Josep Gras i Granollers

Infotaula de personaJosep Gras i Granollers, o
Pare Gras

Retrat del pare Gras com a canonge, a la Casa Museo de Granada Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJosep Gras i Granollers
22 gener 1834 Modifica el valor a Wikidata
Agramunt (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1918 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Granada (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCasa mare de les Filles de Crist Rei (Granada) 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perEscriptor eclesiàstic; fundador de les Filles de Crist Rei
Activitat
Ocupaciótraductor Modifica el valor a Wikidata
preveres i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
BeatificacióDeclarat venerable: 26 de març de 1994 per Joan Pau II
IconografiaRobes de canonge o de prevere

Josep Gras i Granollers (Agramunt 1834 - Granada, 1918) va ser un publicista i eclesiàstic català, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei. Ha estat proclamat venerable per l'Església catòlica.

Biografia

Nascut a Agramunt en 1834, va fer la carrera eclesiàstica al Seminari Conciliar de Barcelona i hi fou ordenat el 20 de març de 1858. Fins al 1860 fou professor a la càtedra de Teologia Dogmàtica del Seminari Conciliar de Tarragona. Entre 1860 i 1865 visqué a Madrid i Écija (Sevilla), fent diverses tasques d'apostolat. El 1866, essent coadjutor de la parròquia de Sant Josep de Barcelona, va guanyar una canongia a l'abadia del Sacro Monte de Granada, marxant a viure-hi.

Al seminari annex a l'abadia fou professor d'història eclesiàstica fins a la seva mort. La seva activitat principal, però, fou escriure, especialment en revistes i periòdics, fent de la propaganda catòlica el seu mitjà d'apostolat. Ja a Barcelona havia col·laborat al periòdic La España católica, i a Madrid a La regeneración. Fora d'Espanya, va publicar articles a la revista italiana Il regno di Gesù Cristo i la francesa Le regne de Jésus Christ. Amb aquesta intenció de publicista, fundà en 1866 a Granada una societat religioso-literària, l'Academia y Corte de Cristo, amb l'objectiu de promoure l'adoració i devoció a Crist Rei i l'Eucaristia, i defensar mitjançant contribucions de valor científic la divinitat de Crist, treballant per la restauració de la sobirania de Déu al món: el seu ideal era el regnat de Crist al món, i el seu lema per arribar-hi "Hacer el bien". En 1867, funda la revista de divulgació religiosa El bien, que va editar fins a la seva mort en 1918. També escrigué quatre llibres de devoció i altres opuscles sobre qüestions religioses.

En 1876, per donar alternativa cristiana a l'ensenyament laic que s'estava promovent des de l'administració pública, va fundar una congregació religiosa que eduqués cristianament els nens: l'Institut Religiós de les Filles de Crist Rei.

Va morir a Granada el 7 de juliol de 1918.

Entre els anys 1950 i 1955, es van fer les gestions necessàries per a la seva beatificació, i fou proclamat venerable el 26 de març de 1994, en reconeixement de les seves virtuts heroiques.

Obres

  • El mes de Maria y el siglo de María. Barcelona: Imp. Hnos de la Vda. Pla, 1863.
  • La Europa y su progreso frente a la Iglesia y sus dogmas (1863).
  • El paladín de María (1864).
  • El paladin de Cristo: armado para las grandes batallas de la Iglesia militante. Madrid: Imp. de la Esperanza, 1865.
  • El Talismán de María: flores y cantares. Barcelona: Libr. de Juan Roca y Bros, 1866. Escrit en 1865, defensa la divinitat de Crist, qüestionada per Renan en la seva popular Vie de Jesús.
  • La fe de España en presencia del ateismo de Europa: apuntes crítico-históricos sobre el catolicismo del pueblo español y las barbaridades con que amenaza el anticristinismo á todas las naciones irreligiosas. Granada: Imp. y libr. de José María Zamora, 1867.
  • El bien: publicación dirigida por D. José Gras y Granollers. Granada: Academia y Corte de Cristo, Imp. y libr. de José María Zamora, 1867.
  • Cruzada de salvación (1868).
  • El libro de adoración (1868).
  • La Iglesia y la Revolución (1869).
  • La corte del Rey del cielo brindando paz, bien y amor a todos los moradores de la tierra (1870).
  • Se acerca el triunfo de Dios, si es fiel el pueblo español (1870).
  • Asociación del bien (1871).
  • El salvador de los pueblos (1872).
  • Un monumento a la soberanía de Cristo y de María (1881).
  • Las Hijas de Cristo y sus centros de educación (1893)
  • Las Hijas de Cristo: apostolado social de la mujer (1885).
  • O al altar o al abismo (1904).

Vegeu també

Bibliografia

Registres d'autoritat
Bases d'informació