Podicipediformes

Podicipediformes

Podicipedidae
Cabussó emplomallat
Cabusset becgròs
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Podicipediformes
Família	Podicipedidae Bonaparte, 1831
Gèneres
Aechmophorus Podiceps Podilymbus Poliocephalus Rollandia Tachybaptus

Els podicipediformes^[1] formen un ordre d'ocells aquàtics capbussadors que comprèn una família (Podicipedidae), sis gèneres i 22 espècies (dues extintes: Podilymbus gigas i Podiceps andinus).

Són aus d'aigua dolça amb una àmplia distribució, amb algunes espècies que també es troben en hàbitats marins durant la migració i l'hivern. També existeixen algunes espècies no voladores, sobretot en llacs estables. Tot i que, superficialment, s'assemblen a altres ocells capbussadors com els gavians i les fuliques, estan més estretament relacionats amb els flamencs, com avalen dades morfològiques, moleculars i paleontològiques. Moltes espècies són conegudes per les seves parades nupcials, amb la parella realitzant danses sincronitzades a la superfície de l'aigua. Els ocells construeixen nius vegetatius flotants on posen diversos ous. Al voltant d'un terç de la població d'aquest ordre del món apareixen a diferents nivells de preocupació de conservació: hi ha grans amenaces, com ara la pèrdua d'hàbitat, la introducció de peixos depredadors invasors i la caça furtiva humana. Per això hi ha tres espècies que ja s'han extingit.

Morfologia

• Mida mitjana (22-76 cm de llargària total i 100-1.600 g de pes).
• Mascle i femella són similars però la femella és més petita i té el bec també més petit.
• Cos allargat i rabassut.
• Ales bastant petites.
• Bec recte i punxegut.
• Cua molt curta.
• Presenta dos tipus de plomatge: un d'hivernal, amb disseny gris i blanc, i un d'estival, en el qual es manifesten tonalitats vermelloses i una major desenvolupament de diverses plomes cefàliques.
• Plomatge vistós en època d'aparellament: atapeït i molt suau. Les plomes timoneres són rudimentàries i no es diferencien de les altres que les envolten.
• Les plomes dels costats formen com una mena de bosses per desar-hi els pollets durant els seus primers dies de vida. Després els portaran a l'esquena.
• Potes curtes, amb quatre dits, lobulades i situades molt enrere per facilitar el busseig però els dificulta la mobilitat a terra (més enrere que les calàbries i els ànecs). Els peus tenen 3 dits dirigits cap endavant i els tarsos són plans. Presenten els dits de les potes lliures i vorejats d'una membrana lobulada i tenen les ungles aplanades i quadrangulars.
• Bec fort, prim i recte o feblement corbat.
• L'iris de l'ull pot ésser de color groc o marró.
• Tenen de 17 a 21 vèrtebres cervicals.

Reproducció

Segueixen uns ritus d'aparellament molt espectaculars i són monògams durant l'època de cria. Fan un niu amb plantes, flotant, i ambdós sexes coven els ous durant 21-30 dies i alimenten els pollets, que neixen amb plomissol. Esdevenen independents al cap de 6-12 setmanes i són madurs sexualment a l'any o dos d'edat.^[2] Quan abandonen el niu per alimentar-se o per qualsevol altra raó, cobreixen els ous amb matèria vegetal perquè passin desapercebuts per als seus depredadors (fures, gavines, falcons, fotges, corbs, perques americanes, lluços de rius i humans).

Alimentació

Són de règim piscívor i capturen les seues preses cabussant-se i nedant en profunditat, restant submergits només 20-60 segons, però cobrint sota l'aigua algunes desenes de metres.^[3] Entre altres peixos mengen anguiles (Anguilla anguilla), tenques (Tinca tinca), truites de riu (Salmo trutta) i barbs rojos (Phoxinus phoxinus). També capturen insectes aquàtics, crustacis, caragols, gambes i mol·luscs.

Hàbitat

Es troben a l'aigua dolça (llacs, rius i embassaments fins als 3.000 m d'altitud) i aigües costaneres.

Distribució geogràfica

A tots els continents de la Terra, llevat de l'Antàrtida, de l'Àrtic i d'algunes illes oceàniques. A Europa només hi són presents els gèneres Podiceps i Tachybaptus.^{[4][nb 1]}

Costums

Tenen dificultats per enlairar-se i per això quan són amenaçats es capbussen en comptes de volar.^[4] Alguns volen en migració, però alguna espècie és incapaç de volar.^[4] Volen amb el coll inclinat cap avall.

Són exclusivament aquàtics i estan molt adaptats a l'aigua, on es cabussen per obtindre aliment (animal o vegetal) i poden restar-hi només que treguin el cap fora. Neden amb el cos bastant submergit i el coll dret.

S'empassen les seues plomes, potser per ajudar a fer la digestió.

Gèneres i espècies

• Gènere Tachybaptus
  • Tachybaptus ruficollis
  • Tachybaptus novaehollandiae
  • Tachybaptus pelzelnii
  • Tachybaptus rufolavatus
  • Tachybaptus dominicus
• Gènere Podilymbus
  • Podilymbus podiceps
  • Podilymbus gigas
• Gènere Rollandia
  • Rollandia rolland
  • Rollandia microptera
• Gènere Poliocephalus
  • Poliocephalus poliocephalus
  • Poliocephalus rufopectus
• Gènere Podiceps
  • Podiceps grisegena
  • Podiceps cristatus
  • Podiceps auritus
  • Podiceps nigricollis
  • Podiceps andinus
  • Podiceps major
  • Podiceps occipitalis
  • Podiceps taczanowskii
  • Podiceps gallardoi
• Gènere Aechmophorus
  • Aechmophorus occidentalis
  • Aechmophorus clarkii^[5]

Notes

Referències

Bibliografia

• Storer, R. W. Ordre Podicipediformes. Planes 140-155 a Check-list of birds of the world, vol. 1, 2a edició. E. Mayr i G.W. Cottrell, eds. Mus. Comp. Zool., Cambridge (Massachusetts, Estats Units), 1979.
• Viu en llacs i rius de agua dolça.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Els podicipediformes a l'Enciclopèdia Catalana.^{[Enllaç no actiu]} (català)
• Descripció d'aquest ordre d'ocells. (castellà)
• Els podicipediformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
• Taxonomia d'aquests ocells. (anglès)