El temps que queda

Infotaula de pel·lículaEl temps que queda
Le Temps qui reste Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFrançois Ozon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Melvil Poupaud
Jeanne Moreau
Valeria Bruni Tedeschi
Daniel Duval
Marie Rivière
Christian Sengewald
Alba Gaïa Bellugi
Thomas Gizolme
Rebecca Convenant Modifica el valor a Wikidata
GuióFrançois Ozon Modifica el valor a Wikidata
MúsicaValentín Silvèstrov i Arvo Pärt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJeanne Lapoirie Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonica Coleman Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFidélité Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorTeodora Film i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena2005 Modifica el valor a Wikidata
Durada81 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Temamalaltia terminal, càncer, morir, parting (en) Tradueix, secretisme i percepció del temps Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciódècada del 2000 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0417189 Filmaffinity: 202079 Allocine: 57856 Rottentomatoes: m/time_to_leave Letterboxd: time-to-leave Mojo: timetoleave Allmovie: v329927 TCM: 629234 Metacritic: movie/time-to-leave TV.com: movies/time-to-leave TMDB.org: 2566 Modifica el valor a Wikidata
← Under the Sand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
The Refuge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata →

El temps que queda (títol original: Le Temps qui reste) és una pel·lícula francesa dirigida per François Ozon, estrenada l'any 2005. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Romain, fotògraf homosexual de 31 anys, descobreix que té un càncer generalitzat. Només li queden tres mesos de vida.

Decideix anunciar-ho només a la seva àvia i amagar-ho al seu company Sacha, als seus pares i a la seva germana amb qui s'entén poc. A l'autopista, camí de casa de la seva àvia, discuteix amb la propietària d'un restaurant que sembla molt interessada en ell.[2]

Repartiment

  • Melvil Poupaud: Romain
  • Jeanne Moreau: Laura, la seva àvia
  • Valeria Bruni Tedeschi: Jany
  • Daniel Duval: el pare de Romain
  • Marie Rivière: la mare de Romain
  • Christian Sengewald: Sacha
  • Louise-Anne Hippeau: Sophie, la germana de Romain
  • Henri de Lorme: el metge
  • Walter Pagano: Bruno
  • Violetta Sanchez: l'agent
  • Ugo Soussan Trabelsi: Romain, de nen
  • Alba Gaïa Kraghede Bellugi: Sophie nen
  • Victor Poulouin: Laurent
  • Laurence Ragon: la notària
  • Thomas Gizolme: ajudant de la fotògrafa

Rebuda

  • Premis 2005: Seminci: Espiga de Plata, Millor Actor (Poupaud)
  • Crítica: "Ozon s'aplica a comptar amb contenció una història feta de silencis i de petites heroïcitats. És un film que destaca per la seva intel·ligència, per la sensibilitat (...) És tendra quant li toca, però també dol, i no pot"[3]

Referències

  1. ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules >El temps que queda». [Consulta: 31 desembre 2018].
  2. ↑ «Le Temps qui reste» (en anglès). The New York Times.
  3. ↑ Torreiro, M. «Le Temps qui reste». El País.
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per François Ozon
  • La Petite Mort (1995)
  • Une robe d'été (1996)
  • Regarde la mer (1997)
  • X2000 (1998)
  • Sitcom (1998)
  • Els amants criminals (1999)
  • Gouttes d'eau sur pierres brûlantes (1999)
  • Sous le sable (2000)
  • 8 femmes (2001)
  • La piscina (2003)
  • 5×2 (2004)
  • El temps que queda (2005)
  • Un lever de rideau (2006)
  • Angel (2007)
  • Ricky (2009)
  • El refugi (2010)
  • Potiche (2010)
  • A la casa (2012)
  • Jove i bonica (2013)
  • Une nouvelle amie (2014)
  • Frantz (2016)
  • L'amant doble (2017)
  • Grâce à Dieu (2018)
  • Été 85 (2020)
  • Tout s'est bien passé (2021)
  • Peter von Kant (2022)
  • Mon crime (2023)