Enrico IV

Enrico IV

Fitxa
Direcció	Marco Bellocchio
Protagonistes	Marcello Mastroianni Claudia Cardinale Leopoldo Trieste Paolo Bonacelli Gianfelice Imparato Claudio Spadaro Giuseppe Cederna Luciano Bartoli
Producció	Renzo Rossellini
Dissenyador de producció	Giancarlo Basili
Guió	Marco Bellocchio, Tonino Guerra i Luigi Pirandello
Música	Ástor Piazzolla
Fotografia	Giuseppe Lanci
Muntatge	Mirco Garrone
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1984
Durada	95 min
Idioma original	italià
Rodatge	Roma
Color	en color
Descripció
Gènere	drama

Enrico IV és una film dramàtic italià de 1984 dirigit per Marco Bellocchio.^[1] És basat en la tragèdia Enric IV del 1921 de Luigi Pirandello i té música d'Astor Piazzolla.^[2] Va ser inscrita al 37è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[3]

Sinopsi

El marquès de Nolli, amb la seva xicota Frida, la psiquiatra Matilde, mare de Frida i Belcredi, el seu company, van al castell on el seu oncle es va tancar boig fa vint anys, convençut, després d'una caiguda durant un passeig disfressat on estaven presents Matilda i Belcredi, de ser l'emperador del Sacre Germànic Enric IV d'Alemanya. Allà és mantingut per la seva germana i per Di Nolli amb criats i mobiliari, fent-li creure que es trobava realment a l'Edat Mitjana, incloses les visites de prostitutes amb les quals Enrico conversava i amb les quals presumiblement va tenir nombrosos fills. Cada any, quan cau la neu, Enrico es posa l'hàbit del penitent i s'agenolla davant la finestra del castell de Matilde a Canossa per obtenir el perdó del papa, que és negat, desencadenant la seva fúria. Però no es pot fer d'una altra manera perquè un any va intentar perdonar-lo, però això l'havia enfurismat encara més.

Durant el viatge, la psiquiatra, fullejant un àlbum de fotos, qüestiona la Matilde per què havia optat per disfressar-se d'Enric IV. La dona respon que, fent-se dir Matilde, hauria suplantat a la comtessa Matilde de Canossa: com que, de jove, li va pagar una cort desenfrenada, però, despertant només riures i burles dels altres del grup. Di Nolli, en canvi, està de dol perquè la seva mare ha mort recentment, visita Enric en la creença que estava a punt de recuperar-se. La seva presència al castell és, doncs, per fer l'últim intent de recuperar l'Enric.

Un cop al castell, encapçalats pels criats, la companyia comença a disfressar-se, el psiquiatre de missatger papal, Belcredi d'humil frare al seu seguici i Matilde de sogra de l'emperador, que acull de mala gana els convidats. La psiquiatra idea un contra-trauma per poder recuperar l'Enrico: consistiria, després d'haver pretès marxar, a disposar Frida i Di Nolli en lloc dels dos grans llenços de la sala del tron, i a les deu a vuit, quan Enric entri a l'habitació, la Frida començarà a cridar-lo, aleshores el gran canelobre s'il·luminarà amb bombetes, per tal de commoure Enric que, col·locant Frida i Matilde a prop seu, hauria de tornar al seu sentits.

Però ni ells ni els criats del castell saben que l'Enric ha recuperat el seny fa un temps i ha continuat deliberadament aquesta comèdia per diversió, per una mena de venjança contra qui abans ja l'havien dit boig.

Repartiment

• Marcello Mastroianni com a Enric IV
• Claudia Cardinale com a Matilda
• Leopoldo Trieste com a psiquiatre
• Paolo Bonacelli com a Belcredi
• Gianfelice Imparato
• Claudio Spadaro
• Giuseppe Cederna
• Giacomo Bertozzi
• Fabrizio Macciantelli
• Luciano Bartoli com a jove Enric IV
• Latou Chardons com a jove Matilda / Frida

Referències

Bibliografia

• Lido Gedda, "Enrico IV al cinema", da Il castello di Elsinore - Quadrimestrale di teatro, anno V, 13, 1992
• Guglielmina Morelli, "Enrico IV" da Le forme della ribellione - Il cinema di Marco Bellocchio, a cura di Luisa Ceretto e Giancarlo Zappoli, Lindau 2004
• Marco Vanelli, "Enrico IV, L'uomo dal fiore in bocca" da Marco Bellocchio - Il cinema e i film, a cura di Adriano Aprà, Marsilio 2005
• Pirandello, Luigi; Vallespinosa Salvat, Bonaventura (trad.). Sis personatges en cerca d'autor - Enric IV. Barcelona: Edicions 62, juliol 1987, p. 222 (Millors obres de la literatura universal. segle xx, num. 16). ISBN 978-84-297-2631-2.