 1937: Mercè Rodoreda  · 1938: Noel Clarasó
Segona etapa
1982: Joan Perucho  · 1983: Pere Gimferrer  · 1984: Pau Faner  · 1985: Maria Barbal  · 1986: Pere Calders  · 1987: Baltasar Porcel  · 1988: Jesús Moncada  · 1989: Miquel de Palol  · 1990: Miquel Àngel Riera  · 1991: Jaume Cabré  · 1992: Robert Saladrigas  · 1993: Víctor Mora Pujadas  · 1994: Carme Riera  · 1995: Maria Mercè Marçal  · 1996: Joan Francesc Mira  · 1997: Jesús Moncada  · 1998: Martí Domínguez  · 1999: David Castillo  · 2000: Baltasar Porcel  · 2001: Joan Agut  · 2002: Ferran Torrent  · 2003: Emili Teixidor  · 2004: Joan-Lluís Lluís  · 2005: Joan-Daniel Bezsonoff  · 2006: Miquel Maria Gibert  · 2007: Edgar Cantero  · 2008: Joan Francesc Mira  · 2009: Vicenç Pagès  · 2010: Antoni Vives  · 2011: Jaume Cabré  · 2012: Josefa Contijoch  · 2013: Pep Coll  · 2014: Manuel Baixauli  · 2015: Joan Benesiu  · 2016: Joan Buades  · 2017: Desconvocat  · 2018: Melcior Comes  · 2019: Toni Sala  · 2020: Àlvar Valls  · 2021: Joan-Lluís Lluís  · 2022: Mar Bosch
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)