Juli Mira Moya

Infotaula de personaJuli Mira Moya

Juli Mira, l'any 2020. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juli Mira Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 maig 1949 Modifica el valor a Wikidata
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 2024 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Alcoi Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Veu de Juli Mira Moya (català) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0591939 TMDB.org: 1061997 Modifica el valor a Wikidata

Juli Mira Moya (Alcoi, 2 de maig de 1949 - Alcoi, 13 de gener de 2024) fou un professional de banca i actor valencià de teatre, cinema, televisió i doblatge.[1] Treballador de la banca d'Alcoi durant molts anys abans de dedicar-se professionalment al teatre,[2] Mira es va consolidar com un dels actors més reconeguts del panorama valencianoparlant.[3]

Trajectòria

Mira va debutar amb La Cazuela (grup d'actors alcoians aficionats al teatre) en 1972 amb El retaule del flautista, que havia tingut èxit en teatres de Barcelona, Palma i Madrid.[4] Sis anys després feu la primera incursió en el cinema, amb La portentosa vida del pare Vicent. I, des d'aleshores, va tindre una presència constant en pel·lícules i sèries de televisió, amb uns inicis impulsats també pel director Carles Pérez Ferré, que el va reclamar per a fer Héctor (el estigma del miedo) (1982), amb el també alcoià Ovidi Montllor en el repartiment.[5] Al començament de la seua carrera com a actor de cinema i teatre, Mira va passar sis anys fent doblatge. Entre altres, en els estudis Tabalet de Lluís Miquel Campos.[6]

Tant al teatre i al cinema com a la televisió, Juli Mira va destacar en papers com el de Blasco Ibáñez al telefilm Cartas de Sorolla per a la Televisió Valenciana.[7] També va participar en pel·lícules com Gràcies per la propina (1996) de Francesc Bellmunt,[3] El mar (1999) d'Agustí Villaronga, L'illa de l'holandés (2000) de Sigfrid Monleón,[1] Las voces de la noche (2002) de Salvador García o Ens veiem demà, de Xavier Berraondo.[8][9] A la pantalla menuda Mira va prendre part en sèries tant per a Canal 9 i TV3 com per a televisions d'àmbit espanyol. Va interpretar personatges principals o protagonistes a Herència de sang (1995-1996) per a Canal 9, Hospital (1996) per a Antena 3, A flor de pell (1996-1997) per a Canal 9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, Les Moreres (2007) per a Canal 9 i Unió Musical Da Capo (2009-) també per a la radiotelevisió valenciana. Fon actor secundari en d'altres com Ventdelplà, de TV3, Cuéntame como pasó per a TVE, Porca misèria per a TV3 o Negocis de família per a Canal 9.[10]

En 2010, va rebre el Premi honorífic per la seua trajectòria en el Festival Inquiet de Cinema en Valencià.[11]

Gràcies a la quantitat de faenes que li eixien tant en productores de Madrid com de Catalunya, Mira no va eixir especialment perjudicat pel tancament de la televisió valenciana. Segons va arribar a dir, el desenllaç se'l veia vindre perquè sobrava molt de personal en la plantilla.[6]

A més de la seua veu, una raó que també explica l'activitat frenètica de Mira fon la versatilitat i la quantitat de registres lingüístics de l'actor, capaç d'orientalitzar el seu accent per algunes sèries de TV3 o de personatge illenc, occidentalitzar-lo o de parlar un castellà neutre, sense cap accent definit.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Mor Juli Mira, reconegut actor valencià que va participar en sèries de TV3». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 13-01-2024 [Consulta: 13 gener 2024].
  2. ↑ Nadal i premi a Juli Mira, a Las Provincias del 22/12/09.
  3. ↑ 3,0 3,1 Gisbert, Marta. «Juli Mira: “Jo sempre dic que aquesta professió és la més bonica… i la més puta”». Alicanteplaza, 24-11-2019. [Consulta: 23 juliol 2020].
  4. ↑ «El retaule del flautista (1972)». DBalears, 02-03-1999. Arxivat de l'original el 27 de febrer 2021. [Consulta: 3 agost 2020].
  5. ↑ «Héctor (el estigma del miedo) (1982)». [Consulta: 13 gener 2024].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «La portentosa trajectòria de l'alcoià Juli Mira». El Temps, 02-12-2019 [Consulta: 31 gener 2020].
  7. ↑ Juli Mira:«És la segona vegada que interprete a Blasco Ibáñez», a Las Provincias del 10/06/2006.
  8. ↑ «Las voces de la noche (2002)». [Consulta: 13 gener 2024].
  9. ↑ «Mor l’actor Juli Mira». El Punt Avui, 13-01-2024.
  10. ↑ «S’ha mort l’actor Juli Mira». VilaWeb, 13-01-2024.
  11. ↑ «‘Caracremada’, de Lluís Galter, guanyadora de l’Inquiet 2010. Juli Mira s'endú l'Inquiet d'Honor d'enguany». VilaWeb, 28-11-2010.

Enllaços externs

  • CV a la web de representant de l'actor Arxivat 2009-09-23 a Wayback Machine.