Joan Rodés i Teixidor

Infotaula de personaJoan Rodés i Teixidor

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Joan Rodés Teixidor Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1938 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMedicina i hepatologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, hepatòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Secció de Ciències Biològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1985–)
Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2015)  Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya
  • (2008)  doctorat honoris causa per la Universitat de Girona
  • (2006)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat
  • (2001)  Creu de Sant Jordi
  • (1999)  Medalla Josep Trueta
  • (1993)  Premi Nacional de Recerca
  • (1989)  Medalla Narcís Monturiol Modifica el valor a Wikidata

Joan Rodés i Teixidor[1] (Barcelona, 1938 - 10 de gener de 2017[2]) va ser un metge català, catedràtic de Patologia Digestiva, cap de Servei i director d'Investigació de l'Hospital Clínic de Barcelona i director de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.

Biografia

Joan Rodés rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol (2001).

Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona el 1967. En l'any 1973 va obtenir la Prefectura del Servei d'Hepatologia de l'Hospital Clínic i en 1985 va ser nomenat Catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona.

En 1968 participa activament en la creació de l'Associació Espanyola per a l'Estudi del Fetge, de la qual fou president el 1986-1989. Durant els anys 1976 a 1979, va ser nomenat membre del Comitè de la European Association for the Study of the Liver, de la qual va ser president en els períodes 1990-1991 i 1992-94. També ha estat president de la International Association for the Study of the Liver. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a l'estudi de les malalties del fetge. El 2006 va rebre el Premi Nacional d'Investigació, i el 2015 fou distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.[3]

Referències

  1. «Joan Rodés i Teixidor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Muere el doctor Joan Rodés». La Vanguardia.
  3. March, Oriol «Medalla d'Or de la Generalitat per a Neus Català, Josep Maria Espinàs i Joan Rodés». Ara.cat, 03-03-2015 [Consulta: 3 març 2015].

Enllaços externs

  • Joan Rodés i Teixidor - Galeria de Metges Catalans


Premis i fites
Precedit per:
José María Mato de la Paz
Premi Nacional d'Investigació Gregorio Marañón
2006
Succeït per:
Carlos Belmonte Martínez
  • Vegeu aquesta plantilla
Géza Alföldy · Jaume Arnella · Ramon Bagó · Maria Barbal · Joan Bellmunt · Thomas N. Bisson · Artur Blasco · Joan Borràs · Marta Casals · Carles Cavallé · Manuel Cusachs · Josep Maria Forn · Valentí Fuster · Francesc Gurri · Mirna Lacambra · Tomàs Mallol · Lluís Marsà · Valentí Miserachs · Jesús Moncada · Antoni Pérez · Joaquim Ramis · Manuel Ribas · Joan Rodés · Pere Ros · Manuel de Seabra · Francesc Todó · José de Udaeta · Frederic-Pau Verrié · Eulàlia Vintró · Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya · Nens del Vendrell · Xiquets de Tarragona · Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya · Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona · Escola Tècnica Professional del Clot · Federació Catalana de Basquetbol · Institució Cultural del CIC · Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família · La Roda d'Espectacles Infantils i Juvenils als Barris · Orfeó de Sants · Orfeó Manresà · Organització Nacional de Cecs Espanyols · Serra d'Or · Societat Catalana de Pediatria
1981  · 1982  · 1983  · 1984  · 1985  · 1986  · 1987  · 1988  · 1989  · 1990  · 1991  · 1992  · 1993  · 1994  · 1995  · 1996  · 1997  · 1998  · 1999  · 2000 · 2001
2002  · 2003  · 2004  · 2005  · 2006  · 2007  · 2008  · 2009  · 2010  · 2011  · 2012  · 2013  · 2014  · 2015  · 2016  · 2017  · 2018  · 2019  · 2020  · 2021  · 2022  · 2023
  • Vegeu aquesta plantilla
1978: Joan Miró  · 1979: Pau Casals  · 1980: Joan Coromines, Josep Pla, Salvador Espriu, Frederic Mompou, Jordi Rubió i Balaguer  · 1981: Joan Rebull, JV Foix, Josep Lluís Sert, Salvador Dalí  · 1982: Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Apel·les Fenosa  · 1983: Joan Fuster, Francesc de Borja Moll, Antoni Tàpies, Alícia de Larrocha  · 1984: Josep Carreras, Antoni Clavé  · 1985: Joan Antoni Samaranch, Miquel Batllori  · 1986: Frederic Marès  · 1988: Federico Mayor, Raimon Noguera, Joan Sardà, Miquel Coll  · 1990: Ramon Aramon  · 1991: Narcís Jubany  · 1993: Ramon Roca  · 1997: Jaume Aragall, Raimon, Monestir de Montserrat  · 1999: Miquel Martí i Pol, Xavier Montsalvatge  · 2000 : Pierre Vilar, Josep Benet  · 2001: Joan Triadú, Hospital de Sant Pau, Jordi Carbonell  · 2003: Josep M. Castellet, Francesc Candel, Ramon Margalef, Joaquim Molas, Antoni Pladevall  · 2004: Joan Oró  · 2005: Gregorio López, Joan Reventós, Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis  · 2006: Antoni Gutiérrez  · 2007: Jordi Pujol, Pasqual Maragall  · 2008: Moisès Broggi, Montserrat Carulla  · 2009: Poble mexicà, Cos de Bombers de la Generalitat  · 2010: Jordi Solé (pòstum), Institut d'Estudis Catalans, Abadia de Poblet  · 2011: Heribert Barrera (pòstum)  · 2012: Josep Maria Ainaud, Antoni Maria Badia  · 2013: Lluís Martínez, Max Cahner (pòstum), Oriol Bohigas  · 2014: Jordi Savall  · 2015: Neus Català, Josep Maria Espinàs, Joan Rodés  · 2016: Muriel Casals (pòstum)  · 2018: Carme Forcadell, Carles Viver, RCR Arquitectes  · 2019: Anna Cabré, Josep Vallverdú  · 2020: Lluís Llach, Teresa Codina  · 2021: Arcadi Oliveres (pòstum), Josefina Castellví  · 2022: Roser Capdevila, Antoni Vila
Registres d'autoritat
Bases d'informació