Matthias Jakob Schleiden
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 abril 1804 Hamburg |
| Mort | 23 juny 1881 (77 anys) Frankfurt del Main |
| Sepultura | Cementiri Principal (Frankfurt) |
| Rector de la Universitat de Jena | |
| octubre 1861 – abril 1862 | |
| Rector de la Universitat de Jena | |
| abril 1859 – octubre 1859 | |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Jena Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Biologia |
| Lloc de treball | Jena |
| Ocupació | biòleg, filòsof, botànic, professor d'universitat, fisiòleg |
| Ocupador | Universitat de Frankfurt Universitat de Ciències Aplicades de Rin-Main Universitat de Jena Universitat Imperial de Dorpat |
| Membre de | Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre estranger) (1872–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1864–1872) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre estranger) (1863–1864) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1849–1863) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Karl Eugen von Mercklin |
| Abrev. botànica | Schleid. |
| Família | |
| Germans | Heinrich Schleiden |
| Parents | Rudolf Schleiden (cosí germà) |
  | |
Matthias Jakob Schleiden (Hamburg, 5 d'abril de 1804- Frankfurt del Main, 23 de juny de 1881),[2] va ser un cèlebre botànic alemany. És un dels autors de la teoria cel·lular. Schleiden va ser un dels primers científics alemanys a adherir-se a les tesis evolucionistes de Charles Darwin (1809-1882).
Un any després que Schleiden publiqués la seva teoria cel·lular de les plantes, el seu amic Theodor Schwann ho feu extensiu als animals, unificant-se així la botànica i la zoologia sota una mateixa teoria general.
Va realitzar els seus estudis a Heidelberg entre 1824 i 1827, i començà a practicar dret a Hamburg, però aviat es dedicà al que realment l'apassionava: la botànica. Ensenyà botànica a Jena, Tartu (Estònia), Dresden, Wiesbaden, Frankfurt del Main.
Al seu llibre Beiträge zur Phytogenesis (Contribucions a la fitogènesi, 1838), examina les diferents parts que constitueixen una planta i determina que estan compostes per cèl·lules. Destaca la importància del nucli de la cèl·lula, descobert pel botànic escocès Robert Brown (1773-1858), i el seu paper en la divisió cel·lular. Contràriament als altres botànics de l'època, que s'interessaven principalment per la descripció d'espècies noves i en respondre preguntes de taxonomia, Schleiden utilitza principalment el microscopi per estudiar els vegetals. És ell que animà Carl Zeiss (1816-1888) a produir microscopis d'una manera industrial.
Obra
Entre les seves publicacions destaquen:
- Beiträge zur Phytogeesis (1838).
- Grundzüge der wissenschaftlichen Botanik (2 volums, 1842-1843).
- Grundzüge der wissenschaftlichen Botanik (1861).
- Die Bedeutung der Juden für den Erhaltung und Weiderbelebung der Wissenschaften (1877).
Referències
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- ↑ Asimov, Isaac. «Schleiden, Matthias Jakob». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 298. ISBN 8429270043.
Bibliografia
- Olaf Breidbach, Uwe Hoßfeld, Ilse Jahn, Andrea Schmidt (Hrsg.): Matthias Jacob Schleiden (1804 - 1881). Schriften und Vorlesungen zur Anthropologie. Franz Steiner Verlag, Stuttgart 2004, ISBN 3-515-08542-4
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Breu biografia i bibliografia a Virtual Laboratory of the Max Planck Institute for the History of Science. (anglès)
