Marion Gray

Infotaula de personaMarion Gray
Biografia
Naixement(en) Marion Cameron Gray Modifica el valor a Wikidata
26 març 1902 Modifica el valor a Wikidata
Ayr (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 setembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBryn Mawr College (1924–1926)
Universitat d'Edimburg (1919–1924)
Ayr Academy (1913–1919) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaA Boundary Value Problem of Ordinary Self-Adjoint Differential Equations with Singularities  (1926 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAnna Johnson Pell Wheeler Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBell Labs (1934–1967)
AT&T Laboratories (1930–1934)
Imperial College London (1927–1930)
Universitat d'Edimburg (1926–1927) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • graf de Gray Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesJames Gray i Marion Cameron

Marion Gray (Ayr, 26 de març de 1902 - Edimburg, 16 de setembre de 1979) va ser una matemàtica escocesa.[1][2]

Vida i Obra

Gray va néixer a Ayr, on va ser escolaritzada i va fer els estudis secundaris a la Ayr Academy. El 1919 es va matricular a la universitat d'Edimburg, on es va graduar el 1922 en Matemàtiques i Filosofia Natural. Va continuar dos anys més com a estudiant postdoctoral de Matemàtiques, fins al 1924, quan va viatjar als Estats Units, amb l'ajut d'una beca britànica i d'una beca Carnegie, per assistir al Bryn Mawr College, on va obtenir el doctorat el 1926 sota la direcció d'Anna Johnson Pell Wheeler.[3]

Després de doctorar-se, Gray va tornar a Edimburg per ser professora assistent de filosofia natural a la universitat. Només hi va estar un curs, ja que l'any següent va marxar a Londres, on va ser ajudant de matemàtiques a l'Imperial College London durant tres anys.

El graf de Gray.

El 1930 va tornar als Estats Units per a fer d'ajudant d'enginyer al Departament de Desenvolupament i Investigació de la AT&T de Nova York. Mentre treballava allà, va descobrir un inusual graf semi-simètric cúbic[4] amb 54 vèrtexs i 81 arestes,[5] format com a graf d'incidència dels 27 punts i 27 línies d'una quadrícula tridimensional de 3×3×3. Des de llavors s'ha demostrat que és el graf semi-simètric cúbic més petit possible. Pensant que era un descobriment teòric sense aplicació pràctica, Gray no va publicar els seus descobriments. El 1968, trenta-sis anys després, l'informàtic I. Z. Bouwer el va redescobrir i descriure i va explicar com podia respondre algunes preguntes sobre tipus de simetria. El graf es coneix avui en dia com Graf de Gray i es una eina valuosa en la teoria de xarxes.

El 1934, Gray va passar a formar part de l'equip tècnic dels Laboratoris Bell on va romandre més de 30 anys, primer a la ciutat de Nova York i després a Murray Hill (New Jersey). Va continuar escrivint articles científics i fent revisions d'articles publicats.[6]

Després de la seva jubilació, el 1967, Gray es va traslladar de nou a Edimburg, on va morir el 1979 als 77 anys.

Referències

  1. ↑ O'Connor, J. J.; Robertson, E. F. «Marion Cameron Gray - Biography» (en anglès). School of Mathematics and Statistics University of St Andrews, Scotland, abril 2009. [Consulta: 20 gener 2022].
  2. ↑ Macho Stadler, Marta. «Marion Gray, la matemática que dio nombre a un famoso grafo» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-08-2019. [Consulta: 20 gener 2022].
  3. ↑ Green i LaDuke, 1993, p. 144.
  4. ↑ Pabiniak, Przytycki i Sazdanović, 2009, p. 40-42.
  5. ↑ Malniča, Marušiča i Wang, 2004, p. 188.
  6. ↑ Green i LaDuke, 2009, p. 186.

Bibliografia

  • Green, Judy; LaDuke, Jeanne. «Contributors to American Mathematics: An Overview and Selection». A: Gabriele Kass-Simon, Patricia Farnes (eds.). Women of Science: Righting the Record (en anglès). Indiana University Press, 1993, p. 117-146. ISBN 0-253-20813-0. 
  • Green, Judy; LaDuke, Jeanne. Pioneering Women in American Mathematics: The Pre-1940 PhD's (en anglès). American Mathematical Society, 2009. ISBN 978-0-8218-4376-5. 
  • Malniča, Aleksander; Marušiča, Dragan; Wang, Changqun «Cubic edge-transitive graphs of order 2p3» (en anglès). Discrete Mathematics, Vol. 274, Num. 1-3, 2004, pàg. 187-198. DOI: 10.1016/S0012-365X(03)00088-8. ISSN: 0012-365X.
  • Marus̆ic̆, Dragan; Pisanski, Tomaz̆ «The Gray graph revisited» (en anglès). Journal of Graph Theory, Vol. 35, Num. 1, 2000, pàg. 1-7. DOI: 10.1002/1097-0118(200009)35:1<1::AID-JGT1>3.0.CO;2-7. ISSN: 1097-0118.
  • Pabiniak, Milena C.; Przytycki, Józef H.; Sazdanović, Radmila «On the first group of the chromatic cohomology of graphs» (en anglès). Geometriae Dedicata, Vol. 140, Num. 1, 2009, pàg. 19-48. DOI: 10.1007/s10711-008-9307-4. ISSN: 0046-5755.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marion Gray» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Marion Cameron Gray (1902-1979)». University of Edinburgh, 2019. [Consulta: 30 maig 2021]. (anglès)
  • Macho Stadler, Marta. «Marion Gray, la matemática que dio nombre a un famoso grafo». Mujeres con Ciencia - Euskal Herriko Unibertsitatea, 2019. [Consulta: 30 maig 2021]. (castellà)
Registres d'autoritat
Bases d'informació