Geoffroi I

Infotaula de personaGeoffroi I

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Geoffroi Ier de Bretagne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle X Modifica el valor a Wikidata
Rennes (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 novembre 1008 Modifica el valor a Wikidata
Nantes Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaabadia de Mont Saint-Michel Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHavoisa de Normandia (996 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAlan III Rebrit, Adela of Rennes (en) Tradueix, Odó de Penthièvre, Evenus de Bretagne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesConan I de Bretanya Modifica el valor a Wikidata  i Ermengarde-Gerberga d'Anjou Modifica el valor a Wikidata
GermansJudicael de Vannes i Judit de Bretanya Modifica el valor a Wikidata

Geoffroi I Berenguer o Jofré I de Bretanya (mort el 1008), fou comte de Rennes i duc de Bretanya del de 992 al 1008. Era fill de Conan I de Bretanya, comte de Rennes i duc de Bretanya, i d'Ermengarda, filla de Jofré I d'Anjou.

Família

Geoffroi I era fill de Conan I. Es va casar vers 996 amb Havoisa de Normandia,[1] filla de Ricard I de Normandia. D'aquesta unió van néixer:

  1. Alan III (nascut el 997), duc de Bretanya a la mort del seu pare el novembre de 1008.
  2. Eudó o Eó (nascut el 999), comte de Penthièvre i regent de Bretanya en nom del seu nebot menor Conan II
  3. Adela (morta el 1067), primera abadessa de Saint-Georges de Rennes el 1032.

Biografia

Geoffroi I fou l'hereu del ducat de Bretanya i del comtat de Rennes a la mort del seu pare Conan I el 992. El 994 va derrotar el jove comte Judicael de Nantes, i el va obligar a anar a Rennes a retre-li homenatge. Va ser llavors quan va agafar el títol de duc de Bretanya (995). Per assegurar el seu poder feudal sobre el comtat de Nantes, després de les morts del bisbe Arveu o Hervé el 1004 i del comte Judicael el mateix any, va posar com a bisbe de Nantes a un cavaller de Rennes, Gautier II (1004-1041) que va controlar al nou comte Budic de Nantes, el jove fill de Judicael.

Jofré era un home molt pietós que volia restaurar els monestirs més malmesos, i va demanar a Gauzlin de Fleury, abat de l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire i més tard arquebisbe de Bourges, que li enviés un religiós apte per complir aquesta tasca; l'abat va confiar la missió a un monjo de nom Fèlix que va arribar a Bretanya el 1008. Mentre el duc va fer un pelegrinatge a Roma i a la basílica del Sant Sepulcre, va encomanar Fèlix a la protecció de la seva esposa i dels seus dos fills mascles.

Jofré I o Geoffroi I va morir el 20 de novembre de 1008 a la tornada del seu pelegrinatge a Roma.[2]

Notes i referències

  1. Joëlle Quaghebeur i Bernard Merdrignac Bretons et Normands au Moyen Âge Presses Universitaires de Rennes, Rennes 2008 ISBN 9782753505636 pàg. 147
  2. Segons Histo. S Florentii, Saumur l'esparver (o el falconer) del duc hauria matat la gallina d'una dona i aquesta, plena de rabia, va tirar una pedra al cap del duc que el va ferir; va tenir temps de fer el seu testament i va morir de la ferida

Bibliografia

  • André Chédeville & Noël-Yves Tonnerre La Bretagne féodale siécles XIe-XIIIe. Ouest-France Université Rennes (1987) ISBN 27-37300-14-2.
  • Artur Lemoyne de La Borderie, Histoire de Bretagne: tome troisième Le duc Geoffroi Ier pàgs. 3-5. Reedició de Joseph Floch Imprimeur Éditeur à Mayenne (1975).



Precedit per:
Konan I el borni
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

992-1008
Succeït per:
Alain III
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarques de Bretanya
Primers reis
vers 818–913


Armes dels ducs de 1213 a 1316


Armes dels ducs de 1316 a 1514
Casa de Nantes
938–958
Alan II (938–952) · Drogó (952–958)  · Hoel I (960–981) · Guerech (981-988) · Alan III de Nantes (988-990)
Casa de Rennes
958–1072
Conan I (958–992) · Jofré I (992–1008) · Alan III (1008–1040) · Odó I (1008–1034) · Conan II (1040–1066) · Hawisa o Havoisa (1066–1072) · amb Hoel II (1066–1072)
Casa de Cornualla
1072–1156
Alan IV Fergent (1072–1112) · Conan III el Gros (1112–1148) · Berta de Bretanya (1148–1156) · amb Eudes o Odó II (1148–1156)  · Hoel III (pretendent)
Casa de Penthièvre
1156–1194
Conan IV el Negre (1156–1166) · Constància de Bretanya (1166–1201) · amb Jofré II (1181–1186)  · després Ranulf earl de Chester (1188–1196)  · després Guiu de Thouars (1199-1201)
Casa dels Plantagenet
1196–1203
Artur I (1196–1203) · amb Constància de Bretanya (1196–1201)
Casa de Thouars
1203–1221
Alix (1203-1221) · amb Guiu de Thouars (1203-1213) · després Pere I Mauclerc (1213-1221)
Casa de Dreux
1221–1364
Joan I el Roig (1221-1286) · amb Pere I Mauclerc (1213-1221)  · Joan II (1286–1305) · Artur II (1305–1312) · Joan III (1312–1341) · Joana (1341–1364) · amb Carles I (1341–1364)
Casa de Montfort
1341/65–1514
Joan de Montfort (a vegades Joan IV de Bretanya) (1341-1345) · Joan (IV o V) el Conqueridor o el Valent (1345/65-1399) · Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent (1399–1442)  · Francesc I (1442–1450) · Pere II (1450–1457) · Artur III (1457–1458) · Francesc II (1458–1488)  · Anna (1488–1514) · amb Carles II (1491–1498),  · després Lluís I (1499–1514)
Casa de Valois
1514–1547
Clàudia (1514–1524) · amb Francesc I de França (consort 1514–1524)  · Francesc III (1524–1536) · Enric (1536–1547)
títol de cortesia
des del 1547
Lluís de França (1704-1705)  · Lluís de Bretanya (1707–1712) · Francesc de Borbó (1973–1984)