Ivan Mosjoukine

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Ivan Mosjoukine
Biografia
(1917)
Nom original	(ru) Иван Ильич Мозжухин
Naixement	(fr) Ivan Ilitch Mosjoukine 26 setembre 1887 Kondol (Imperi Rus)
Mort	17 gener 1939 (51 anys) Neuilly-sur-Seine (França)
Causa de mort	Causes naturals (Tuberculosi )
Sepultura	cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois




Dades personals
Formació	Universitat Estatal de Moscou
Activitat
Ocupació	actor, actor de teatre, guionista, director de cinema
Activitat	1911 – 1936
Obra
Obres destacables (1917) Otets Sergii (filme, 1918) ^(oc) (1923) Le Brasier ardent ^(en) (1926) Michel Strogoff ^(en) (1927) The Loves of Casanova ^(en)
Família
Cònjuge	Agnes Petersen Nathalie Lissenko
Germans	Alexander Mosjoukine

Ivan Ilitx Mozjukhin, rus: Ива́н Ильи́ч Мозжу́хин (26 de setembre de 1889 – 18 de gener de 1939), usualment conegut per la transliteració francesa Ivan Mosjoukine, va ser un actor cinematogràfic rus, actiu en l'època del cinema mut.

Etapa russa

Nascut a Penza, Rússia, en una família pertanyent a la petita noblesa, Mosjoukine va estudiar dret a la Universitat Estatal de Moscou. El 1910 va deixar la vida acadèmica per sumar-se a una companyia teatral itinerant de Kíev, amb la qual va viatjar durant un any, guanyant experiència i una reputació per la seva dinàmica presència en l'escenari. Després de la seva tornada a Moscou va començar la seva carrera al cinema amb l'adaptació de 1911 a la pantalla de l'obra de León Tolstói La sonata a Kreutzer Kreitzerova sonata. També va treballar en Domik v kolomne (1913, a partir de Pushkin), el drama dirigit per Pyotr Chardynin Ty pomnich li? (1914, al costat de la popular ballarina russa Vera Karalli), Nicolaï Stavroguine (1915, a partir de la novel·la de Dostoyevsky Els endimoniats), Pikovaïa dama (1916, a partir de Pushkin), i altres adaptacions de clàssics russos.

L'Efecte Kuleixov

La contribució més important de Mosjoukine al concepte teòric del cinema com a imatge és el llegat de la seva pròpia cara en una representació de reaccions il·lusòries vistes en el muntatge psicològic de Lev Kuleixov conegut com l'Efecte Kuleixov. El 1918, durant la revolució russa, Kuleshov va muntar la seva il·lustració de l'aplicació dels principis del muntatge amb material d'un dels films de Mosjoukine de l'època tsarista que l'actor havia deixat enrere quan va viatjar el 1917 buscant la relativa seguretat de Crimea.

Etapa francesa

A la fi de 1919 Mosjoukine va arribar a París, i ràpidament es va convertir en una dels principals estels del cinema francès, protagonitzant un film d'èxit darrere l'altre. Atractiu, alt, i amb una poderosa presència en la pantalla, es va guanyar al públic encarnant a personatges exòtics, misteriosos i romàntics.

El primer film de la seva carrera francesa va ser també el seu últim film rus. L'Angoissante Aventure va ser una dramatització del difícil i perillós viatge dels cineastes russos des de Crimea a través del caos de l'Imperi otomà després de la Primera Guerra Mundial. El grup estava encapçalat pel canviat el nom director Yakov Protazanov, i incloïa a Nathalie Lissenko, amb la qual es casaria, encara que es divorciaria més endavant. La destinació final dels esmentats artistes era París, que va passar a ser la nova capital per a la major part dels antics aristòcrates exiliats, així com per a altres refugiats que fugien de la guerra civil i del terror bolxevic. La pel·lícula esmentada es va completar i va estrenar a París al novembre de 1920.

Ivan Mosjoukine a *Otiets Sergueï* (1917)

Instal·lat a Montreuil, a prop de París, en els antics locals de Georges Méliès, l'estudi de Joseph N. Ermoliev, anomenat « l'Albatros», tenia a Mosjoukine com a figura principal. Mosjoukine va consolidar la seva condició com a estrella del cinema, i als anys 1920 el seu rostre va aparèixer en les portades de les revistes cinematogràfiques de tot Europa. A més d'actuar, escrivia el guió de bona part de les produccions que protagonitzava, i va dirigir dues d'elles, L'Enfant du carnestoltes (1921) i Le Brasier ardent (1923). En ambdues pel·lícules la primera actriu va ser la seva esposa, Nathalie Lissenko. Brasier, en particular, va ser molt aplaudida pels seus conceptes innovadors, però finalment va demostrar ser massa surreal i estranya per arribar a ser un èxit financer.

En els següents anys va interpretar una sèrie de grans papers que el van convertir en l'estel incontestable del cinema mut francès: Kean (1924), d'Alexandre Volkoff, Les Ombres qui passent (1924), també d'Alexandre Volkoff, Le Lion des Mogols (de Jean Epstein), i Feu Mathias Pascal (de Marcel L'Herbier, actuant al costat de Michel Simon).

Després d'aquests films, va deixar l'Albatros per rodar grans produccions de Société des Cinéromans, entre elles Michel Strogoff (1926, de Tourjansky) i Casanova (1927, d'Alexandre Volkoff). S'havia esmentat que anava a ser el Napoleó del seu amic Abel Gance, però el paper finalment va ser a les mans d'Albert Dieudonné.

Figura parisenca dels feliços anys vint, vivia a l'Hotel Napoléon i freqüentava el barri de Montparnasse, anant a la Coupole o a la Closerie des Liles, encara que també acudia Chez Schéhérazade, el cabaret rus. A París va conèixer a Alice Prin, amb la qual va mantenir un idil·li. També va rebre el sobrenom de "Rodolfo Valentino rus", ja que a més de per la seva carrera al cinema va ser conegut per les seves nombroses conquestes femenines.

Últims anys

Durant la primavera de 1926 Mosjoukine va signar un contracte amb Universal Pictures i va viatjar a Hollywood. Als Estats Units, sota la pressió dels productors, va haver d'escurçar el seu nom en "John Moskin" i sotmetre's a una infeliç operació de cirurgia estètica que va modificar el seu poder expressiu. Solament va rodar un film als Estats Units, Surrender, que va ser un fracàs, després de la qual cosa va tornar a Europa.

Entre 1928 i 1930 va treballar a Alemanya, destacant el seu paper de Hadji Murat en Der weißi Teufel (1930), sota la direcció d'Alexandre Volkoff. Quan va tornar a París l'arribada del cinema sonor va provocar la fi de la seva carrera d'actor a causa del seu pronunciat accent rus. El seu únic paper sonor d'èxit va ser el que va interpretar en Sergent X, de Vladimir Strijevski.

Després d'una última petita interpretació el 1936, va morir en la misèria i la solitud a causa de la tuberculosi a la Clínica Saint-Pierre de Neuilly-sud-Seine. Va ser enterrat en el Cementiri Rus de Notre-Dona'm-de-l'Assomption de Sainte-Geneviève-des-Bois.

Filmografia

1911: Oborona Sevastopolya, d'Alexandre Khanjonkov i Vassili Gontcharov
1911: Jiszn za tzaria, de Vassili Gontcharov
1911: Kreitzerova sonata, de Pyotr Chardynin
1911: Na boykom meste, de Pyotr Chardynin
1911: Koubok jiszni i smerti, de Kai Hansen
1911: L'arrivée du printemps, de Pyotr Chardynin
1912: Bratia razboïniki, de Vassili Gontcharov
1912: Bratia, de Pyotr Chardynin
1912: Kreïstianskaïa dolia, de Vassili Gontcharov
1912: Strachnaïa mest, de Ladislas Starewitch
1912: Rabotchaïa slobodka, de Pyotr Chardynin
1912: Voïna i mir, de Pyotr Chardynin
1912: Snokhatch, de Alexandre Ivanov-Gaï
1912: Strasnie pokojnik, de Boris Youriev
1912: Drama natchidnie, de Pyotr Chardynin
1912: Mirele efros, de Alexandre Ivanov-Gaï
1912: Jivoï troup, de Pyotr Chardynin
1912: Dourman, de Pyotr Chardynin
1913: Votsarenie doma Romanovikh, de Pyotr Chardynin i Vassili Gontcharov
1913: Pianstvo i yevo posledstvia, de A. Dvoretski
1913: Domik v kolomne, de Pyotr Chardynin
1913: Notch pered rojdestvom, de Ladislas Starewitch
1913: Diadiouchkina kvartira, Pyotr Chardynin
1913: Gore Sarri, de Alexandre Arkatov
1913: Obryv, de Pyotr Chardynin
1913: Khaz-Boulat, de Vassili Gontcharov
1913: Podnelnykh banknot, de Pyotr Chardynin
1913: Zlaïa notch, d'Evgueni Bauer
1913: Vot mtchitsia troïka, d'Evgueni Bauer
1914: Slava nam smert v ragam, d'Evgueni Bauer
1914: Mazeppa, de Pyotr Chardynin
1914 Sorvanets, de Pyotr Chardynin
1914 Jizn v smerti, d'Evgueni Bauer
1914 Krizantemi, de Pyotr Chardynin
1914 Jenchtchina zavtrachnevo dnia, de Pyotr Chardynin
1914 Ty pomnich li?, de Pyotr Chardynin
1914 V roukakh bespochtchanovo roka, de Pyotr Chardynin
1914 Revnost, de Pyotr Chardynin
1914 Skazka o spiachtcheï tsarevne i semi bogatyriakh, d'Evgueni Bauer
1914: Eïo geroïtchesky podvig, d'Evgueni Bauer
1914: Taïna germanskovo posolstva, d'Evgueni Bauer
1914: Ruslan i Lyudmilla, de Ladislas Starewitch
1914: V polnotch na kladbichtche, d'Evgueni Bauer i Vassili Gontcharov
1914: Taïnstvenni nekto, de Pyotr Chardynin
1914: Ditia bolchovo goroda, d'Evgueni Bauer
1915: Nicolaï Stavroguine, de Yakov Protazanov
1915: Koumiry / Dotch Izraïlia, d'Evgueni Bauer i Viktor Tourjansky
1915: Petersbourgskie trouchtchoby, de Yakov Protazanov, Pyotr Chardynin i Vladimir Gardine
1915: Taïna Nijegorodskoï yarmarki, de Yakov Protazanov
1915: Tchaïka, de Yakov Protazanov
1915: Natacha Rostova, de Pyotr Chardynin
1915: Potop, de Pyotr Chardynin
1915: Sestra milosserdia, de Pyotr Chardynin
1915: Vlast tmy, de Pyotr Chardynin
1915: Sozdateli, de Cheslav Sabinsky
1915: Vsiou jiszn pod maskoï, de Cezlaw Sabinski
1915: Deti Vanioussina, de Yakov Protazanov
1915: Smerti doma, de Yakov Protazanov
1915: Komedia smerti, de Pyotr Chardynin
1915: Para gnedykh, de Yakov Protazanov
1915: Rojdenni polzat letat ne mojet, d'Evgueni Bauer
1915: Kloub nravstvennosti, d'Evgueni Bauer

1915: Vozrojdennie, de Pyotr Chardynin
1915: Moi et ma conscience, de Yakov Protazanov
1915: Ne pas aborder la question, de Yakov Protazanov
1915: Ce matin là, de Cheslav Sabinski
1916: Pikovaïa dama, de Yakov Protazanov
1916: Grekh, de Yakov Protazanov i Gueorgui Azagarov + guió
1916: Pliaska smerti, de Alexandre Volkoff + guió
1916: Nichtchaïa, de Yakov Protazanov
1916: Jenchtchina s kinjalom, de Yakov Protazanov
1916: Koulissy ekrana, de Gueorgui Azagarov i Alexandre Volkoff + guió
1916: Ougolok, de Cheslav Sabinsky
1916: Lioubov silna ne strastiou potselouïa, de Cheslav Sabinsky
1916: Vo vlasti grekha, de Yakov Protazanov
1916: Ottsveli ouj davno krisantemy v sadou, de Alexandre Arkatov
1916: A schtchastie bylo tak vosmojno, de Gueorgui Azagarov
1916: Na vierchine slavy, de Alexandre Volkoff
1916: Chkval, de Alexandre Volkoff i Yakov Protazanov
1916: Nemoï straj, de Yakov Protazanov
1916: Jizn - mig, iskousstvo vetchno, de Cheslav Sabinsky
1916: V bouïnoï slepote strastieï, de Cheslav Sabinsky
1916: Le jugement de Dieu, de Yakov Protazanov
1916: Ne prend pas la femme de ton voisin, de Yakov Protazanov
1916: И песнь осталась недопетой, de Yakov Protazanov
1917: Otiets Sergueï, de Yakov Protazanov
1917: Satana likouyouchtchi, de Yakov Protazanov
1917: Nie nado krovi, de Alexandre Volkoff i Yakov Protazanov
1917: Andreï Kojoukhov, de Yakov Protazanov
1917: Prokouror, de Yakov Protazanov+ guió
1917: Otietz i syn, de Ivan Perestiani
1917: Proklatie millioni, de Yakov Protazanov
1917: Torgorvyi dom Karski, de Cezlaw Sabinsky
1918: Bogatyr doukha, de Yakov Protazanov
1918: Malioutka Elli, de Yakov Protazanov
1918: Taïna korolevy, de Yakov Protazanov
1918: Tchiornaïa staïa, de Yakov Protazanov
1919: Tchlen parlamenta, de Alexandre Volkoff
1919: Morfi, de Yakov Protazanov
1919: La nuit du onze septembre, de Yakov Protazanov + guió
1919: L'angoissante aventure, de Yakov Protazanov + guió
1920: Justice d'abord, de Yakov Protazanov + guió
1921: Tempêtes, de Robert Boudrioz
1921: L'enfant du carnaval , de Ivan Mosjoukine + guió
1923: Le Brasier ardent, de Ivan Mosjoukine i Alexandre Volkoff + guió
1923: La maison du mystère, de Alexandre Volkoff
1924: Kean, de Alexandre Volkoff + director de fotografia i guió
1924: Les Ombres qui passent, de Alexandre Volkoff+ guió
1924: Le Lion des Mogols, de Jean Epstein + guió
1925: Feu Mathias Pascal, de Marcel L'Herbier
1926: Michel Strogoff, de Victor Tourjansky + guió
1926: Casanova, de Alexandre Volkoff + guió
1927: Surrender, de Edward Sloman
1927: Der geheime Kurier, de Gennaro Righelli
1928: Der präsident, de Gennaro Righelli
1928: Der Adjutant des Zaren, de Vladimir Strijevsky
1929: Manolescu, der könig der Hochstapler, de Victor Tourjansky
1929: Der weiße Teufel, de Alexandre Volkoff
1931: Le sergent X, de Vladimir Strijevsky
1932: La mille et deuxième nuit , de Alexandre Volkoff
1933: Casanova, de René Barberis
1934: L'enfant du carnaval, de Alexandre Volkoff + guió
1936: Nitchevo, de Jacques de Baroncelli

Bibliografia

Jean Arroy, Ivan Mosjoukine ses débuts, ses films, ses aventures, Les publications Jean-Pascal, 1927
Jean Mitry, Ivan Mosjoukine, 1889-1939, París, Anthologie du cinéma nº 48, 1969
Gabriel Chéreau, Ivan Mosjoukine prince du muet - TSM éditeur, 1989 - ISBN 2-9504319-0-9
Neïa Zorkaïa, «Les stars du muet», a Le Cinéma russe avant la révolution, obra col·lectiva, Éditions Ramsay / Réunion des musées nationaux, coll. « Ramsay Cinéma», 1989
Didier Blonde, Les Fantômes du muet, Gallimard, col·lecció « L'un et l'autre», 2007 - ISBN 978-2-07-078307-6

Enllaços externs

Fotografies d'Ivan Mosjoukine