Llengua arawak

Infotaula de llenguaLlengua arawak
Aukan
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2.500 (2001) [1]
Parlants nadius2.500 Modifica el valor a Wikidata (1980 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deLokono, Districte de Commewijne i Para Modifica el valor a Wikidata
Estat Guaiana Francesa (200)
Surinam Surinam (700)
Guyana Guyana (1.500)
Veneçuela Veneçuela
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2arw Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3arw Modifica el valor a Wikidata
Glottologaraw1276 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuearw Modifica el valor a Wikidata
UNESCO302 Modifica el valor a Wikidata
IETFarw Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1708 Modifica el valor a Wikidata
Alfabet arawak.

L'arawak (Arowak/Aruák) o lokono (Lokono Dian, literalment parla del poble pels seus parlants), és una llengua de la família macroarawak parlada pels lokono o arawak de Sud-amèrica a l'est de Veneçuela, Guyana, el Surinam, i la Guaiana Francesa.[2] Mentre que el terme "arawak" s'ha utilitzat en referència a aquest poble, lokono reflecteix amb major precisió el propi idioma dels parlants, ja que el nom ha estat històricament ampliat per donar el mateix epònim amb la família lingüística arawak.

Lokono té una sintaxi activa-estativa.[3]

Fonologia

Consonants

Bilabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Aspirada tʰ kʰ
Oclusiva sorda t k
Oclusiva sonora b d
Fricativa ɸ s h
Nasal m n
Aproximants w l j
Vibrants r ɽ

William Pet observà que es produeix una /p/ addicional en préstecs.[4]

Vocals

Frontal Central Posterior
Tancada i ɨ
Mitjana e o
Oberta a

Pet denota que la realització fonètica d'/o/ varia entre [o] i [u].[4]

Gramàtica

Els pronoms personals es mostren a continuació. Les formes de l'esquerra són formes lliures, que poden estar per si soles. Les formes de la dreta són obligatòries (prefixoa), que han d'acompanyar la part davantera d'un verb, un substantiu, o un postposició.[5]

singular plural
1a persona de, da- we, wa-
2a persona bi, by- hi, hy-
3a persona li, ly- (ell)

tho, thy- (ella)

ne, na-

Referències

  1. ↑ Llengua arawak referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. ↑ Pet, Willem J. A. A Grammar Sketch and Lexicon of Arawak (Lokono Dian). SIL International. 2011. p 2. http://www-01.sil.org/silepubs/Pubs/928474543236/e-Books_30_Pet_Arawak_Suriname.pdf Arxivat 2016-12-13 a Wayback Machine.
  3. ↑ Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.
  4. ↑ 4,0 4,1 Pet, William. Lokono dian: the Arawak language of Surinam: a sketch of its grammatical structure and lexicon.. PhD dissertation, Cornell University, 1988. 
  5. ↑ Pet, Willem J. A. A Grammar Sketch and Lexicon of Arawak (Lokono Dian). SIL International. 2011. p 12. http://www-01.sil.org/silepubs/Pubs/928474543236/e-Books_30_Pet_Arawak_Suriname.pdf Arxivat 2016-12-13 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Septentrional
Carib
Palikurrà
Pidjana
Alt Amazones
Nawiki occidental
Nawiki oriental
Central Alt Amazones
Manao
Meridional
Occidental
Paresí-Waurá
Piro
Paraná-Mamoré
Campa
No classificades
Macro-Arawakan
  • Arauán
  • Guahiban
  • Candoshi-Shapra
  • Munichi
  • Puquina
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
  • Neerlandès
Llengües regionals
Llengües indígenes
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengua oficial
Llengües indígenes
Altres llengües
  • Vegeu aquesta plantilla
French Guiana Llengües de la Guaiana Francesa
Llengua oficial
Llengües indígenes
Llengües de signes
  • Llengua de signes francesa