Kariris
  | |
| Tipus | pobles indígenes |
|---|---|
| Població total | 2.571 (2014) |
| Llengua | portuguès brasiler i carirí |
| Geografia | |
| Estat | Brasil |
Els kariris o kiriri són un indígenes del Brasil oriental. El seu nom també s'escriu Cariri i és una paraula tupí que significa "silenciós" o "tactiturn"".[1]
Bandera del Kariris proposada del Blog Retomada Kariú-Kariri
Kariris actuals
Diversos grups indígenes contemporanis del nord-est reivindiquen ascendències dels kariris històrics. Entre ells, podem esmentar: els kiriri, Kaimbé, tumbalalá i pataxó-hã-hã-hãe, a l'estat de Bahia; els Kariri-Xokó, karapotó, Tingui-Botó, aconã, Wassu-Cocal i Xukuru-Kariri, d'Alagoas; els Truká, Pankará i Atikum, de Pernambuco; els Kariri de Crato i Crateús, els Tapuia-Kariri de São Benedito, els Jucás de Parambu i els Kalabaça a Crateús i Poranga Kariús a la vall del Jaguaribe a Ceará i els Kariri Caboclos da Serra Grande a Queimada Nova de Piauí.[2]
Territori
Avui en dia una gran part de la seva terra tradicionals encara s’anomena regió dels Cariris. Dins d'aquesta regió hi ha dues ciutats, Crato i Juazeiro do Norte. La Chapada Diamantina té un paisatge espectacular amb planes altes i penya-segats escarpats o torres coneguts com a "tepuy". Abans de l'arribada dels portuguesos al segle xix, els únics habitants locals de la regió eren indis indígenes de les tribus Maracas i Cariris. El 1985 es va crear el Parc Nacional de Chapada Diamantina amb la seva seu central a Palmeiras.
Els kiriri viuen a la terra indígena Kiriri, un territori indígena. A través de la seva reeixida organització política, van poder expulsar 1.200 ocupants no nadius de les seves terres des del 1990.[1]
Història
El missioner francès caputxí Martí de Nantes (1638-1714) va ser l'apòstol del poble kariri al riu São Francisco entre 1672 i 1683. Els diversos pobles kariri es van establir a diferents ciutats (aldeia) i pobles (vila), enumerats a continuació.[3]
| Capitania | Aldeia | Vila | Invocació | Missioner | Nació |
|---|---|---|---|---|---|
| Bahia | Jaguaripe do Rio da Aldeia | Jaguaripe | St. Antoni | Clergue | Kariri |
| Bahia | Conquista da Pedra Branca | Cachoeira | Kariri | ||
| Bahia | Caranguejo | Cachoeira | Sapuyá | ||
| Bahia | Rio Real | Vila da Abadia | Jesus, Maria, Josep | Carmelita | Kiriri |
| Bahia | Aramaris | São João da Água Fria | Clergue | Kiriri | |
| Bahia | Natuba | Itapicuru | N. Sra. da Conceição | Jesuïta | Kiriri |
| Bahia | Canabrava | Itapicuru | Sta. Teresa | Jesuïta | Kiriri |
| Bahia | Saco dos Morcegos | Itapicuru | Ascensió de Crist | Jesuïta | Kiriri |
| Bahia | Massacará | Itapicuru | Sma. Trindade | Franciscà | Kiriri, Kaimbé |
| Sergipe | Juru | Lagarto | Mare de Déu del Socors | Jesuïta | Kiriri |
| Pernambuco | Gameleira | Alagoas | N. Sra. das Brotas | Clergue | Kariri, Língua Geral i Uruá |
| Pernambuco | São Brás | Penedo | Mare de Déu de l'O | Jesuïta | Kariri i Progéz |
| Pernambuco | Ilha do Pambu | Rio São Francisco | Concepció | Caputxí | Kariri |
| Pernambuco | Ilha de Aracapá | Rio São Francisco | S. Francesc | Caputxí | Kariri |
| Pernambuco | Ilha do Cavalo | Rio São Francisco | St. Félix | Caputxí | Kariri |
| Pernambuco | Ilha do Irapuá | Rio São Francisco | St. Antoni | Caputxí | Kariri |
| Pernambuco | Ilha de Inhanhuns | Rio São Francisco | M. de Déu de la Pietat | Franciscà | Kariri |
| Paraíba | Cariris | Taypu | Mara de Déu del Pilar | Caputxí | Kariri |
| Ceará | Miranda | Icó | M. de D. de la Penya de França | Caputxí | Kariri, Quixeréu, Cariú, Cariuané, Calabaça i Icozinho |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 "Kiriri: Introduction." Povos Indígenas no Brasil. (retrieved 13 Aug 2011)
- ↑ «Índios Kariri lutam por reconhecimento da tribo - Regional - Diário do Nordeste». Diário do Nordeste. Arxivat de l'original el 2018-10-04. [Consulta: 15 setembre 2021].
- ↑ DANTAS, Beatriz G., SAMPAIO, José Augusto L. and CARVALHO, Maria do Rosário G. "Os Povos Indígenas no Nordeste Brasileiro: Um Esboço Histórico". In: M. Carneiro da Cunha (org.), História dos Índios no Brasil. São Paulo: FAPESP/SMC/ Companhia das Letras. pp. 431-456. 1992.
