Gilbert de Poitiers
![]() ![]() | |||||||||
Nom original | (la) Gilbertus Porretanus (fr) Gilbert de la Porré ![]() | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||
Naixement | 1070 ↔ 1076 ![]() Poitiers ![]() | ||||||||
Mort | 4 setembre 1154 ![]() Poitiers ![]() | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Religió | Església Catòlica ![]() | ||||||||
Activitat | |||||||||
Camp de treball | Filosofia ![]() | ||||||||
Ocupació | teòleg, filòsof, catedràtic, sacerdot, escriptor ![]() | ||||||||
Professors | Bernat de Chartres i Anselm de Laon ![]() | ||||||||
Alumnes | Alà de Lilla, Joan de Salisbury, Otó de Freising, Jordan Fantosme (en) ![]() ![]() | ||||||||
Influències | Hilari de Poitiers ![]() |
Gilbert de Poitiers (Poitiers, 1070 - 4 de setembre de 1154) va ser un lògic i teòleg escolàstic conegut també com a Gilbert de la Porrée.
Biografia
Gilbert va ser educat per Bernard de Chartres i Anselm de Laon. Després d'ensenyar filosofia durant uns quinze anys a Chartres, des del 1137 fins al 1141 va impartir classes sobre dialèctica i teologia a la Universitat de París. Stephen d'Alinerre o Joan de Salisbury varen estar entre els seus alumnes. En 1141 va tornar a Poitiers, sent triat bisbe l'any següent. Les seves opinions heterodoxes respecte a la doctrina de la Trinitat li van valer a les seves obres la condemnació de l'Església. El sínode a Reims el 1148, en què van estar presents tant Gilbert com Stephen, va procurar la sanció papal de quatre proposicions oposades a certs principis de Gilbert, i les seves obres van ser condemnades fins que fossin corregides d'acord amb els principis de l'Església. Sembla que Gilbert es va sotmetre silenciosament a aquest judici, va donar el seu consentiment a les quatre proposicions i va seguir mantenint una relació cordial amb els seus antagonistes fins a la seva mort.
Gilbert distingeix en les deu categories d'Aristòtil dues classes: una essencial i l'altra derivada. Les essencials o inherents (formae inhaerentes) als propis objectes són només substància, quantitat, qualitat i relació en el sentit més estricte del terme. Les sis restants (quan, on, acció, passió, posició i costum) són relatives i subordinades (formae assistents).
Referències
- Geoffroy d'Auxerre, Libellus contra capitula Gilberti Pictaviensis episcopa, Patrologie Latine, t. CLXXXV, col. 617-618.
- H.C. Van Elswijk, Gilbert Porreta. Sa vie, son œuvre, sa pensée, Louvain, 1966.
- J. Jolivet et A. de Libera (éd.), Gilbert de Poitiers et ses contemporains, Naples, Bibliopolis, 1987.