Ducat de Nemours
 | Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió. |
Nemours fou una senyoria al Gâtinais a mig camí entre Fontainebleau i Château-Landon, a la riba esquerra del riu Loing. La població hauria estat fundada vers 1120/1130 i va florir a causa d'un hospici pels pelegrins que anaven a la vila per curar-se amb les relíquies portades des de Palestina. La senyoria estava situada al sud de la de Milly i al nord del vescomtat de Château-Landon. Els senyors van gaudir de diversos alts càrrecs a la cort de Lluís VII de França i alguns dels membres de la família foren bisbes i notables eclesiàstics als segles xii i xiii, però la família es va arruïnar per la seva participació en la croada, que els va obligar a vendre castells i terres. El 1276 la senyoria fou venuda per Felip III de Nemours a Felip III de França.
El 1404 el rei Carles VI de França la va erigir en ducat pairia i fou concedida al rei de Navarra a canvi de territoris a Xampanya i Vexin. Va tenir diversos posseïdors i fou heretada per una branca jove de la casa de Savoia i no va tornar a la corona fins al 1657. El 1689 fou donada a la casa d'Orleans que va tenir el ducat fins a la revolució.
Senyors de Nemours
- Ursó, ?-1147 possible fill de Folc vescomte de Château-Landon, mort a Palestina el 1147: casat amb Avelina de Montfaucon
- Hervé 1147 (mort a Palestina 1147) (fill)
- Avelina 1147-1196 (germana)
- Gautier de Villebéon, senyor consort de Nemours, gran camarlenc de França, mort el 1205 (casat en segones noces el 1198 amb Persois)
- Felip I (mort a Acre el 18 de febrer de 1191) (fill), casat vers 1175 amb Avelina de Milly (mort el 1191)
- Gautier II 1196-1221 o 1222 (fill)
- Felip II 1222-1255 (fill): casat amb Margarita du Plessis-Saint-Jean (morta vers 1225), casat en segones noces el 1232 amb Eglantina, casat en terceres noces amb Isabel de la Haye-Passavant
- Gautier III 1255-1270 (fill amb la primera dona), casat amb Alix
- Felip III 1270-1276 (germà, fill de la segona dona)
- Joan (usufructuari vitalici 1276-1285) senyor de Guercheville i Nemours, canonge a Saint-Maurice de Tours (1257)
Ducs de Nemours
- 1404 - 1425: Carles el Noble (1361-1425), rei de Navarra de 1387 a 1425 comte d'Évreux de 1387 a 1400
Casa de Borbó
- 1425 - 1464: Elionor de Borbó (1412 - mort després de 1464), neta del precedent, filla de Jaume II de Borbó comte de la Marca, i de Beatriu d'Évreux-Navarre.
- casada el 1429 a Bernat d'Armanyac (1400 -1462), comte de Pardiac
Casa d'Armanyac
- 1464 - 1477: Jaume d'Armagnac (mort el 1477), fill
- casat amb Lluïsa d'Anjou (1445 - 1477)
El 1477, Jaume d'Armanyac fou jutjat per traïció i executat, i els seus béns foren confiscats, però el rei Carles VIII de França va entregar Nemours al fill Joan d'Armanyac el 1483
- 1484 - 1500: Joan d'Armanyac (1467-1500), fill gran de Jaume i Lluïsa d'Anjou
- 1500 - 1503: Lluís d'Armanyac (1472-1503), fill segon de Jaume i Lluïsa d'Anjou
A la seva mort el ducat va retornar a la corona.
Casa de Foix
El 1507, el rei Lluís XII de França el va donar al seu nebot Gastó de Foix:
- 1507 - 1512: Gastó de Foix (1489 - 1512), comte d'Étampes i duc de Nemours, fill de Joan de Foix, comte d'Étampes, i de Maria d'Orleans.
A la seva mort Nemours retornà altre cop a la corona francesa.
Casa de Mèdici
El 1515, el rei Francesc I de França el va donar a Julià de Mèdici :
- 1515 - 1516: Julià de Mèdici (1478 - 1516)
Altre cop a la seva mort Nemours va retornar a la corona.
Casa de Savoia
En 1528, el rei Francesc I de França el va donar a Felip de Savoia : 
- casat el 1528 amb Carlota de Longueville (1512 - 1549)
- casat el 1566 amb Anna d'Este (1531 - 1607)
- 1585 - 1595: Carles Manel de Savoia-Nemours (1567 - 1595), fill
- 1595 - 1632: Enric I de Savoia-Nemours (1572 - 1632), germà
- casat el 1618 amb Anna de Lorena, duquessa d'Aumale (1600 - 1638)
- 1632 - 1641: Lluís de Savoia-Nemours (1615 - 1641), fill
- 1641 - 1652: Carles Amadeu de Savoia-Nemours (1624 - 1652), germà. Casat el 1643 amb Elisabet de Borbó, senyoreta de Vendôme (1614 - 1664)
- 1652 - 1657: Enric II de Savoia-Nemours (1625 - 1659), arquebisbe de Reims, germà; casat el 1657 amb Marie Anna de Longueville, duquessa d'Estouteville (1625 - 1707)
A la seva mort sense fills Nemours va retornar a la corona francesa (1657-1689 sota Lluís XIV de França).
Casa d'Orleans
El rei Lluís XIV de França el va donar el 1689 al seu germà Felip de França (1640-1701), duc d'Orleans. Per aquesta via va arribar a Lluís Felip I de França, que el va cedir en assignació al seu fill.
- 1689 - 1701: Felip IV de Valois (1640 - 1701), fill del rei Lluís XIII de França
- 1701 - 1723: Felip III d'Orleans[1] (1674 - 1723), anomenat «el Regent», fill.
- 1723 - 1752: Lluís d'Orleans (1703 - 1752), fill
- 1752 - 1785: Lluís Felip d'Orleans (1725 - 1785), fill
- 1785 - 1793: Felip Igualtat (1747 - 1793), fill: Renuncia al seu patronímic i títol d'Orleans el 1792 i agafa el nom de Felip Igualtat.
- 1793 - 1830: Lluís Felip d'Orleans (1773 -1850)
- 1830 - 1896: Lluís d'Orleans (1814 -1896)
Hereu legítim actual del títol
- Enric d'Orleans (1933), «comte de París»
Títol de cortesia
- ?-1970 : Carles Felip d'Orleans (1905-1970), rebesnet agnàtic de Lluís d'Orleans (1814-1896)
Bibliografia
- Auguste Moutie Honori Teodorico Paul Joseph Albert duc de Luynes, '"cartulari de l'abadia de Nostra Senyora de la Penya"', a la diòcesi de París, manuscrits originals els Presa 1862
Referències
- ↑ Net del rei de França, Felip d'Orleans va portar com a cognom el del seu pare, Orleans, que els seus descendents van conservar.
Enllaços externs
- Senyoria de Nemours
