Funció homogènia

En matemàtica, una funció homogènia és una funció que presenta un comportament multiplicador d'escala interessant: si tots els arguments es multipliquen per un factor constant, llavors el valor de la funció resulta ser un cert nombre de vegades el factor multiplicador elevat a una potència. Aquesta potència és el grau de la funció homogènia (vegeu #Definició formal).

Definició formal

Suposem una funció la definició de la qual és f : V W {\displaystyle f:V\rightarrow W} entre dos espais vectorials sobre el mateix cos F {\displaystyle F} . Llavors es diu que f {\displaystyle f\,} és homogènia de grau k si:

f ( α v ) = α k f ( v ) , α F 0 , v V {\displaystyle f(\alpha \mathbf {v} )=\alpha ^{k}f(\mathbf {v} ),\qquad \forall \alpha \in F\neq 0,\quad \forall \mathbf {v} \in V}

Exemples

Les funcions lineals

Qualsevol funció lineal f : V W {\displaystyle f:V\rightarrow W\,} és homogènia de grau 1, ja que per definició es té:

f ( α v ) = α f ( v ) {\displaystyle f(\alpha \mathbf {v} )=\alpha f(\mathbf {v} )}

per a tot α F {\displaystyle \alpha \in F} i v V {\displaystyle \mathbf {v} \in V\qquad \qquad } . De la mateixa manera, qualsevol funció multilineal f : V 1 × × V n W {\displaystyle f:V_{1}\times \ldots \times V_{n}\rightarrow W\qquad \qquad } és homogènia de grau n, per definició.

f ( α v 1 , , α v n ) = α n f ( v 1 , , v n ) {\displaystyle f(\alpha \mathbf {v} _{1},\ldots ,\alpha \mathbf {v} _{n})=\alpha ^{n}f(\mathbf {v} _{1},\ldots ,\mathbf {v} _{n})}

per a tot α F {\displaystyle \alpha \in F} i v 1 V 1 , , v n V n {\displaystyle \mathbf {v} _{1}\in V_{1},\ldots ,\mathbf {v} _{n}\in V_{n}} . Se segueix que la n-èsima derivada de Fréchet d'una funció f : X Y {\displaystyle f:X\rightarrow Y} entre dos espais de Banach X {\displaystyle X\,} i Y {\displaystyle Y\,} és homogènia de grau n.

Polinomis homogenis

Els monomis en n {\displaystyle n} variables reals defineixen funcions homogènies f : R n R {\displaystyle f:\mathbb {R} ^{n}\rightarrow \mathbb {R} } . Per exemple,

f ( x , y , z ) = x 5 y 2 z 3 {\displaystyle f(x,y,z)=x^{5}y^{2}z^{3}\,}

és homogènia de grau 10, ja que:

( α x ) 5 ( α y ) 2 ( α z ) 3 = α 10 x 5 y 2 z 3 {\displaystyle (\alpha x)^{5}(\alpha y)^{2}(\alpha z)^{3}=\alpha ^{10}x^{5}y^{2}z^{3}\,}

Un polinomi homogeni és un polinomi fet d'una suma de monomis del mateix grau. Per exemple,

x 5 + 2 x 3 y 2 + 9 x y 4 {\displaystyle x^{5}+2x^{3}y^{2}+9xy^{4}\,}

és un polinomi homogeni de grau 5.

Propietats

Suposem que una funció f : R n R {\displaystyle f:\mathbb {R} ^{n}\rightarrow \mathbb {R} } és infinitament diferenciable. Llavors f és homogènia de grau k si i només si:

x f ( x ) = k f ( x ) {\displaystyle \mathbf {x} \cdot \nabla f(\mathbf {x} )=kf(\mathbf {x} )\qquad \qquad } .

  • Suposem que f : R n R {\displaystyle f:\mathbb {R} ^{n}\rightarrow \mathbb {R} } és diferenciable i homogènia de grau k. Llavors les seves derivades parcials de primer ordre f / x i {\displaystyle \partial f/\partial x_{i}} són funcions homogènies de grau k-1.

Les demostracions d'aquests dos resultats són semblants. Per demostrar el segon, s'escriu f = f ( x 1 , , x n ) {\displaystyle f=f(x_{1},\ldots ,x_{n})} i es pren l'equació

f ( α y ) = α k f ( y ) {\displaystyle f(\alpha \mathbf {y} )=\alpha ^{k}f(\mathbf {y} )}

Definint x i = α y i {\displaystyle x_{i}=\alpha y_{i}\,} i derivant respecte a y i {\displaystyle y_{i}\,} , trobem per la regla de la cadena que:

x i f ( α y ) d d y i ( α y i ) = α k x i f ( y ) d d y i ( y i ) {\displaystyle {\frac {\partial }{\partial x_{i}}}f(\alpha \mathbf {y} ){\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} y_{i}}}(\alpha y_{i})=\alpha ^{k}{\frac {\partial }{\partial x_{i}}}f(\mathbf {y} ){\frac {\mathrm {d} }{\mathrm {d} y_{i}}}(y_{i})}

I per tant:

α x i f ( α y ) = α k x i f ( y ) {\displaystyle \alpha {\frac {\partial }{\partial x_{i}}}f(\alpha \mathbf {y} )=\alpha ^{k}{\frac {\partial }{\partial x_{i}}}f(\mathbf {y} )}

I finalment:

x i f ( α y ) = α k 1 x i f ( y ) {\displaystyle {\frac {\partial }{\partial x_{i}}}f(\alpha \mathbf {y} )=\alpha ^{k-1}{\frac {\partial }{\partial x_{i}}}f(\mathbf {y} )}

Aplicació a les EDOs

Si I {\displaystyle I\,} i J {\displaystyle J\,} són funcions homogènies del mateix grau, la substitució v = y / x {\displaystyle v=y/x} converteix l'equació diferencial ordinària (EDO)

I ( x , y ) d y d x + J ( x , y ) = 0 , {\displaystyle I(x,y){\frac {\mathrm {d} y}{\mathrm {d} x}}+J(x,y)=0,}

en l'equació diferencial separable:

x d v d x = J ( 1 , v ) I ( 1 , v ) v {\displaystyle x{\frac {\mathrm {d} v}{\mathrm {d} x}}=-{\frac {J(1,v)}{I(1,v)}}-v}

Referències

Bibliografia

  • Blatter, Christian. «20. Mehrdimensionale Differentialrechnung, Aufgaben, 1.». A: Analysis II (2nd ed.) (en alemany). Springer Verlag, 1979, p. 188. ISBN 3-540-09484-9. 

Enllaços externs

  • Funció homogènia a Planet Math (anglès)
  • Michiel Hazewinkel (ed.). Homogeneous function. Encyclopedia of Mathematics (en anglès). Springer, 2001. ISBN 978-1-55608-010-4.