Olimpíada d'escacs de 1966

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1966
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants299 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Localitzaciól'Havana (Província de l'Havana) 23° 08′ 12″ N, 82° 21′ 32″ O / 23.1367°N,82.3589°O / 23.1367; -82.3589 Modifica el valor a Wikidata
EstatCuba Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps23 octubre 1966 – 20 novembre 1966 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició17  (1966) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits1.944 Modifica el valor a Wikidata

1964 Modifica el valor a Wikidata
1968 Modifica el valor a Wikidata

La XVII Olimpíada d'escacs de 1966, organitzada per la FIDE i que incloïa un torneig obert per equips,[1] així com altres esdeveniments designats per a promoure els escacs, va tenir lloc a l'Havana (Cuba) entre el 23 d'octubre i el 20 de novembre del 1966.

L'equip soviètic amb sis Grans Mestres, liderat pel campió del món Petrossian, varen estar a l'altura de les expectatives i varen guanyar la seva vuitena medalla d'or consecutiva, per davant dels Estats Units i Hongria, plata i bronze respectivament.

Ex-campió Tal va ser colpejat en un bar poc abans de l'Olimpíada i es va perdre les primeres cinc rondes, per les seves lesions.

Com que Hongria i Iugoslàvia varen empetar en les dues partides i en punts, i varen fer taules 2-2 entre ells, el reglament dictava que el rànking final va haver de ser decidit usant la puntuació Sonneborn-Berger. Es va utilitzar una puntuació no ponderada, que va posar Hongria per davant de Iugoslàvia, donant-los les medalles de bronze. Si s'hagués utilitzat la ponderada, el resultat hagués estat al revés.

Resultats

Preliminars

Un total de 52 equips varen competir i varen ser dividits en set grups preliminars de set o vuit equips a cada grup. Els dos millors equips de cada grup passaven a la Final A, els classificats en tercer i quart lloc a la Final B, els 5-6 a la Final C, i la resta a la Final D. Tots els torneigs preliminars i les finals varen ser jugats al sistema de tots contra tots. Els resultats de la fase preliminar varen ser els següents:

  • Grup 1: 1. Unió Soviètica, 2. Espanya, 3. Suïssa, 4. Suècia, 5. Filipines, 6. Uruguai, 7. Mònaco, 8. Hong Kong.
  • Grup 2: 1. Iugoslàvia, 2. Islàndia, 3. Indonèsia, 4. Àustria, 5. Turquia, 6. Mongòlia, 7. Mèxic.
  • Grup 3: 1. Estats Units, 2. Noruega, 3. Polònia, 4. Israel, 5. Equador, 6. Portugal, 7. Bolívia.
  • Grup 4: 1. Argentina, 2. Dinamarca, 3. Anglaterra, 4. França, 5. Irlanda, 6. Xile, 7. Sud-àfrica.
  • Grup 5: 1. Txecoslovàquia, 2. Alemanya Oriental, 3. Canadà, 4. Escòcia, 5. Itàlia, 6. Luxemburg, 7. Xipre.
  • Grup 6: 1. Hongria, 2. Cuba, 3. Països Baixos, 4. Bèlgica, 5. Veneçuela, 6. Tunísia, 7. Panamà, 8. Líban.
  • Grup 7: 1. Romania, 2. Bulgària, 3. Colòmbia, 4. Finlàndia, 5. Grècia, 6. Puerto Rico, 7. Marroc, 8. Nicaragua.

Final

Final A
# País Jugadors Punts MP un
contra un
NS
1 Unió Soviètica Unió Soviètica Petrossian, Spasski, Tal, Stein, Kortxnoi, Polugaevsky 39½
2 Estats Units Estats Units Fischer, Byrne, Benko, Evans, Addison, Rossolimo 34½
3 Hongria Hongria Portisch, Szabó, Bilek, Lengyel, Forintos, Bárczay 33½ 20 2 232.25
4 Iugoslàvia Iugoslàvia Gligorić, Ivkov, Parma, Matanović, Matulović, Čirić 33½ 20 2 229.75
5 Argentina Argentina Najdorf, Panno, Bolbochán, Sanguineti, García, Schweber 30
6  Txecoslovàquia Pachman, Hort, Filip, Kaválek, Jansa, Ujtelky 29½
7  Bulgaria Minev, Bobotsov, Tringov, Padevsky, Kolarov, Popov 28½
8  Romania Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Soós, Drimer, Stanciu 26½
9 República Democràtica Alemanya RDA Uhlmann, Pietzsch, Fuchs, Malich, Zinn, Liebert 25½
10 Dinamarca Dinamarca Larsen, Brinck-Claussen, Andersen, Enevoldsen, Holm, Pedersen 20
11 Islàndia Islàndia Friðrik Ólafsson, Ingi Randver Jóhannsson, Guðmundur Pálmason,
Freysteinn Þorbergsson, Gunnar Gunnarsson, Guðmundur Sigurjónsson
19
12 Espanya Pomar, Medina García, Menvielle Lacourrelle, Calvo Mínguez,
Franco Raymundo, Pérez Gonsalves
18
13 Noruega Noruega Johannessen, Zwaig, Hoen, Kristiansen, De Lange, Wibe 14
14 Cuba Cuba Jiménez Zerquera, Ortega, Cobo Arteaga, Rodríguez Gonzáles,
García Martínez, Santa Cruz
12
Final B
# País Punts MP
15 Països Baixos Països Baixos 37
16 Polònia Polònia 31½
17 Àustria Àustria 30
18  Suïssa 28½ 15
19 Israel Israel 28½ 13
20 Finlàndia Finlàndia 28
21 Anglaterra Anglaterra 27½
22 Colòmbia Colòmbia 26½
23 Canadà Canadà 25½
24 Suècia Suècia 24½
25 Bèlgica Bèlgica 23
26 França França 20
27 Indonèsia Indonèsia 18
28 Escòcia Escòcia 15½
Final C
# País Punts MP
29 Itàlia Itàlia 38
30  Mongolia 33½
31 Filipines Filipines 31
32  Greece 29
33 Uruguai Uruguai 28
34  Tunisia 26½
35 Turquia Turquia 25½
36  Venezuela 25 12
37 Portugal Portugal 25 10
38 Xile Xile 23½ 9
39 Equador Equador 23½ 8
40 Irlanda Irlanda 21
41 Puerto Rico Puerto Rico 18½
42 Luxemburg Luxemburg 16
Final D
# País Punts MP
43 Sud-àfrica Sud-àfrica Sud-àfrica 28
44 Mèxic Mèxic 24½
45 Bolívia Bolívia 22
46 Mònaco Mònaco 20
47 Marroc Marroc 19½
48 Nicaragua Nicaragua 17
49 Panamà Panamà 16½
50 Líban Líban 11 3
51 Cyprus Xipre 11 2
52  Hong Kong 10½

Medalles individuals

Referències

  1. Encara que comunament es coneix com la divisió dels homes, aquesta secció estava oberta tant a jugadors masculins com femenins.

Enllaços externs

  • XVII Olimpíada d'escacs: Havana 1966 OlimpBase
  • Vegeu aquesta plantilla
Només absolutes
Només femenines
Emmen 1957 · Split 1963 · Oberhausen 1966 · Lublin 1969 · Medellín 1974
Combinades
No oficials
París 1924 · Budapest 1926 · Munic 1936 · Tripoli 1976
Medaller per països · Medaller individual