Lowitja O'Donoghue

Lowitja O'Donoghue

Biografia
Naixement	1r agost 1932 De Rose Hill (Austràlia) (en)
Mort	4 febrer 2024 (91 anys) Adelaida (Austràlia)
Delegada a la Convenció Constitucional Australiana de 1998 2 febrer 1998 – 13 febrer 1998 Circumscripció electoral: Austràlia Meridional
Dades personals
Grup ètnic	Pitjantjatjara
Religió	Església Baptista
Formació	Unley High School
Activitat
Ocupació	infermera, acadèmica, activista
Premis (26 gener 1999)  Company de l'Orde d'Australia (1984)  australià de l'any (31 desembre 1982)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (26 gener 1976)  Membre de l'orde d'Australia  Llibre d'honor de dones victorianes  Australian National Living Treasure  Orde Olímpic

Lowitja O'Donoghue AC OBE DSG (1 d'agost de 1932 - Adelaida, 4 de febrer de 2024)^[1][2][3] fou una infermera Yankunytjatjara, activista pels drets dels pobles indígenes australians.

Vida i obra

Lowitja O'Donoghue nasqué en una estació ramadera australiana a un miler de quilòmetres al nord d'Adelaida; era filla de Lily Woodforde, Yankunytjatjara, i Thomas O'Donoghue, d'origen irlandès. Als dos anys fou separada de la seva família, junt amb les seves germanes (altres dos germans ja havien estat separats anteriorment) i duta a la missió baptista 'Colebrook Children’s Home' a la petita localitat de Quorn a la Carena de Flinders. Allà fou batejada, se li assignà una data de naixement, el nom de Lois, que després ella mateixa canviaria, i no tornà a saber res de la seva família durant una trentena d'anys.^[4]

Quan la missió es traslladà a Eden Hills, una ciutat més gran, tingué la possibilitat d'estudiar primària i secundària. En acabar aquests estudis se la col·locà de mainadera amb una família de Victor Harbord als 16 anys. Allà començà a treballar d'infermera a l'hospital local. I posteriorment demanà ser admesa com a estudiant d'infermeria al Royal Adelaide Hospital d'Adelaida. En un primer moment li fou denegada l'admissió per motiu de la seva raça. Però, després de lluitar per aconseguir-ho, esdevingué la primera persona dels pobles originaris en obtenir un títol d'infermeria l'any 1954.

Després de passar un any a l'Índia com a infermera (1962), dedicà la seva vida a nombroses iniciatives per a la salut i pels drets de les persones dels pobles indígenes australians. El 1967 va participar activament a la campanya del referèndum que va reconèixer el dret dels habitants dels pobles indígenes a ser comptats com a membres de la població australiana i va donar poder al parlament per a fer lleis específiques per a ells. El 1973 va ser feta membre del recentment creat National Aboriginal Consultative Committee (NACC) i el 1978 presidenta de la National Aboriginal Conference (NAC).

El 2000, en la preparació dels Jocs Olímpics de 2000, portà la torxa olímpica que sortí de la muntanya Ulurú i fou la rellevista número 11.

La seva activitat li valgué nombrosos reconeixements: va ser la primera persona dels pobles indígenes a ser nomenada Companya de l'Orde d'Austràlia (1976) i a adreçar un discurs a l'assemblea general de les Nacions Unides a Nova York el 1992. El 1984 va ser nomenada Australiana de l'any. El 2010 es va crear el Lowitja Institute^[5] que fa recerca per a la salut, en el sentit més ampli, per les persones dels pobles indígenes. El 2022, en el seu norantè aniversari, es creà la Lowitja O'Donoghue Foundation.^[6]

Referències

Bibliografia

• Rintoul, Stuart (2020): "Lowitja: the authorised biography of Lowitja O'Donoghue". Sydney: Allen & Unwin

Enllaços externs

• Comunicat del Ministeri per als Pobles Indígenes australià (anglès)
• BBC News (anglès)
• Comunicat de la Fundació Lowitja O'Donoghue (anglès)
• Pàgina web de la Fundació Lowitja O'Donoghue (anglès)
• The Guardian (anglès)