Masayoshi Nagata

Infotaula de personaMasayoshi Nagata

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 永田雅宜 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 febrer 1927 Modifica el valor a Wikidata
Ōbu (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Kyoto (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nagoya (1947–1950) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiTadasi Nakayama Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i àlgebra commutativa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Kyoto (1953–1990)
Universitat de Nagoya (1950–1953) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Teorema de Mori-Nagata
  • Conjectura de Nagata
  • Conjectura de Nagata sobre les curves
  • Conjectura de Nagata-Biran
  • Teorema de compactificació de Nagata
  • Teorema de Chevalley-Iwahori-Nagata
  • Teorema d'Eakin-Nagata
  • Anell de Nagata Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralShigefumi Mori, Shuzo Izumi, Thomas Knapp, Masayoshi Miyanishi, Masaki Maruyama, Shigeru Mukai, Hiroshi Saito, Satoshi Suzuki, Sampei Usui i Masatoshi Yamauchi Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1998)  Orde del Tresor Sagrat, 2a classe
  • (1986)  Premi de l'Acadèmia de Ciències del Japó
  • (1970)  Premi Matsunaga Modifica el valor a Wikidata

Masayoshi Nagata (japonès: 永田雅宜) (Ōbu, 9 de febrer de 1927 - Kyoto, 27 d'agost de 2008) va ser un matemàtic japonès.

Vida i Obra

Nagata va patir els efectes de la Segona Guerra Mundial que li van retrasaar els estudis secundaris, però va entrar a la universitat de Nagoya el 1947 i es va graduar en matemàtiques el 1950. El 1953 va ser nomenat professor de la universitat de Kyoto en la qual va rebre el títol de doctor en ciències el 1957.[1] Es va retirar el 1990 passant a ser professor emèrit.[2]

Nagata va fer aportacions importants en àlgebra commutativa i geometria algebraica i són especialment rellevants les seves construccions de contraexemples; concretament la construcció d'un anell d'invariants generat no finitàriament,[3] amb el qual va resoldre el catorzè problema de Hilbert.[4]

Referències

  1. ↑ Chang, 2011, p. 333.
  2. ↑ Miyanishi, 2010, p. 645.
  3. ↑ Maruyama et al., 2009, p. 58.
  4. ↑ Yandell, 2002, p. 266-268.

Bibliografia

  • Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
  • Maruyama, Masaki; Miyanishi, Masayoshi; Mori, Shigefumi; Oda, Tadao «Masayoshi Nagata (1927–2008)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 1, 2009, pàg. 58. ISSN: 0002-9920.
  • Miyanishi, Masayashi «Masayoshi Nagata (1927–2008) and his mathematics» (en anglès). Kyoto Journal of Mathematics, Vol. 50, Num. 4, 2010, pàg. 645-659. DOI: 10.1215/0023608X-2010-008. ISSN: 0023-608X.
  • Yandell, Ben. The Honors Class: Hilbert's Problems and Their Solvers (en anglès). A.K. Peters Ltd., 2002. ISBN 1-56881-141-1. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Masayoshi Nagata» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «数学の巨人 永田雅宜 〜ひたむきに歩き続けた人生〜» (en japonès). Science Portal, 2005. [Consulta: 26 setembre 2023].
Registres d'autoritat
Bases d'informació