Hemiunu
 Estàtua d'Hemiunu al Museu Pelizaeus, Hildesheim, Alemanya. Als seus peus hi ha jeroglífics.  | |||||
| Nom original | Hm-ỉwnw Sacerdot d'Iunu
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||
| Naixement | mil·lenni III aC | ||||
| Mort | segle XXVI aC | ||||
| Sepultura | G4000 (en)  | ||||
| Dades personals | |||||
| Religió | Religió de l'antic Egipte | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Visir Arquitecte (no confirmat) Sacerdot | ||||
| Altres | |||||
| Títol | Príncep d'Egipte | ||||
| Pares | Nefermaat i Itet | ||||
| Parents | Nefermaat i Itet | ||||
Hemiunu (cap a 2570 aC) va ser un funcionari reial de l'antic Egipte i s'ha especulat que podria ser l'arquitecte de la Gran Piràmide de Guiza (o Ghiza), però no hi ha registre que tingués aquest càrrec.[1][2] Era fill del Príncep Nefermaat i de la seva esposa Itet,[3] era un net de Sneferu i emparentat amb Khufu, el faraó de l'Antic Regne. Hemiunu tenia tres germanes i molts germans. Com a visir va succeir Kanefer, oncle seu, i al seu pare Nefermaat.[4] La seva tomba és prop de la piràmide de Khufu, i conté relleus amb la seva imatge. Algunes pedres de la seva mastaba estan marcades amb dades que es refereixen al regne de Khufu.[5] La seva estàtua, d'un inusual realisme, es va trobar gairebé intacta i es conserva al Roemer und Pelizaeus Museum de Hildesheim (Alemanya), on va ser restaurada.[6]
Referències
Bibliografia
- Dieter Arnold, The Encyclopaedia of Ancient Egyptian Architecture, I.B.Tauris 2002
- Nigel C. Strudwick, Texts from the Pyramid, SBL 2005
- Cambridge Ancient History by Cambridge University Press 2000
- Francesco Tiradritti, Arte egizia, Giunti 2002
- Lyon Sprague De Camp, Catherine Crook De Camp, Ancient Ruins and Archaeology, Doubleday 1964
- Ian Shaw, The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press 2003
