Margarita Corona

Margarita Corona

Biografia
Naixement	7 setembre 1911 Rio de Janeiro (Brasil)
Mort	12 octubre 1983 (72 anys) Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1940  –  1983
Família
Germans	Juan Corona

Margarita Corona (Rio de Janeiro, Brasil, 7 de setembre de 1911 - Buenos Aires, Argentina; 12 d'octubre de 1983) va ser una reconeguda actriu de cinema, ràdio, teatre i televisió de l'època daurada argentina. Era la germana del cineasta Juan Corona Bernabeu i la tia dels actors veneçolans Koke Corona i Alejandro Corona.^[1]

Carrera

Margarita Corona va néixer al Brasil, però des de nena va viatjar amb la seva família a la ciutat portenya de l'Argentina. Aquí va estudiar actuació i va dedicar de ple al teatre i al cinema, per a després ampliar la seva professió a la pantalla petita. Era la germana del també actor Juan Corona Bernabeu.

En 1946 integra la llista de l'Agrupació d'Actors Democràtics, durant el govern de Juan Domingo Perón, i la junta directiva del qual estava integrada per Pablo Racioppi, Lydia Lamaison, Pascual Nacaratti, Alberto Barcel i Domingo Mania.^[2]

En teatre Corona va treballar en la dècada del '30 en la "Compañía Argentina de Comedias Eva Franco", al costat de Pepita Muñoz, Alberto Bello, Herminia Franco, Juan Carlos Croharé i Fernando Ochoa.^[3] El 1935 va integrar la Cía. Florencio Parravicini, al costat de la primera actriu Mecha Ortiz, Amelia Bence, Esther Bence, Daniel de Alvarado i Pablo Cumo.

Va actuar en uns 25 films, en rols destacats. En televisió va fer papers majorment dramàtics.

Filmografia

• 1945: Pampa bárbara
• 1947: Nunca te diré adiós
• 1947: Evasión com Julia
• 1948: La muerte camina en la lluvia com Valeria Duval
• 1950: La fuerza ciega
• 1950: El inspector Stugart
• 1950: Abuso de confianza
• 1951: Suburbio
• 1952: La parda Flora
• 1952: La muerte en las calles
• 1952: Sala de guardia
• 1953: Dock Sud
• 1953: Caballito criollo
• 1954: El castigo de los mares del sur
• 1955: La Tierra del Fuego se apaga
• 1955: La simuladora

• 1956: Edad difícil com la Vieja de las siete polleras
• 1958: El festín de Satanás (1958)
• 1958: La venenosa
• 1961: El romance de un gaucho
• 1967: Gente conmigo com una Paisana
• 1969: Pate Katelin en Buenos Aires
• 1969: El señor presidente
• 1970: La cosecha
• 1972: Simplemente María

Ràdio

Va sere una figura exclusiva de Radio El Mundo, on va fer radioteatre com:

• 1942: Margarita La Tornera amb Rosa Rosen i Narciso Ibáñez Menta.
• 1943: Ana Karenina, amb Rosa Rosen, Luisa Vehil, Santiago Arrieta, Hilda Bernard, Raquel Simari, Gustavo Cavero i Pablo Racioppi.^[4]
• ?: Una luz en el desierto, amb Patricia Castell, Amadeo Novoa, Virginia Luque i Egle Martin.
• 1943: Idilio trunco, amb Paquita Vehil, Rita Miranda, Gustavo Cavero, Roberto Salinas, entre altrrs.

Televisió

• 1953: La Telefamilia.
• 1954: El tango viene de lejos, amb Pedro Maratea i conducció d'Ignacio de Soroa.
• 1954: ¡No quiero ser así!, amb Virginia Luque i José María Gutiérrez.
• 1954: Y llegó el domingo, de Miguel Coronatto Paz, amb Ignacio de Soroa, Tato Bores i Darío Garzay.
• 1956: Ciclo de teatro policial (ep. "La sonrisa de la Gioconda")
• 1961: Noches de teatro Grafa
• 1963: Teleteatro Palmolive-Colgate del aire
• 1964: Teleteatro del Hogar
• 1967: La señora Ana luce sus medallas com la Sra. Patricia
• 1968: Simplemente María
• 1968: Testimonios de hoy... Autors argentins
• 1970: Los parientes de la Galleguita com Jacinta
• 1971/1975: Alta comedia (ep. El gorro de cascabeles)
• 1971: Aquellos que fueron
• 1971/1972: Frente a la facultad^[5]
• 1972: Simplemente María, amb Rodolfo Salerno i Irma Roy.
• 1972-1973 La Selva es Mujer. Canal 13. Tira.
• ?: Yo seré tu mundo

Teatre

• Joven, viuda y estanciera (1937)
• Cruza (1937)
• Claudia, de Rose Franken (1945)
• La Sra. Ana luce sus medallas
• Rostro perdido (1952)
• Colombo (1953), amb la companyia de Juan Carlos Thorry i Analía Gadé.
• La Moreira (1962), amb la Compañía de Comedias Tita Merello, amb direcció d'Eduardo Cuitiño.
• La guitarra del diablo (1967).

Nominacions

En 1968 va ser nominada als Premis Martín Fierro com a millor actriu de repartiment per la seva labor en Simplemente María, encara que el guardó finalment se'l va emportar Milagros de la Vega.^[6]

Referències