Esterházy de Galántha
| |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | dinastia família  | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Persona rellevant | Paul I, Prince Esterházy (en)  : Príncep Imperial | ||||
Esterházy de Galántha és un llinatge noble hongarès originat per Benedict Esterházy.[1] Les residències principals van ser a Eisenstadt (Kismarton), Fertőd –a prop de Sopron (Ödenburg)–, i Viena. El cap de la família va rebre el títol de baró el 1613, el de comte el 1626 i el de príncep el 1687. L'escriptor Péter Esterházy, nascut el 1950, és un membre de la branca comtal de la família principal.
Prínceps Esterházy
Cal destacar els primers membres rellevants del llinatge que donarien lloc al títol de prínceps.
- Benedict Esterházy (? — ~1552), casat (~1526) amb Helena Bessenyey de Galántha.[1]
- Miklós Esterházy de Galántha (? — 1645), net de Benedict, creat baró hongarès (1613) i comte de Fraknó (1626), fou cap de la branca principal de la família.[1]
El principat comença amb Pál Esterházy.
- Pál Esterházy (1635-1713), primer príncep Esterházy, dirigí la família a la mort del seu germà gran, Ladislau, el 1653. Dugué a terme nombroses activitats com a polític, poeta i compositor. En aquest darrer vessant, publicà la col·lecció Harmonia Caelestis (1711), amb 55 cantates sacres per a orquestra, veus soles o cor. Fundà també l'orquestra de la residència dels Esterházy, inici d'un taller musical d'alt nivell que es desenvoluparia al segle xviii. El 1687 arribà a la dignitat de príncep del Sacre Imperi.[1]
- Miguel Esterházy (1671-1721), fill del precedent.
- József Esterházy (1687-1721), germà de precedent.
- Pál Antal Esterházy de Galántha (1711-1762), fill del precedent, contractà Joseph Haydn com a Vicekapellmeister (1761)
- Miklós József Esterházy de Galántha (1714-1790), germà de Pál Antal, filharmònic notable, amplià la seva orquestra privada, ascendí Haydn a Kapellmeister (1766) i al cor del seu domini Esterházy, a Fertőd (nord-oest d'Hongria), feu construir el castell d'Esterház, que els contemporanis comparaven amb el de Versalles, amb un teatre d'òpera per a quatre-cents espectadors.[1] S'inspirà en l'esplendor del palau de Schönbrunn. Es va guanyar el sobrenom de Nicolau el meravellós.
- Antal Esterházy de Galántha (1738-1794), fill de Miklós József; dissolgué l'orquestra i concedí una pensió a Haydn.
- Miklós Esterházy de Galántha (1765-1833), cosí d'Antal. Fou un general i diplomàtic, que refusà la corona hongaresa que Napoleó I li oferia (1809). Reuní una col·lecció d'art,[1] conservada actualment al Museu de Belles Arts de Budapest.
- Pál Antal Esterházy de Galántha (1786-1866)
- Miklós Esterházy de Galántha (1866-1894)
- Pál Esterházy de Galántha (1894-1898)
- Miklós Esterházy de Galántha (1898-1920)
- Pál Esterházy de Galántha (1901-1989)
- Antal Esterházy de Galántha (1936 -)
- Pál Antal Esterházy de Galántha (1986 -)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Esterházy de Galántha». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
