Nathaniel Bliss

Infotaula de personaNathaniel Bliss

Retrat de Nathaniel Bliss per autor desconegut (escola britànica) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1700 Modifica el valor a Wikidata
Bisley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1764 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaLondres Modifica el valor a Wikidata
4t Astrònom reial
1762 – 1764
← James Bradley – Nevil Maskelyne → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióPembroke College (Universitat d'Oxford)
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstronomia
OrganitzacióUniversitat d'Oxford
Observatori de Greenwich
Membre de
Royal Society (1742–) Modifica el valor a Wikidata
Influències
James Bradley
Premis

Find a Grave: 99518257 Modifica el valor a Wikidata

Nathaniel Bliss fou un matemàtic i astrònom anglès del segle xviii que va ser catedràtic savilià i astrònom reial.

Vida i Obra

Bliss era fill d'un marxant de roba. Va ingressar al Pembroke College de la Universitat d'Oxford el 1716 on s'hi va graduar el 1719 i doctorar el 1723.[1] A Oxford va assistir a les classes de James Bradley, tot i que no n'existeix evidència en els registres de la universitat.[2]

Va ser ordenat sacerdot i el 1736 era rector de l'església de Saint Ebbe a Oxford. Aquest mateix any es va cassar i va tenir un fill de nom John.[3]

El 1742, en morir Edmond Halley, va ser el seu substitut a la càtedra Saviliana de geometria. A partir d'aquesta data va col·laborar amb James Bradley que, com astrònom reial, dirigia l'observatori de Greenwich.[4] Particularment, va fer observacions de les llunes de Júpiter, del cometa de 1745[5] i del trànsit de Venus de 1761.[6]

També va mantenir un fort interès en la millora de la rellotgeria, ajudant John Harrison en els seus treballs per dissenyar un rellotge nàutic de precisió, el H-4.[7]

El 1762, en morir James Bradley, va ser nomenat astrònom reial i director de l'observatori de Greenwich, però pel poc temps que va ocupar el càrrec abans de morir, ja no va poder fer cap treball important.[8]

Referències

  1. Lynn, pàgina 86.
  2. Chapman, pàgina 177.
  3. Saridakis, pàgina 138.
  4. Maunder, pàgina 82.
  5. Chapman, pàgines 177-178.
  6. Maunder, pàgines 82 i 85.
  7. Saridakis, pàgina 139.
  8. Maunder, pàgina 85.

Bibliografia

  • Chapman, Allan. «Oxford's Newtonian school». A: John Fauvel, Raymond Flood, Robin Wilson (eds.). Oxford Figures (en (anglès)). Oxford University Press, 2013, p. 167-180. ISBN 978-0-19-968197-6. 
  • Lynn, W.T «Occultation of Aldebaran in the sixth century. - Bliss, Astronomer Royal» (en (anglès)). The Observatory, Vol. 8, 1885, pàg. 86-87. ISSN: 0029-7704.
  • Maunder, E. Walter. The Royal Observatory Greenwich (en (anglès)). Рипол Классик, 1900. ISBN 9785877058156. 
  • Saridakis, Voula. «Bliss, Nathaniel». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). Springer, 2007, p. 247-248. ISBN 978-0-387-31022-0. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nathaniel Bliss» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • «Nathaniel Bliss»., Encyclopaedia Britannica. Consultat 4 gener 2015.
  • «The Reverend Nathaniel Bliss (1700-1764)»., Royal Museums Greenwich. Consultat 4 gener 2015.
  • Vegeu aquesta plantilla
Professors Savilians i Lucasians d'Oxford i Cambridge
Professor Savilià de Geometria (Oxford)
Henry Briggs (1619)

Peter Turner (1631) John Wallis (1649) Edmond Halley (1704) Nathaniel Bliss (1742) Joseph Betts (1765) John Smith (1766) Abraham Robertson (1797) Stephen Rigaud (1810) Baden Powell (1827) Henry John Stephen Smith (1861) James Joseph Sylvester (1883) William Esson (1897) Godfrey Harold Hardy (1920) Edward Titchmarsh (1931) Michael Atiyah (1963) Ioan James (1969) Richard Taylor (1995)

Nigel Hitchin (1997)
Professor Savilià d'Astronomia (Oxford)
John Bainbridge (1620)

John Greaves (1642) Seth Ward (1649) Christopher Wren (1661) Edward Bernard (1673) David Gregory (1691) John Caswell (1709) John Keill (1712) James Bradley (1721) Thomas Hornsby (1763) Abraham Robertson (1810) Stephen Rigaud (1827) George Johnson (1839) William Donkin (1842) Charles Pritchard (1870) Herbert Turner (1893) Harry Plaskett (1932) Donald Blackwell (1960) George Efstathiou (1994) Joseph Silk (1999)

Steven Balbus (2012)
Professor lucasià (Cambridge)