Felipe Aláiz de Pablo

Felipe Aláiz de Pablo

Biografia
Naixement	23 maig 1887 Bellver de Cinca (província d'Osca)
Mort	8 abril 1959 (71 anys) 18è districte de París (França)
Activitat
Ocupació	escriptor, sindicalista, periodista, traductor
Ocupador	Liceu Escolar de Lleida
Membre de	Confederació Nacional del Treball

Felipe Aláiz de Pablo (Bellver de Cinca (Baix Cinca), 1887 - París, 1959) fou un periodista i anarquista aragonès, militant de la CNT i de la FAI.^[1]

Fill de pare militar, que havia participat en la Guerra de Cuba i mare culta, estudià als instituts d'Osca i Lleida, i posteriorment, per a pilot de la marina mercant. A punt d'acabar-los, abandona els estudis, i passà a treballar coma periodista, col·laborant a El Sol de Madrid, entre 1912 i 1914, i a la Revista de Aragón de Saragossa i ben aviat dirigiria el setmanari Aragón.^[1] El 1920 fou membre del Comitè Regional de la CNT per Tarragona i el 1921 va formar part del Comitè de la CRTC en representació de Tarragona. Participà en la Conferència de Saragossa de 1922. Anà a Tarragona i a Barcelona on co-dirigí, amb Antonio García Birlán, la Revista Nueva. Col·laborà a Día Gráfico, La Noche i La Revista Blanca de Barcelona, i també a Lucha Social de Lleida des del 1919 al 1922. A Barcelona edità Crisol, junt amb Llibert Callejas el 1923,^[1] i fou director de Los Galeotes,^[2] de "Tierra y Libertad" el 1930, i redactor i director de Solidaridad Obrera^[3] (octubre 1931 - 1933), substituint Joan Peiró.

Fou detingut durant les vagues de principi de 1932, però des de la presó continuà dirigint Solidaridad Obrera. En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a França des d'on seguí col·laborant a Solidaridad Obrera que s'editava a París. En l'escissió de la CNT de 1945, s'alineà amb els apolítics juntament amb Federica Montseny, Josep Peirats Valls i Germinal Esgleas Jaume. És autor d'una biografia de Buenaventura Durruti.

Publicacions ^[1]

• Quinet (1924)
• Un club de mujeres fatales (1932)
• María se me fuga de la novela
• Los aparecidos (1933)
• Para que la propaganda sea eficaz (1937)
• Vida y muerte de Ramon Acín (1938)
• Arte se escribir sin arte (1946)
• Hacia una federación de Autonomías Ibéricas (1945-)
• Tipos Españoles (1965)

Referències

Bibliografia

• Carrasquer, Francisco. Felipe Alaiz. Estudio y Antología del primer anarquista español. Ed. Júcar, 1981. 
• Soriano Jiménez, Ignacio Clemente. L'anarquisme a Tarragona (1917-1924). Formós Plaja i Carme Paredes. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 1 de febrer de 2016, p. 109. ISBN 978-84-8424-418-9. 
• Espinet i Burunat, Francesc «TAVERA, S.. Solidaridad Obrera. El fer-se i desfer-se d'un diari anarcosindicalista (1915-1939)». Anàlisi: quaderns de comunicació i cultura, Núm.: 16, 1994. ISSN: 2340-5236 [Consulta: 7 agost 2016].

Enllaços externs

• «Felipe Alaiz de Pablo». Fundación Acín. Arxivat de l'original el 9 de març 2016. [Consulta: 7 agost 2016].
• «Felipe Alaiz de Pablo». Ateneu Llibertari Estel Negre. [Consulta: 7 agost 2016].
• «Felipe Alaiz de Pablo – periodista, escritor y militante anarquista». CNT Puerto Real. Arxivat de l'original el 26 d’agost 2016. [Consulta: 7 agost 2016].