Flirtation Walk
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Frank Borzage i Bobby Connelly  |
| Protagonistes | Ruby Keeler Dick Powell Pat O'Brien Henry O'Neill Ross Alexander Ruth Eddings Tyrone Power Frances Lee Guinn Williams John Arledge Maude Turner Gordon John Eldredge Frederick Burton |
| Producció | Robert Lord |
| Dissenyador de producció | Jack Okey |
| Guió | Delmer Daves |
| Música | Allie Wrubel |
| Fotografia | Sol Polito i George Barnes |
| Muntatge | William Holmes |
| Vestuari | Orry-Kelly |
| Productora | First National Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1934 |
| Durada | 97 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema romàntic i cinema musical |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
          | |
Flirtation Walk és una pel·lícula musical romàntica estatunidenca de 1934 escrita per Delmer Daves i Lou Edelman, i dirigida per Frank Borzage .
Argument
Se centra en un soldat (Dick Powell) que s'enamora de la filla d'un general (Ruby Keeler) durant la breu estada del general a Hawaii, però aquesta ha de marxar amb el seu pare a les Filipines abans que la seva relació pugui florir. Es reuneixen diversos anys més tard quan el soldat està a punt de graduar-se a West Point i el general es converteix en el comandant de l'Acadèmia.
Repartiment
- Dick Powell com Richard Palmer Grant Dorcy Jr.
- Ruby Keeler com Kit Fitts
- Pat O'Brien com Scrapper Thornhill
- Ross Alexander com Oskie
- John Arledge com Spike
- John Eldredge com Tinent Biddle
- Henry O'Neill com General Fitts
- Guinn Williams com Sleepy
- Frederick Burton com General Landacre
- John Darrow com Chase
Producció
La ressenya de la pel·lícula a The New York Times va comentar que moltes escenes es van rodar realment a West Point, i The Hollywood Reporter va informar que Bobby Connolly va començar a filmar el número hawaià el 3 de juliol de 1934 i estava previst que acabés el 10 de juliol. El conjunt va ser el més gran mai construït a Warner Bros. Després de completar aquest número, Connolly va començar el número de noces militars amb més de 400 ballarins.[1] L'èxit de la pel·lícula va portar a Warner Brothers a tornar a combinar Powell, Keeler, Alexander i Arledge amb Borzage i Daves en circumstàncies similars d'argument i caràcter per fer Shipmates Forever, una pel·lícula sobre l'Acadèmia Naval dels Estats Units, l'any següent.[1]
Taquilla
Segons els registres de Warner Bros, la pel·lícula va guanyar 1.062.000 dòlars als Estats Units i 471.000 dòlars a l'estranger.
Premis i honors
La pel·lícula va ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula i a la millor gravació de so (Nathan Levinson ).[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1
Flirtation Walk a Catàleg de l'American Film Institute (anglès) - ↑ «The 7th Academy Awards (1935) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 7 agost 2011].
Enllaços externs
- Flirtation Walk profile, san.beck.org
Filmografia de Frank Borzage | |
|---|---|
|
