Martin Selmayr
 (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1970 (53 anys) Bonn (Alemanya) |
| Secretari general Comissió Europea | |
| 1r març 2018 – 30 novembre 2019 ← Alexander Italianer (en)  – Ilze Juhansone → | |
| Dades personals | |
| Formació | King's College de Londres (1994–1995) Universitat de Ginebra (1991–1992) Universitat de Passau (dècada del 1990–1997) Otto-Hahn-Gymnasium Karlsruhe |
| Activitat | |
| Ocupació | professor d'universitat, advocat, erudit legal, polític |
| Ocupador | Comissió Europea (2004–) Universitat de Passau, Lehrbeauftragter (2002–) Universitat del Sarre, Lehrbeauftragter (2001–2010) Banc Central Europeu (1998–2000) Universitat de Passau, investigador post-doc (1997–2000) Bertelsmann |
| Partit | Christen-Democratisch en Vlaams |
| Família | |
| Pare | Gerhard Selmayr (en) |
 | |
Martin Selmayr (Bonn, 5 de desembre de 1970) és un advocat i polític alemany, secretari general de la Comissió Europea des de l'1 de març de 2018.
Advocat de formació, va estudiar a les universitats de Ginebra i de Passau. Va treballar pel Banc Central Europeu entre el 1998 i el 2000, i posteriorment va unir-se al conglomerat Bertelsmann com a assessor legal. El 2004 va començar a treballar a la Comissió Europea com a funcionari. Va ocupar diversos càrrecs, i el 2014 va organitzar la campanya per la presidència de la Comissió Europea de Jean-Claude Juncker. Després de la seva victòria, Selmayr va ser el cap de l'equip de transició, i Juncker el nomenà Cap de Gabinet.[1]
L'octubre de 2017 va ser acusat de filtrar detalls sobre les negociacions del Brexit, tot i que Selmayr ho va negar.[2][3] L'1 de març de 2018, Alexander Italianer es va retirar inesperadament, i es va aprovar que Selmayr el reemplacés com a Secretari General de la Unió Europea.[4] El nomenament va ser font de controvèrsia, car al mateix dia van nomenar a Selmayr com a secretari-general adjunt i llavors com a secretari-general.[5] El Defensor del Poble Europeu va investigar el nomanent de Selmayr a Secretari-General, i va concloure que la Comissió "no va seguir la llei d'Unió Europea".[6] La Comissió va rebutjar el dictamen del Defensor del Poble Europeu.[7]
Referències
- ↑ Hendrik Kafsack: "Der starke Mann hinter Juncker," Frankfurter Allgemeine Zeitung, 10 September 2014
- ↑ Juncker’s ‘monster’ haunts Britain
- ↑ «Morgen Europa, Florian Eder interviews Martin Selmayr».
- ↑ How Martin Selmayr became EU’s top (un)civil servant, Politico.
- ↑ Brussels backlash to Martin Selmayr’s appointment, Politico.
- ↑ Decisió del Defensor del Poble Europeu sobre el nomenament d'un nou Secretari General per la Comissió Europea.
- ↑ Opinió de la Comissió Europea sobre la recomanació del Defensor del Poble Europeu.
