Mineralogia

Un exemple de mineral: selenita.

La mineralogia és la ciència que estudia les propietats físiques i químiques dels minerals en els seus diferents estats d'agregació. No solament s'ocupa de les substàncies que formen l'escorça terrestre, sinó també els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres.[1] És una la branca de la geologia però té molts punts de contacte amb la química.

Per mineral s'entén una matèria d'origen inorgànic, que presenta una composició química definida a més d'una estructura cristal·lina i que sol presentar-se en estat sòlid i cristal·lí a la temperatura mitjana de la Terra, encara que alguns, com l'aigua i el mercuri, es presenten en estat líquid. El científic que treballa en aquest camp s'anomena mineralogista.[2][3]

El departament mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona té una col·lecció de més de 25.000 exemplars, disponibles per a les necessitats de la recerca, l'exposició i la documentació.[4] El 2014, l'Institut d'Estudis Catalans va publicar un Vocabulari de mineralogia per normalitzar i sistematitzar la terminologia científica i els noms catalans dels minerals.[5]

L'estudi dels minerals es pot dividir en quatre grans grups:

  • Mineralogia descriptiva: estudia l'estructura, cristal·lografia, estructura, composició química, les propietats dels minerals i fa una classificció sistemàtica
  • Mineralogia determinativa: aplica les propietats fisicoquímiques i estructurals a la determinació de les espècies minerals.
  • Mineralogènesi: estudia les condicions de formació dels minerals, de quina manera es presenten els jaciments en la naturalesa i les tècniques d'explotació.
  • Mineralogia econòmica: desenvolupa les aplicacions de la matèria mineral, la seva utilitat econòmica, industrial, gemmologia…

Els mineraloides són minerals que poden presentar dualitat en el seu comportament.

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Mineralogia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Mineralogista». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ "Mineralogista" al TermCat, Centre de Terminologia, Generalitat de Catalunya.
  4. ↑ «Mineralogia». Barcelona: Museu de Ciències Naturals. [Consulta: 16 juny 2017].
  5. ↑ Riba i Arderiu et alii, 2014.

Bibliografia

  • Riba i Arderiu, Oriol; Melgarejo i Draper, Joan Carles; Mata i Perelló, Josep M. Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2014. DOI 10.2436/10.2000.41.1. 
  • Agricola, Georgius. De Natura Fossilium (eBook gratuït) (en llatí). Basilea: Froben, 1546. [Enllaç no actiu] Per una traducció en anglès en línia vegeu: Mark Chance Bandy & Jean A. Bandy (traductors). De Natura Fossilium (Textbook on Mineralogy). Nova York: Geological Society of America, 1955. 
  • De Boodt, Anselmus. Gemmarum et lapidum historia (en llatí), 1609. [Enllaç no actiu] Història de les gemmes i pedres

Enllaços externs

  • «Grup Mineralògic Català».
Registres d'autoritat
Bases d'informació