L'eclisse

Infotaula de pel·lículaL'eclisse

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMichelangelo Antonioni Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alain Delon
Monica Vitti
Francisco Rabal
Louis Seigner
Lilla Brignone
Rosanna Rory
Mirella Ricciardi
Cyrus Elias Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPiero Poletto Modifica el valor a Wikidata
GuióMichelangelo Antonioni, Tonino Guerra, Elio Bartolini i Ottiero Ottieri Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiovanni Fusco Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGianni Di Venanzo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 abril 1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada126 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
RodatgeEuropa Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'art i assaig i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056736 Filmaffinity: 557040 Allocine: 33488 Rottentomatoes: m/leclisse Letterboxd: leclisse Allmovie: v15250 TCM: 73888 TV.com: movies/leclisse AFI: 19823 TMDB.org: 21135 Modifica el valor a Wikidata

L'eclisse és una pel·lícula italo-francesa en blanc i negre dirigida per Michelangelo Antonioni, estrenada l'any 1962. la pel·lícula segueix una jove (Monica Vitti) que se separa del seu company i té una relació amb un corredor de Borsa (Alain Delon), encarnació del món materialista contemporani. Es tracta del tercer lliurament d'una trilogia d'Antonioni que comprèn La Avventura (1960) i La Notte (1961). Va ser premiat amb el premi especial del jurat al Festival de Canes l'any 1962 on també va ser nominat per la Palma d'or. L'eclisse és considerada com una obra important, sobretot pel tractament estètic mediambiental urbà.

Argument

A Roma, Vittoria és una dona complexa, inquieta. És molt diferent de la seva mare, que no pensa més que a enriquir-se a la Borsa, i de Piero, que ajuda els altres a enriquir-se i viu amb un ritme accelerat. Vittoria es passeja per la ciutat moderna amb la curiositat d'algú que vol ser més que rica, i que té un sentit poètic de la vida. Piero és el seu oposat, i de la seva trobada sortiran sentiments molt delicats.

Aquesta pel·lícula destaca per les escenes rodades en una Borsa on es veu l'energia boja gastada pels agents que criden per vendre o comprar, amb un magre resultat: la Borsa puja el primer dia a continuació cau fortament el segon. I Piero no pot més que confessar aquesta conclusió a Vittoria: no hi ha res a fer, i ningú no sap on van els diners perduts.[1]

Repartiment

  • Alain Delon: Piero
  • Monica Vitti: Vittoria
  • Francisco Rabal: Riccardo
  • Louis Seigner: Ercoli
  • Lilla Brignone: Mare de Vittoria
  • Rosanna Rory: Anita
  • Mirella Ricciardi: Marta

Premis

  • Premi especial del jurat (ex æquo amb Procés de Jeanne d'Arc de Robert Bresson) al Festival de Canes 1962

Referències

  1. «L'eclisse». ‘‘The New York Times'’.

Enllaços externs

  • Michelangelo Antonioni's « L'eclisse » - A broken piece of wood, a matchbook, a woman, a man
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules dirigides per Michelangelo Antonioni
Cronaca di un amore (1950) · I vinti (1953) · La signora senza camelie (1953) · Tentato suicidio, episodi de L'amore in città (1953) · Le amiche (1955) · Il grido (1957)  · L'avventura (1960) · La nit (1961) · L'eclisse (1962) · Il deserto rosso (1964) · Il provino, episodi d’ I tre volti (1965) · Blow Up (1966)  · Zabriskie Point (1970) · Professione: reporter (1975)  · El misteri d'Oberwald (1980) · Identificazione di una donna (1982) · Roma, episodi de 12 registi per 12 città (1989)  · Al di là delle nuvole (amb Wim Wenders, 1995)  · Il filo pericoloso delle cose, episodi d’ Eros (2004)
  • Vegeu aquesta plantilla
Guanyadors del Premi del Jurat al Festival de Canes
1946–1973
1980–2000
2002–present
Registres d'autoritat