Max Abraham

Infotaula de personaMax Abraham

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 març 1875 Modifica el valor a Wikidata
Gdańsk (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de cervell Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDie electrischen Schwingungen um einen stabförmigen Leiter, behandelt nach der Maxwell'schen Theorie  (1897 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiMax Planck Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Göttingen
Stuttgart
Milà
Urbana
Aquisgrà Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTelefunken (1915–)
Politècnic de Milà (1910–1915)
Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1909–1909)
Universitat de Göttingen (1900–1909)
Universitat de Stuttgart (–1922) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Deutsche Physikalische Gesellschaft (1897–1921) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMax Planck Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
  • (1913)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 100788719 Modifica el valor a Wikidata

Max Abraham (Gdańsk, 26 de març de 1875 - Múnic, 16 de novembre de 1922) va ser un físic i matemàtic alemany.

Vida i obra

Max Abraham era fill d'una rica família de comerciants jueus. Va estudiar a la universitat de Berlín sota la direcció de Max Planck. Després de obtenir el doctorat el 1897, va ser ajudant de Max Planck durant tres anys. El 1900 va obtenir una plaça docent a la universitat de Göttingen, tot i que sense remuneració.[1]

El 1909 va obtenir una plaça de professor a la universitat d'Illinois, però disgustat pel baix nivell acadèmic, va retornar a Göttingen. L'any següent va ser nomenat professor a la universitat de Milà per invitació de Tullio Levi-Civita, però en esclatar la Primera Guerra Mundial (1914) va retornar a Alemanya.[2] Aquí va treballar per la Telefunken abans de ser nomenat professor a la universitat Tècnica de Stuttgart. El 1922, en ser nomenat professor de la universitat d'Aquisgrà, va patir un tumor cerebral i va morir en poc temps.

Abraham va fer esforços per substituir les lleis de l'electrodinàmica pels de la mecànica Newtoniana.[3] És molt coneguda la seva polèmica (1909) amb Hermann Minkowski sobre el comportament de la llum e entrar en un mitjà òptic.[4] També va utilitzar el formalisme de Minkowski per establir una teoria relativista de la gravitació,[5] tot i que sempre va ser un detractor de la teoria de la relativitat.

Referències

  1. ↑ Goldberg, 1970, p. 8.
  2. ↑ Citrini, 2008, p. 101 i ss.
  3. ↑ Janssen i Mecklenburg, 2006, p. 65.
  4. ↑ Zhang et al., 2015, p. 1.
  5. ↑ Renn, 2007, p. 305.

Bibliografia

  • Citrini, Carlo «Matematica e vita civile nel Politecnico di cento anni fa: la vicenda di Max Abraham» (en italiá). Annali di Storia delle Universitá Italiane, Vol. 12, 2008, pàg. 101-117. ISSN: 1127-8250.
  • Goldberg, Stanley «The Abraham theory of the electron: The symbiosis of experiment and theory» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 7, Num. 1, 1970, pàg. 7-25. DOI: 10.1007/BF00328783. ISSN: 0003-9519.
  • Janssen, Michel; Mecklenburg, Matthew. «From Classical to Relativistic Mechanics: Electromagnetic Models of the Electron». A: Vincent F. Hendricks, Klaus F. Jørgensen, Jesper Lützen, Stig A. Pedersen (eds.). Interactions: Mathematics, Physics and Philosophy, 1860-1930 (en anglès). Springer, 2006, p. 65-134. ISBN 978-1-4020-5194-4. 
  • Mansuripur, Mansud «Resolution of the Abraham–Minkowski controversy» (en anglès). Optics Communications, Vol. 283, Num. 10, 2010, pàg. 1997-2005. DOI: 10.1016/j.optcom.2010.01.010. ISSN: 0030-4018.
  • Renn, Jürgen. «The Summit Almost Scaled: Max Abraham as a Pioneer of a Relativistic Theory of Gravitation». A: Michel JanssenJohn D. NortonJürgen RennTilman SauerJohn Stachel (eds.). The Genesis of General Relativity (en anglès). Springer, 2007, p. 1229-1255. ISBN 978-1-4020-4000-9. 
  • Zhang, Li; She, Weilong; Peng, Nan; Leonhardt, Ulf «Experimental evidence for Abraham pressure of light» (en anglès). New Journal of Physics, Vol. 17, 2015, pàg. 1-12. DOI: 10.1088/1367-2630/17/5/053035. ISSN: 1367-2630.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Abraham» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Goldberg, Stanley. «Abraham, Max». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 novembre 2019]. (anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació