Johan Huizinga
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | 7 desembre 1872 Groningen (Països Baixos) | ||||
Mort | 1r febrer 1945 (72 anys) De Steeg (Països Baixos) | ||||
Causa de mort | Causes naturals | ||||
Sepultura | Oegstgeest | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Mennonite Church in the Netherlands (en) | ||||
Formació | Universitat de Groningen Universitat de Leiden | ||||
Activitat | |||||
Camp de treball | Història medieval, lingüística diacrònica, història, història cultural, estudi de la història de l'art, filosofia de la cultura i antropologia | ||||
Lloc de treball | Groningen Leiden | ||||
Ocupació | historiador, filòsof | ||||
Activitat | 1887 – 1945 | ||||
Ocupador | Universitat de Leiden, professor d'universitat (1914–1942) Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden (1914–1942) Universitat de Groningen, professor (1905–1915) Universitat de Groningen, professor d'universitat (1905–1914) | ||||
Membre de | Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1916–) Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Austríaca de Ciències | ||||
Influències | |||||
Obra | |||||
Obres destacables La tardor de l'Edat Mitjana | |||||
Estudiant doctoral | Koenraad Wolter Swart | ||||
Família | |||||
Fills | Leonhard Huizinga, Jakob Herman Huizinga | ||||
Pare | Dirk Huizinga | ||||
Premis
| |||||
Johan Huizinga (Groningen, 7 de desembre de 1879 - De Steeg, 1 de febrer de 1945) va ser un historiador, filòsof i teòric de la cultura neerlandès.
Biografia
Va cursar estudis a la Groningen i a Leipzig. El 1897 va iniciar la seva tasca com a docent a Haarlem i més tard a Amsterdam. El 1905 va començar a exercir de professor d'història a la Universitat de Groningen i des de 1915 fins al 1942 a la Universitat de Leiden, quan els nazis van tancar-la. Va ser detingut i confinat a Sant Michielsgestel i posteriorment desterrat a Overijssel i Güeldres, fins que va morir. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències d'Holanda i president de la secció d'humanitats de la Reial Acadèmia d'Holanda. Va estudiar les formes de vida i les pautes culturals del passat, amb una anàlisi molt crítica i fidel a les reconstruccions dels fets històrics, amb una gran qualitat d'escriptura. La major part de la seva feina se centra en la història de França i els Països Baixos en els segles xiv i xv, la baixa edat mitjana, la Reforma i el Renaixement, als quals cal afegir els estudis sobre la cultura de l'Índia i una biografia d'Erasme de Rotterdam, entre altres obres i estudis de tema històric. Gran part de la notorietat d'Huizinga és gràcies a obres com La tardor de l'Edat Mitjana (Herfsttij der Middeleeuwen - 1919) i Homo Ludens (1938), títols als que Ortega y Gasset va qualificar "...del libro sin duda mejor y en sus límites realmente óptimo que hay sobre el siglo XV...", el primer, i com un "egregio libro", el segon. Altres obres són En la boira del matí (In de Schaduwen van Morgen - 1935) i Món profanat (Geschonden wereld - 1945).
La tardor de l'edat mitjana
A partir de 1905, Johan Huizinga va dur a terme recerques en història de l'edat mitjana i el Renaixement. Es va interessar molt per l'art i l'espectacle i en aquesta obra s'allunya de la interpretació que dominava l'època, intenta definir la frontera que separava l'edat mitjana i el Renaixement. També descriu el final de l'edat mitjana com un període de pessimisme i decadència, també des del punt de vista demogràfic. Aquesta lectura de l'època va ser desenvolupada més tard per diversos medievalistes i per José Ortega y Gasset, amic personal seu. Huizinga analitza les idees, els somnis (l'ideal cavalleresc i l'ideal cortès), les emocions, les imatges produïdes durant aquest període. L'obra, que li va donar molta fama, és reconeguda com una contribució de primera línia a la història del període i comparable a l'altre clàssic de l'època, Civilització del Renaixement a Itàlia de Jacob Burckhardt. El llibre es distingeix igualment per la presentació de la vida cultural en una llengua rica, amb qualitats literàries, i tracta principalment de França i de la part sud dels Països Baixos del període de la baixa edat mitjana fins a la Reforma.
Homo Ludens
A Homo Ludens (1938), Huizinga estudia la influència del joc en la cultura europea. El joc és un fenomen cultural i no només es pot entendre des d'un punt de vista biològic, psicològic o antropològic. La dimensió del joc és essencial per comprendre a l'home des d'un punt de vista del coneixement i el saber (homo sapiens) i del treball (homo faber). Per a Huizinga, el joc contribueix a desenvolupar la cultura, com ell va dir, el joc és una tasca seriosa. Homo Ludens es va imposar com una obra que estudia el temps lliure i la cultura.
Enllaços externs
- Notes biogràfiques (anglès)
- Johan Huizinga The Waning of the Middle Ages (anglès)