Ferdinand Eisenstein
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1823 Berlín |
| Mort | 11 octubre 1852 (29 anys) Berlín |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi) |
| Sepultura | Cementiri de Mehringdamm (Berlín) 52° 29′ 43″ N, 13° 23′ 31″ E / 52.495278°N,13.391944°E / 52.495278; 13.391944 |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Berlín |
| Director de tesi | Ernst Kummer, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet i Nikolaus Wolfgang Fischer |
| Es coneix per | Enter d'Eisenstein |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres i matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Berlín |
| Membre de | |
| Alumnes | Bernhard Riemann |
| Influències | |
| Família | |
| Pares | Johan Konstantin Eisenstein i Helene Pollack |
Premis
| |
Ferdinand Gotthold Max Eisenstein (1823-1852) va ser un matemàtic alemany conegut, sobre tot, pels seus treballs en teoria de nombres.
Vida i Obra
Fill d'una família jueva convertida al cristianisme, el seu pare va servir durant vuit a l'exèrcit prussià i, després, es va dedicar als negocis sense, aparentment, gaire èxit. Els seus cinc germans van morir de molt nens i, ell mateix, va patir una meningitis que va fer que la seva salut fos molt dolenta i el va convertir en un hipocondríac.[1]
Va estudiar a diferents escoles i instituts de Berlín i Charlottenburg fins al 1842 en què va anar a Anglaterra i Irlanda on el seu pare havia traslladat el seu negoci.[2] Allà va conèixer William Rowan Hamilton. Sempre estava estudiant pel seu compte les obres de Lagrange, Euler i Gauss. Amb divuit i dinou anys i en el seu temps lliure, va anar a les classes de Dirichlet a la universitat.[3]
El 1843 ingressa a la universitat de Berlín i l'any següent publica els seus primers articles al Journal de Crelle. El propi Crelle el recomana a Alexander von Humboldt qui es convertirà en el seu principal valedor.[4]
El 1847 va obtenir l'habilitació per donar classes a la universitat de Berlín, però el 1848 va ser empresonat breu temps per la seva actitud republicana durant la revolució. El 1851, malalt, va haver de deixar la docència temporalment i va morir l'any següent, amb només vint-i-nou anys, quan von Humboldt li havia aconseguit una beca important.[5]
L'obra d'Eisenstein es belluga, sobre tot, en tres camps:[6] la teoria aritmètica de les formes quadràtiques, la llei de reciprocitat quadràtica i la teoria de les funcions el·líptiques.
Referències
Bibliografia
- Eisenstein, Gotthold. Mathematische Werke (en (alemany) i (francès)). American Mathematical Society, 1989. ISBN 9780828412803.
- Schappacher, Norbert. «Gotthold Eisenstein». A: Heinrich Begehr, Helmut Koch, Jürg Kramer, Norbert Schappacher, Ernst-Jochen Thiele (eds.). Mathematics in Berlin (en (anglès)). Springer, 1989, p. 55-60. ISBN 978-3-7643-5943-0.
- Schmitz, M. «The life of Gotthold Ferdinand Eisenstein» (en (anglès)). Research Letters in the Information and Mathematical Sciences, Vol. 6, 2004, pàg. 1-13. Arxivat de l'original el 2022-07-29. ISSN: 1175-2777.
Enllaços externs
- «Ferdinand Eisenstein». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ferdinand Eisenstein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Biermann, Kurt R. «Eisenstein, Ferdinand Gotthold Max». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 febrer 2017].
