Maria Mercè Costa Paretas

Maria Mercè Costa Paretas

Biografia
Naixement	15 març 1923 Girona
Mort	10 abril 2020 (97 anys) Barcelona
Directora Arxiu de la Corona d'Aragó
1984 – 1988 ← Frederic Udina i Martorell – Rafael Conde y Delgado de Molina →
Activitat
Ocupació	arxivera
Ocupador	Arxiu de la Corona d'Aragó
Membre de	Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs (1954–)

Maria Mercè Costa Paretas (Girona, 15 de març de 1923 – Barcelona, 10 d’abril de 2020) fou una arxivera catalana, la primera directora de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, des del 1983 fins que es jubilà, al 1988.^[1][2]

Llicenciada el 1949 en Filosofia i Lletres, secció d'Historia, per la Universitat de Barcelona, l’any 1954 va ingressar al Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Treballà als Arxius de l'Audiència de Navarra, de la Delegació d'Hisenda de Pamplona i del Museu Arqueològic Provincial de Girona, fins que l'any 1961 va obtenir plaça a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, on fou secretària, entre els anys 1964 i el 1981. Tot seguit, i fins al 1983 en fou la vicedirectora i, des d’aquest any fins al 1988, en què es jubilà, la directora de la institució.^[1][2]

Durant tots aquests anys, el seu treball arxivístic es va centrar especialment en la documentació d'ordes religioses i militars; també en la noblesa, en concret en la casa de Xèrica, objecte de la seva tesi doctoral; i també en la documentació de Sardenya conservada a l'Arxiu.^[1]

La ingent tasca de recerca que emprengué en els arxius de les institucions monàstiques donà un gran nombre d’estudis, guies, apèndixs i inventaris sobre aquests materials. Hi destaquen estudis referits a diverses ordes femenines, així com investigacions històriques sobre la casa de Xèrica.^[2]

A més de participar activament en congressos d'història nacionals i internacionals, com a secretària i membre de la Comissió permanent dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó contribuí a la projecció internacional de l'Arxiu.^[1][2]

Obra^[3]

Tesi doctoral

• La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la monarquia de la Corona d'Aragó (segles XIII-XIV), UAB, 1991

Llibres

• El món de les dames de Jonqueres, 2005
• La casa de Xèrica i la seva política en relació amb la monarquia de la Corona d'Aragó (segles XIII-XIV), 1998
• Violant Carroç, una comtessa dissortada, 1973
• (amb altres autors) Privilegios reales concedidos a la ciudad de Barcelona, 1971

Articles

• «La misteriosa dama de Xèrica», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 22, 2001
• «El segon monestir de Jonqueres i el molí d'En Carbonell», Anuario de estudios medievales, 28, 1998
• «Conflictes de pesca a les mars de Palamós (1571-1576)», Estudis del Baix Empordà, Vol. 14, 1995
• «Un misteri onomàstic al voltant de la infanta Isabel d'Aragó», Anuario de estudios medievales, 18, 1988
• «Reparació d'una nau en el port de Palamós (1434)», Estudis del Baix Empordà, Vol.7, 1988
• «La casa dels senyors d'Ayerbe, d'origen reial», Medievalia, 8, 1988
• «Palamós medieval: aspectes de la defensa de la vila», Estudis del Baix Empordà, Vol. 1, 1981
• «Los reyes de Portugal en la frontera castellano-aragonesa (1304)», Medievalia, 2, 1981
• «Notícia dels habitants de l'Espluga de Francolí a la segona meitat del segle XV», Aplec de treballs, 2, 1980
• «Mahalta o Ermessenda?: sobre les sepultures comtals a la seu de Girona», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 25, 1979-80
• «Els antics ponts de Girona», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 22, 1974
• «Les dames nobles de Jonqueres». II Col·loqui d'història del monaquisme català, 1974
• «El monestir de Jonqueres. Història d'un edifici desaparegut». Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, 15, 1973
• «Una batalla entre nobles a Barcelona (1379)», Anuario de estudios medievales, 7, 1970-1971
• «La familia dels jutges d'Arborea», Studi Sardi, XXI, 1970
• «Els necrologis del convent d'Alguaire», Miscelánea de estudios dedicados a Martínez Ferrando, archivero, 1968
• «Comentario a siete lápidas del Museo Arqueológico provincial», Revista de Girona, 7, 1959
• «Presencia del Museo Arqueológico Provincial en la I exposición Iberoamericana de Numismática y Medallística», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 12, 1958
• «Museo Arqueológico Provincial de Gerona: Ingresos del año 1956», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 11, 1957

Col·laboracions en obres colːlectives

• «Activitats d'un batlle de Palamós», aː El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Vol. 3, 2003
• «Relacions entre Alfons el Magnànim i els Països Balcànics: testimonis documentals», aː La Corona d'Aragona ai tempi di Alfonso II el Magnanimo: i modelli politico-istituzionali, la circolazione degli uomini, delle idee, delle merci, gli influssi sulla società e sul costume, Vol. 1, 2001
• «Els esclaus del monestir de Jonqueres», aː De l'esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts a l'edat mitjana; actes del col·loqui internacional celebrat a Barcelona, del 27 al 29 de maig de 1999, 2000
• «L'infant que hauria pogut ser rei», aː El poder real de la Corona de Aragón: (siglos XIV-XVI), Vol. 3, 1996
• «Els altres ordes religioso-militars als Països Catalans», aː Actes de les Primeres Jornades sobre els Ordes Religioso-Militars als Països Catalans (segles XII-XIX): (Montblanc, 8-10 de novembre de 1985), 1994
• «Aspectos del mudéjar cordobés», aː Actas del II Simposio internacional de mudejarismo. Arte: Teruel. 19-21 de noviembre de 1981, 1982
• «Una figura enigmática: Valor de Ligia», aː La corona de Aragon en el siglo XIV, Vol. 3, 1973
• «Una batalla entre nobles a Barcelona (1379)», aː La investigación de la historia hispánica del siglo XIV: problemas y cuestiones / Emilio Sáez (ed. lit.), 1973, págs. 533-554

Referències