Joseph Boussinesq
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Joseph Valentin 13 març 1842 Sant Andrieu de Sangònis (França) |
| Mort | 19 febrer 1929 (86 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París |
| Tesi acadèmica | Étude sur la propagation de la chaleur dans les milieux homogènes (Estudi sobre la propagació de la calor en mitjans homogenis) (1867) |
| Es coneix per | Nombre de Boussinesq |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i física |
| Lloc de treball | Rue Jeanne-d'Arc (Lille) |
| Ocupació | Matemàtiques Mecànica |
| Organització | Facultat de Ciències de Lilla Universitat de París |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Lliga de la Pàtria Francesa (1898–) Acadèmia Francesa de les Ciències (1886–) Lille Academy of Sciences (en)  Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Göttingen |
| Família | |
| Cònjuge | Jeanne Giscard de la Roque Claire Onffroy de Vérez Jeanne Le Bouteiller |
| Pares | Jacques Boussinesq i Anne Marie Cavalier |
Premis
| |
Joseph Valentin Boussinesq (1842-1929) va ser un matemàtic i físic francès que es va especialitzar en mecànica dels fluids.
Vida i Obra
Fill d'un modest agricultor d'un petit poble entre Besiers i Montpeller, el jove Boussinesq va deixar la casa paterna per aquesta darrera ciutat per poder cursar estudis superiors, en contra del desig del seu pare de que continués explotant la granja familiar. El 1861 va obtenir la seva llicenciatura en ciències a la universitat de Montpeller. Els anys successius va ser professor de secundària a Agde, Vigan i Gap, fins que el 1867 va obtenir el doctorat de la Facultat de Ciències de París.[1]
A partir d'aquesta data, en que Saint-Venant, un reconegut enginyer, es va fixar en ell i el va convertir en el seu protegit, va començar la seva carrera de docència i recerca universitària.[2] Primer obtenint una titulació en física i després essent nomenat professor de càlcul a la universitat de Lilla (1873), càrrec que mantindrà fins al 1886, en que és escollit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències i es trasllada a París, on ocuparà, a més, diferents càtedres a la Sorbona (Mecànica, Física teòrica i Probabilitat).[3]
La gran majoria d'obres de Boussinesq versen sobre dinàmica de fluids i hidràulica.[4]
Referències
- ↑ Zerner, 1994, p. 320.
- ↑ Zerner, 1994, p. 321-322.
- ↑ Parreau, 1996, p. Université de Lille.
- ↑ Darrigol, 2017, p. 428.
Bibliografia
- Darrigol, Olivier «Joseph Boussinesq's legacy in fluid mechanics» (en (anglès)). Comptes Rendus Mécanique, Vol. 345, Num. 7, 2017, pàg. 427-445. DOI: 10.1016/j.crme.2017.05.008. ISSN: 1631-0721.
- Zerner, Martin. «Origine et réception des articles de Boussinesq sur le déterminisme». A: Santiago Garma, Dominique Flament, Víctor Navarro Brotons (eds.). Contra los titanes de la rutina (en (francès)). Comunidad de Madrid / CSIC, 1994, p. 319-334. ISBN 84-451-0762-3.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Joseph Boussinesq» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Félix, Lucienne. «Boussinesq, Joseph Valentin». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 setembre 2017].
- Parreau, M. «Joseph Valentin BOUSSINESQ (1842 - 1929)». ASA Université de Lille, 1996. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2010. [Consulta: 25 setembre 2017].
