Kaykubad I

Infotaula de personaKaykubad I

Estàtua de Kaykubad I a Anaya Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1190 Modifica el valor a Wikidata
Mort1237 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (46/47 anys)
Soldà de Rum
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca, soldà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSoldà Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSeljuq Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHunat Hatun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsKaykhusraw II Modifica el valor a Wikidata
PareKaykhusraw I Modifica el valor a Wikidata
GermansKaykaus I Modifica el valor a Wikidata

Ala al-Din Kaykubad I fou sultà de Rum, el més prestigiós de la dinastia.

A la mort del seu pare Giyath al-Din Kaykhusraw I en batalla a Alaşehir el 1211, el va succeir el fill Kaykaus I, germà gran de Kaykubad. Aquest darrer tenia el suport de la noblesa i dominava Tokat, Kayseri i Konya. Kaykaus I que dominava Malatya, va ocupar Kayseri i més tard Konya, obtenint llavors suport de Lleó I d'Armènia Menor (aliat abans de Kaykobad) i Tughrilshah, oncle dels dos germans i dirigent d'Erzurum (que inicialment també afavoria a Kaykobad). El derrotat Kaykobad va fugir a Ankara, on va demanar ajut als turcmans de Kastamonu sense resultat i fou capturat i empresonar a una fortalesa d'Anatòlia occidental. Kaykaus va assegurar el tron. Però a la mort inesperada del seu germà el 1221 fou alliberat i posat al tron.

Va establir el seu domini sobre una part del Taure Cilicià abans dominat pels armenis, i hi va establir tribus turcmanes a Iç-Il d'on va arrancar després l'emirat de Karaman. Va ampliar la façana marítima ocupant Kaon Oros (rebatejada Alaiyya o Alanya) que va esdevenir la seva residència d'hivern i on va fixar el seu tresor. A la costa de la mar Negre i d'acord amb l'emir Coban dels cobanoğlu, va fer una expedició marítima que va garantir a Rum el protectorat sobre el port de Sughdak (Sudak) a Crimea.

A la frontera oriental es va aliar amb l'aiúbida al-Ashraf ibn al-Adil de l'Al-Jazira en contra dels ortúquides, podent ocupar els dominis d'aquesta dinastia a la dreta de l'Eufrates mitja. Llavors es va dirigir contra Erzindjan en mans de la dinastia Mengücekoğulları i es va avançar als reforços cridats per l'emir Dawudshah (Davud Shah) ocupant la ciutat (1228) i va concedir el govern al seu fill gran Kaykhusraw.[1]

Estava a punt de conquerir el principat saltúquida d'Erzerum quan es va produir la invasió de les forces del khwarizmshah de Tabriz, Djalal al-Din Manguberti, que l'agost de 1229 van assetjar Akhlat. El 2 d'abril de 1230 va entrar a aquesta ciutat (situada al nord-oest del llac Van). Aquesta ciutat pertanyia a al-Ashraf ibn al-Adil, que ara era príncep aiúbida de Damasc, sota autoritat del seu germà al-Kamil ibn al-Adil d'Egipte. Al-Ashraf es va aliar a Kaikubad I, i junts van derrotar a Djalal al-Din a Yasi Çumen (Yassıçimen), a l'oest d'Erzindjan (agost del 1230) i els atacants es van haver de retirar cap a l'Azerbaidjan. L'emir d'Erzurum, Djahanshah, que estava aliat a Djalal al-Din Manguberti, fou llavors derrotat i el seu principat ocupat pel general Kamyar i el príncep Kaykhusraw II d'Erzindjan.

Mort Djalal al-Din l'agost de 1331 els soldats khwarizms van fugir cap a Anatòlia i Kaikubad els va acollir per utilitzar-los després i els va establir a diverses fortaleses. A finals del 1232 els seljúcides van atacar i ocupar Akhlat que al-Ashraf no s'havia molestat en recuperar i restaurar. Però el sultà al-Kamil ibn al-Adil, sobirà suprem aiúbida, no acceptava aquesta ocupació. El juny de 1234 el sultà al-Kamil ibn al-Adil va iniciar l'ofensiva contra els seljúcides sortint de Salamiyya a l'Al-Jazira, però no va tenir èxit pel poc suport i manca de confiança dels altres prínceps aiúbides i aliats, i al-Kamil va retornar al Caire al cap d'un mes, però només sortir al-Ashraf fou atacat pels seljúcides; les forces de Kaikubad foren rebutjades mercès al fet que Al-Kamil va retornar a Síria per ajudar al seu germà.

El 1236-1237, els mongols van fer expedicions a Anatòlia ajudats pels georgians, arribant a Sivas i Malatya; quan els mongols es van retirar, Kaykubad va ordenar el càstig del georgians i va ocupar algunes fortaleses frontereres però la reina Russudan de Geòrgia va demanar la pau i va oferir a la seva filla Tamara en matrimoni a Kaykhusraw II (la boda es va fer el 1240).

Kaikubad va morir el 1237. Havia designat hereu a Izz al-Din el fill petit dels dos fills que havia tingut amb una princesa aiúbida, però el gran Giyath al-Din Kaykhusraw II era l'únic que gaudia d'un poder efectiu com a governador d'Erzindjan i per les seves relacions amb la conquesta d'Erzurum i Akhlat, i es va fer proclamar sultà.

Vegeu també

Bibliografia

  • Claude Cahen, Pre-Ottoman Turkey: A general survey of the material and spiritual culture and history c. 1071-1330. Nova York, 1968, Taplinger. p. 120-121. ISBN 159740456X

Referències

  1. Pancaroglu, Oya. «The House of Mengujek in Divrigi: Constructions of Dynastic Identity in the last Twelfth Century». A: Peacock, A.C.S.; Yildiz, Sara Nur. The Seljuks of Anatolia (en anglès). I.B. Tauris, 2015. ISBN 978-1784531652. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Emirat d'Akhlat (1100 - 1207)

Fundador: Sukman al-Kutbi  · Capital: Akhlat
Centres: Silvan  · Malazgirt  · Erciş  · Adilcevaz  · Başkale  · Eleşkirt  · Van  · Tatvan  · Bitlis  · Muş  · Hani
Dinastia (Shah-i Armin o Arminshahs): Sukman al-Kutbi (1100-1112)  · Ibrahim ibn Sukman (? - ?)  · Ahmed ibn Ibrahim (? - ?)  · Sukman II (1128 - 1185)  · Seyfeddin Begtimur (1185 - 1193)  · Aksungur (1193 - 1197)  · Muhammad ibn Begtimur (1185 - 1207)
1207: als Aiúbides

Emirats ortúquides (1102 - )

Ancestres: Eksük i el seu fill Artuk (Ortuk), comandant d'Alp Arslan, de la tribu oghuz dels Döğer
Fundador: Muin al-Din Sukman Bay  · Capitals: Hasankeyf, Mardin, Kharpert (Harput) i Mayyafarikin (Miyarfarqin)
centres: Diyarbekir  · Hasankeyf  · Silvan  · Mardin  · Midyat  · Harput  · Palu  · Alep (temporaralment el 1117)
Branca de Hisn Kayfa o dinastia Sökmenli: Muin al-Din Sukman Bay (1102-1104)  · Rukn al-Dawla Daud (1107 - 1144)  · Kara Arslan (1144-1174)  · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185)  · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200)  · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222)  · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232)  · Masud (1232-1233)
Branca de Mardin o Ilgàzides: Yakuti 1097-?  · Ali ibn Yakuti  ?-1105  · Muin al-Din [Sukman I] (1105)  · Ibraim (1105-1109)  · Necmeddin Ilghazi I (1109-1122)  · Hüsameddin Timurtaş (1122 - 1154)  · Necmeddin Alp (1154 - 1176)  · Ilghazi II (1176-1184)  · Yawlak Arslan 1184-1201)  · Nasir al-Din Artuk Arslan (1201-1239)  · Nadjm al-Din Ghazi al-Said (1239-1260)  · Kara Arslan al-Muzaffar (1260-1292)  · Shams al-Din Daud al-Said (1292-1294)  · Nadjm al-Din Ghazi al-Mansur (1294-1312)  · Imad al-Din Ali Alpi II (1312)  · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1312-1364)  · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368)  · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368)  · Al-Muzaffar Daud (1368-1376)  · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)  · Salih ibn Daud (1406-1409)
Branca de Harput o Kharpert: Nur al-Dawla Balak (1113-1124)  · Rukn al-Dawla Daud (1124-1144)  · Kara Arslan (1144-1174)  · Nur-ad-Din Muhàmmad (1174-1185)  · Imad al-Din Abu Bakr (1185-1203)  · Nizam al-Din Ibrahim (1203-1223)  · Ahmad al-Khidr (1223-1234)  · Nur al-Din Arturkshah (1234)
Amida: Nur-ad-Din Muhàmmad (1183-1185)  · Kutb al-Din Sukman II (1185-1200)  · Nasir al-Din Mahmud (1200-1222)  · Rukn al-Dun Mawdud (1222-1232)  · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364)  · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368)  · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368)  · Al-Muzaffar Daud (1368-1376)  · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)
Branca de Mayyafarikin: Nadj al-Din Ilghazi I (1118-1122)  · Shams al Dawla Sulayman (1122-1130)  · Husham al-Din Timurtaix (1130-1152)  · Nadjm al-Din Alpi I (1152-1176)  · Kutb al-Din Ilghazi II (1176-1184)  · Yawlak Arslan (1184-1185)  · Xams al-Din Mahmud al-Salih (?-1364)  · Husam al-Din Ahmad al-Mansur (1364-1368)  · Xams al-Din Mahmud al-Salih (1368)  · al-Muzaffar Daud (1368-1376)  · Nadjm al-Din Isa al-Zahir (1376-1406)

Emirat danixmendita de Sivas (1071-1178)

Fundador: Danishmend Ghazi  · Capitals: Sivas  · Niksar
Centres: Sivas  · Niksar  · Malatya  · Kayseri  · Tokat  · Amasya  · Kastamonu  · Ankara
Dinastia dels danishmèndides (1071-1105): Amir Ghazi Gümüştekin (1105-1134)  · Malik Muhammad (1134-1146)  · Yaghibasan (1146-1164)  · Ayn al-Din Gümüshtegin (Elbistan 1142-1143, i Malatya 1143-1152).  · Malik Ismail (1164-1175)
1175: Sivas al Soldanat de Rum  · 1178: Malatya al Soldanat de Rum

Emirat d'Erzincan (1071-1277) i Emirat de Divrigi

Fudador: Mengücek Ahmet  · Capitals: Erzindjan, i després també Divrigi (Divriği)
centres: Erzincan  · Divrigi  · Kemah (Kemakh)  · Şarkikarahisar
Dinastia: Mengücekoğulları  · Mengücek Ahmet (1071-1118)  · Mengücekli Ishaq Beg (1118-1120)  · 1120-1142 Temporalment als Danishmèndides
Branca d'Erzindjan i Kemakh: Mengücekli Davud Shah (1142- ?)  · 1228 al Soldanat de Rum
Branca de Divrigi: Mengücekli Süleyman Shah (1142- ?)  · 1277 destruït pel kan Abaqa

Beylik d'Erzurum (1072-1202)

Fundador: Saltuk  · Capital: Erzurum
Centres: Erzurum  · Tercan
Dinastia: Saltúquides (1072-1102)  · Ali bin Ebu'l-Kâsım (1102 - ~ 1124)  · Ziyâüddin Gazi (~ 1124-1132)  · İzzeddin Saltuk (1132-1168)  · Nâsırüddin Muhammed (1168-1191)  · Mama Hatun (1191-1200)  · Melikshah ibn Muhammed]] (1200-1202)
1202: al Soldanat de Rum

Beilicat de Tin (1307 - 1425)

Fundador: Aydınoğlu Mehmed Bey  · Capitals: Birgi, i després Ayasluğ
Centres: Tire  · Esmirna  · Alaşehir  · Aydın  · Sakız/Chios (entre 1336-1344)
Dinastia dels aidínides: Aydınoğlu Mehmed Bey (1307 - 1334)  · Aydınoğlu Umur Bey (1334-1348)  · Aydınoğlu Hızır Bey]] (? - ?)  · Aydınoğlu İsa Bey ( - 1390)
1390: a l'Imperi Otomà  · 1402 - 1414: restaurat per Tamerlà a Aydınoğlu Musa Bey (1402-1403)  · Aydınoğlu Umur Bey II (1403 - 1405)  · İzmiroğlu Cüneyd Bey (1405 - 1425 amb interrupcions)  · 1425: Segona incorporació a l'Imperi Otomà

Founder: Şemseddin Yaman Candar, comandant superior de l'exèrcit imperial seljúcida descendent de la branca Kayı dels turcs Oghuz  · Capital: Kastamonu
Centres: Sinope  · Eflani  · Çankırı  · Kalecik  · Tosya  · Araç  · Samsun (temporalment)
Dinastia Candar (Candaroğulları): Candaroğlu Süleyman Pasha (1309-1340)  · Candaroğlu İbrahim Bey (1340-1345)  · Candaroğlu Adil Bey (1340-1361)  · Celaleddin Bayezid (1361-1385)  · Candaroğlu Süleyman Paixà el Segon (1384-1392)
1392: a l'Imperi Otomà
Branca de Sinope, dinastia İsfendiyar-oğlu o Isfendiyaroğulları (Isfendiyar-oghlu o Isfendiyaroğullari): İsfendiyar Bey (1385-1440)  · Taceddin İbrahim Bey (1440-1443)  · Kemaleddin İsmail Bey (1443-1461)
1461: a l'Imperi Otomà

Fundador: Hüsamettin Çoban Bey, comandant oghuz  · Capital: Kastamonu
Centres: Kastamonu  · Taşköprü
Dinastia de Çoban-oğlu (Çobanoğulları): Hüsamettin Çoban Bey (1309 - ?)  · Alp Yürek (? - ?)  · Muzafferüddin Yavlak Arslan (? - ?)  · Çobanoğlu Mahmud Bey (? - 1309)  ·
- 1309: al Beilicat de Candar

Emirat Dhu l-Kadr (1348- ~ 1525)

Ancestre: Hasan Dhu l-Kadr  · Fundador: Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir  · Capital: Elbistan
Centres: Maraix  · Malatya  · Harput  · Kayseri  · Antep
Dinastia Dulkadir-oğlu o Dulkadiroğulları: Zayn al-Din Karadja ben Dhul Kadir (1348-1348)  · Ghars al-Din Khalil (1348-1386)  · Shaban Suli (1386-1398)  · Sadaka (1398-1399) Nasir al-Din Muhammad (1399-1443)  · Dulkadiroğlu Süleyman Bey (1443-1454)  · Malik Arslan (?-?)  · Shah Budak (?-1492)  · Shah Suvar (?-?)  · Ala al-Dawla Bozkurt (1492-1507)  · Şahsuvaroğlu Ali Bey (1507- ~ 1525)
1443-1525: Progressiva incorporació a l'Imperi Otomà

Beylik d'Eretna (1328 - 1381)

Fundador: Ala al-Din Eretna, governador il-kànida d'Anatòlia i cunyat de l'anterior governador Temirtash Coban · Capital: Sivas, després Kayseri
centres: Sivas  · Kayseri  · Niğde  · Tokat  · Amasya  · Erzindjan  · Şarkikarahisar  · Niksar
Dinastia Eretna-oğlu o Eretnaoğulları: Ala al-Din Eretna (1328-1352)  · Gıyasüddin Mehmed Bey (1352-1365)  · Alâeddin Ali Bey (1365-1380)  · Mehmed II Celebi (1380-1381)
1381: el cadi Burhan al-Din, ministre principal, agafa el poder

Emirat Aixràfida de Beyşehir (1288 - 1326)

Fundador: Sayf al-Din Sulayman Bey I, governador de la frontera i regent del Soldanat de Rum  · Capital: Beyşehir
centres Beyşehir  · Akşehir  · Bolvadin
Dinastia Eşref-oğlu (Àixraf Oghullari, Eşrefoğulları): Sayf al-Din Sulayman Bey I (1288 - 1302)  · Mubariz al-Din Muhammad Bey (1302-1320)  · Sulayman Bey II (1320-1326)
1326: el beylik és destruit pel governador il-kànida Timurtash Coban

Ancestre:: Kerimüddin Alişir  · Fundador: Yakup bin Ali Şir  · Capital: Kütahya
centres: Manisa  · Simav  · Yenicekent
Dinastia dels germiyànides: Yakup bin Ali Şir (1300 - 1340)  · Germiyanlı Mehmed Bey (1340-1361)  · Germiyanlı Süleyman Shah (1361 - 1387)
1390: A l'Imperi Otomà sota Murad I  · 1402 - 1414: Restablert per Tamerlà Yakub Beg II (1402-1429)  · 1429: segona unió a l'Imperi Otomà

Hamid o Hamit (Beylik d'Hamid-oğlu) (~ 1280 - 1374)

Ancestres:: Hamid ai el seu fill İlyas Bey, senyors de frontera del Soldanat de Rum  · Fundador: Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey  · Capital: Isparta
Centres: Eğirdir  · Uluborlu  · Gölhisar  · Korkuteli i Antalya transferides el 1301 a un germà, que va fundar Tekke
Dinastia Hamit-oğlu o Hamitoğulları o Hamidoğlu o Hamidoğulları (Hamid-oghlu o Hamidoghullari): Hamidoğlu Feleküddin Dündar Bey (~ 1280 - 1324)  · Hamidoğlu Hızır Bey (1324-1330)  · Hamidoğlu Necmeddin İshak Bey (? - ?)  · Hamidoğlu Muzafferüddin Mustafa Bey (? - ?)  · Hamidoğlu Hüsameddin İlyas Bey (? - ?)  · Hamidoğlu Kemaleddin Hüseyin Bey (? - 1391)
1374 i/o 1381/1382 : Venda de territoris a l'Imperi Otoma; 1391 unió a l'Imperi Otomà

Emirat karamànida (~ 1250 - 1487)

Ancestre:: Nure Sûfi del clan Avşar dels oghuz  · Fundador: Kerimüddin Karaman Bey  · Capitals: succesivament Ereğli  · Ermenek  · Laranda (Karaman)  · Konya  · Mut i Siflike

Dinastia Karànida o dels karamànides: Nûre Sûfî Bey (vers 1250-1256)  · Kerîmeddin Karaman Bey (1256?-1262)  · Şemseddin I Mehmed Bey (1262/1276-1278)  · Güneri Bey (1278-1300)  · Bedreddin Mahmud Bey (1300-1308)  · Yahşı Han Bey (1308-1317 o 1342/1343)  · Süleyman Bey (1317-1342/1343 ?)  · Pasha Musa Beg (vers 1312-1317/1318)  · Bedreddin I İbrahim Bey (vers 1317/1318-1347)  · Alâeddin Halil Mirza Bey (1329-1348)  · Fahreddin Ahmed Bey (1328-1349)  · Şemseddin Bey (1349-1352)  · Hacı Sûfi Burhâneddin Musa Bey (1352-1356)  · Seyfeddin Süleyman Bey (1352-1361)  · Halil Bey (Khalil Beg) 1361  · Alâeddin Bey (1361-1397)  · Shaykh Hasan (a Iç-Il) 1398-1402 (+1403)  · Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey (Gıyâseddin) (1402-1419)  · Damad Bengi II Alâeddin Ali Bey (1419-1421)  · Sultanzâde Nâsıreddin II Mehmed Bey (Gıyâseddin) (1421-1423) (segona vegada)  · Damad Bengi II Alâeddin Ali Bey (1423-1424) (segona vegada)  · Damad II İbrahim Bey (1424-1464)  · Sultanzâde İshak Bey (1464-1465)  · Sultanzâde Pîr Ahmed Bey (1464-1475)  · Kasım Bey (1475-1483)  · Turgutoğlu Mahmud Bey (1483-1487)  · Mustafa Beg 1501 (rebel)
1398-1402: Primera incroporació a l'Imperi Otomà  · 1402: Restaurat per Tamerlà  · 1487: Incoproració final a l'Imperi Otomà

Ancestre:: Melik Danişmend Gazi  · Fundador: Karasi Bey  · Capital: Balıkesir
Centres: Aydıncık  · Bergama  · Balıkesir  · Bigadiç  · Ezine
Dinastia Karasi-oğlu o Karasioğulları: Karasi Bey (1307 - 1328)  · Demir Han (1328-1345)  · Yahşı Han (1328-1345)  · Karasi Süleyman Bey (1345-1360)
1374: a l' Imperi Otomà

Beylik de Ladik (~ 1300 - 1368)

Ancestre:: Germiyanlı Ali Bey  · Fundador: İnanç Bey  · Capital: Deñizli
Centres: Deñizli
Dinastia İnanç-oğlu o İnançoğulları (Inandj-oghlu o Inandjoghullari): İnanç Bey (~ 1300 - ~ 1314)  · Murad Arslan (~ 1314 - ?)  · İnançoğlu İshak Bey (? - ~ 1360)  · Süleyman Bey (1345-1368)
1368: Conquesta per Germiyan

Mendeixia (~1261 - 1424)

Fundador: Mentese Bey  · Capitals: Castell de Beçin prop de Milas, després també Balat
Centres:  · Muğla  · Finike  · Kaş  · Çameli  · Acıpayam  · Tavas  · Bozdoğan  · Çine  · temporalment Aydın, Güzelhisar, i Rodes (vers 1300-1314)
Dinastia Mentese-oğlu o Menteseoğulları (Mentese-oghlu o Menteseoghullari): Mentese Bey (~1261 - ~1282)  · Menteşeoğlu Mesud Bey (~1282 - ~1320)  · Menteşeoğlu Şücaüddin Orhan Bey (~1320 - ~1340)  · Menteşeoğlu İbrahim Bey (~1340 - ~1360)
1360: Divisió entre tres fills de Menteşeoğlu İbrahim Bey; Musa, Mehmed, Ahmed  · 1390: Primera unió a l' Imperi Otomà  · 1402 - 1414: Restaurat per Tamerlà a Menteşeoğlu İlyas Bey  · 1424: a l' Imperi Otomà

Beilicat de Sinope (1261 - vers 1335)

Ancestre: Mühezzibeddin Ali Kâşî (visir dels seljúcides de Rüm)  · Fundador: Süleyman Pervâne  · Capital: Sinope
Centres: Sinope
Dinastia Pervaneh o Pervâne-oğlu (Pervanèides): Süleyman Pervâne (1261-1277)  · Pervâneoğlu Mehmed Bey (1277-1296)  · Pervâneoğlu Mesud Bey (1296-1300)  · Pervâneoğlu Gazi Çelebi (1300-1326)
1335: Incorporació al beilicat de Kastamonu

Fundador: Ramadan Bey de un clan oghuz  · Capital: Adana
Centres: Adana  · Regió de Tars
Dinastia (Ramazan-oğlu o Ramazanoğulları; o Ramadan-oghlu o Ramadanoghullari): Ramazanoğlu İbrahim Bey (1344-?)  · Ramazanoğlu Ahmed Bey (? -1416)  · Ramazanoğlu İbrahim Bey the Second (1416-1417)  · Ramazanoğlu Hamza Bey (1417-1427)  · Ramazanoğlu Mehmed Bey (1427-?)  · Ramazanoğlu Eylük Bey (? - ?)  · Ramazanoğlu Dündar Bey (? - ?)  · Ramazanoğlu Ömer Bey (?-1490)  · Gıyaseddin Halil Bey (1490-1511)  · Ramazanoğlu Mahmud Bey (1511-1516)  · Ramazanoğlu Selim Bey (? - ?)  · Ramazanoğlu Kubad Bey (1517-?)
1516: A l'Imperi Otomà  · 1516 - 1608: la dinastia governa el sandjak d'Adana fins 1608.

Beilicat de Sâhipata-oğlu o de Sahibata-oghlu (1275 - 1341)

Fundador: Sahib Ata Fahreddin Ali, visir del soldà de Rüm  · Capital: Afyonkarahisar
Centres: Akşehir  · Beyşehir  · Sandıklı  · Deñizli  · Kütahya  · Ghurghurum  · més tard Ladik (Laodicea) i Khonas
Dinastia Sâhipata-oğlu o Sâhipataoğullari: Sahib Ata Fahreddin Ali (1275 - 1288)  · Tadj al-Din Husayn i Nusrat al-Din Ahmed (1288 - 1341)
1341: a Germiyan

Fundador: Saruhan Bey  · Capital: Manisa
Centres: Demirci  · Nif (Kemalpaşa)  · Akhisar  · Gördes  · Menemen
Dinastia dels saruhànides: 'Saruhan Bey (1302 - 1345)  · Fahreddin İlyas Bey  · Muzafferüddin İshak Bey ( - 1388)  · Hızır Shah (1388 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà  · 1402 - 1410: Restaurat per Tamerlà a Saruhanoğlu Orhan Bey (1402-1403)  · Hızır Shah (1403 - 1410)  · 1410: A l'Imperi Otomà

Beylik de Teke (1301 - 1423)

Ancestres: dinastia Hamid-oğlu  · Fundador: Tekeoğlu Yunus Bey  · Capitals: Antalya  · Korkuteli
centres: Antalya (ocupada pel Regne de Xipre entre 1361 i 1373)  · Península de Teke
Dinastia Teke-oğlu o Tekeoğulları (Teke-oghlu o Tekeoghullari): Tekeoğlu Yunus Bey (1301 - ?)  · Tekeoğlu Mehmud Bey ( ? - 1327)  · Tekeoğlu Hızır Bey ( ? - ?)  · Tekeoğlu Dadı Bey (? - ?)  · Zincirkıran Mehmed Bey (~ 1360 - ~ 1375)  · Tekeoğlu Osman Bey (~ 1375 - 1390)
1390: A l'Imperi Otomà  · 1402 - 1423: Restaurat per Tamerlà a Tekeoğlu Osman Bey (1402-1423)  · 1423: A l'Imperi Otomà

Registres d'autoritat