Italo Santelli

Infotaula de personaItalo Santelli

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 agost 1866 Modifica el valor a Wikidata
Carrodano (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 febrer 1945 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Liorna (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótirador Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLászló Szabó (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esportesgrima Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1900Esgrima als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 - Sabre professional  (medalla d'argent olímpica) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGiorgio Santelli Modifica el valor a Wikidata

Olympics.com: italo-santelli Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Itàlia Itàlia
Jocs Olímpics Anells olímpics
Esgrima
Plata París 1900 Sabre professional

Italo Santelli (Carrodano, La Spezia, 15 d'agost de 1866 – Liorna, 8 de febrer de 1945) va ser un tirador d'esgrima italià que és considerat el "pare de l'esgrima modern en sabre".[1][2]

Santelli (esquerra) als Jocs Olímpics de 1900, lluiant amb floret contra Jean-Baptiste Mimiague.

Biografia

Nascut a Carrodano, La Spezia, el 1866 estudià, entre d'altres, a la Scuola Magistrale Militare di Roma, on es graduà el 1889.[3] El 1896 Santelli era considerat un mestre en esgrima i es traslladà a Budapest amb el seu germà Otello, també tirador, i la seva dona. Allà va néixer el seu fill Giorgio el 1897.[4]

Fou a Hongria on Italo Santelli començà a crear un nou estil en l'ús del sabre. L'estil implicava una defensa molt més ràpida que la formació clàssica, i passà a ser conegut com a "estil modern" de Santelli.[4]

Santelli emprà aquest estil modern als Jocs Olímpics de París, el 1900. En la prova de floret acabà en setena posició, però guanyà la medalla de plata en la prova de sabre professional[2]

Referències

  1. Italo Santelli
  2. 2,0 2,1 «Italo Santelli Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 26 d'octubre 2012. [Consulta: 13 setembre 2015].
  3. Gaugler, William M. The History of Fencing: Foundations of Modern European Swordplay. Laureate Press, 1998, p. 217.
  4. 4,0 4,1 «Great Fencing Champions». acfencers.com. Arxivat de l'original el 15 de maig 2008. [Consulta: 10 octubre 2012].