Portmeirion

Plantilla:Infotaula geografia políticaPortmeirion
Imatge

Localització
Map
 52° 54′ 47″ N, 4° 05′ 57″ O / 52.9131°N,4.0992°O / 52.9131; -4.0992
EstatRegne Unit
PaísGal·les
Àrea principalGwynedd
ComunitatPenrhyndeudraeth Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
FundadorClough Williams-Ellis Modifica el valor a Wikidata
Creació1925 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postalLL48 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
UTC±00:00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webportmeirion-village.com Modifica el valor a Wikidata

Portmeirion és un vil·la turística construïda en estil italianitzant al comtat de Gwynedd, en el nord de Gal·les. Amb una aparença molt original, el poble ha estat localització per a filmacions diverses, especialment de la sèrie de televisió The Prisoner.

Ajuntament de Portmeirion

Localització i accés

Portmeirion és a la vora de Penrhyndeudraeth, en l'estuari del riu Dwyryd, a més de tres quilòmetres al sud-est de Porthmadog, i a un quilòmetre i mig de l'estació de Minffordd, coberta per la línia de tren de via estreta Ffestiniog Railway i per la Cambrian Line.

Història

Malgrat les abundoses opinions que diuen que el lloc està basat en el bellíssim poble de Portofino, a Itàlia, el creador de Portmeirion, Sir Clough Williams-Ellis, en refusà l'atribució directa, afirmant que només havia volgut homenatjar l'atmosfera de la Mediterrània. En unes declaracions, però, al·ludí al port italià dient: "Com no m'hagués pogut enamorar de Portofino? La seva imatge quedà en mi com un exemple gairebé perfecte d'embelliment humà i ús d'un lloc exquisit..."

Williams-Ellis dissenyà i construí la vila entre 1925 i 1975. Utilitzà fragments de restes procedent de les demolicions d'altres edificis, alguns dels quals fets d'altres arquitectes distingits. Aquesta arquitectura de bricolatge (de pastitx, segons algunes veus crítiques) i la seva nostàlgia deliberada han contribuït al desenvolupament del postmodernisme en l'arquitectura de les darreries del segle xx.

El cos principal de l'hotel, i les casetes anomenades "White Horses" (=Cavalls blancs), "Mermaid" (=Sirena) i "The Salutation" (=La Salutació) havien format part d'una gran finca de nom Aber Iâ (gal·lès: Estuari de Gel), de mitjans dels anys 1850, en una zona on hi havia hagut una foneria i unes petites drassanes. L'arquitecte Williams-Ellis canvià el nom de la zona pel de Portmeirion (Port per estar en la costa, Meirion pel comtat de Meirionnydd (Sîr Feirionydd) on aleshores se situava[1]). Restes escadusseres d'un castell (referenciat el 1188), anomenat diversament com Castell Deudraeth, Castell Gwain Goch i Castell Aber Iau, es troben en el bosc proper a la vila.

Vista panoràmica

En l'any 1931 Williams-Ellis comprà a son oncle, Sir Osmund Williams, la mansió victoriana Castell Deudraeth (sense relació amb el castell medieval esmentat abans) amb la intenció d'incorporar-la al complex hoteler de Portmeirion, però l'esclat de la Guerra Mundial ho impedí. Williams-Ellis considerà sempre que el Castell era "l'edifici més gran i majestuós de la Finca Portmeirion", i maldà per adquirir-lo. Finalment, amb subvencions de la fundació cultural de la loteria britànica (Heritage Lottery Fund), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i l'oficina de turisme de Gal·les, l'objectiu fou aconseguit i Castell Deudraeth obrí com a hotel (11 habitacions) i restaurant el 2001. És situat a un quilòmetre del nucli urbà.

La finca compta amb una important col·lecció de rododèndrons i altres plantes exòtiques en una zona enjardinada, plantada per l'anterior propietari George Henry Caton Haigh. En l'actualitat, Portmeirion pertany a una associació sense ànim de lucre, que explota la majoria dels edificis com a habitacions d'hotel o com a apartaments, i els locals com a botigues, un cafè, sala de te i restaurant. És un dels deu atractius turístics més importants del nord de Gal·les [1] i es pot visitar pagant entrada.

Portmeirion en la cultura popular

Vista del campanar

La vila de Portmeirion ha estat una font d'inspiració per escriptors i artistes, i una localització especial per a productors de cinema i televisió. Noël Coward, per exemple, hi escrigué Blithe Spirit. Altes visitants il·lustres han estat l'arquitecte Frank Lloyd Wright el 1956, Gregory Peck, Ingrid Bergman i Paul McCartney. El músic Jools Holland, que ho conegué quan filmava el xou de TV The Tube, en quedà tan frapat que es feu bastir el seu estudi i altres edificis de casa seva a Blackheath (Londres) en un estil copiat de la vila. La imatge de Portmeirion, però, està especialment unida a la promoció que en va fer la sèrie de televisió The Prisoner.

Portmeirion i The Prisoner

Al llarg dels anys, diverses pel·lícules i episodis de sèries de televisió han estat filmats a Portmeirion, sovint fent-ne un exòtic racó europeu. Tres exemples en poden ser l'episodi View from the Villa, capítol del 1960 de la sèrie Danger Man protagonitzat per l'actor Patrick McGoohan; un episodi de mitjans dels anys 70 de la sèrie Doctor Who (The Masque of Mandragora, ambientat en la Itàlia renaixentista), i un episodi de Citizen Smith que transcorria a Rímini.

Bicicle símbol de la sèrie The Prisoner

Clarament, el millor partit de la localitat es tragué els anys 1966-67, quan McGoohan (fent d'actor-guionista-productor) tornà a Portmeirion per filmar els exteriors de The Prisoner, una sèrie surrealista de ciència-ficció en què Portmeirion adquiria un paper estel·lar com a The Village, una població-presó per a ex-agents secrets. A petició de Williams-Ellis, Portmeirion no aparegué en els títols de crèdit (que a cada episodi deien Filmed on Location sense més detalls) fins al darrer episodi, amb la voluntat de restringir l'accés a la vila perquè no esdevingués un lloc de masses. Per la mateixa raó s'establí el pagament d'una petita entrada per accedir-hi. La sèrie es convertí en un fenomen de culte, i els fans no paren de visitar Portmeirion, que acull trobades anuals d'afeccionats. La majoria de les construccions i paisatges de la sèrie han estat mantinguts virtualment sense canvis; l'edifici que feia de residència del protagonista és en l'actualitat una botiga de records temàtics.

Notes i referències

  1. "Portmeirion" a BBC Wales documentary, 2006

Enllaços externs

  • Plana web oficial (gal·lès)(anglès)
  • Visita virtual Arxivat 2009-07-19 a Wayback Machine. (anglès)
  • Història i cronologia Arxivat 2009-05-31 a Wayback Machine. (anglès)
  • Reportatge fotogràfic Arxivat 2013-12-28 a Wayback Machine.
  • Fotografies Arxivat 2008-08-18 a Wayback Machine.
  • Plana dedicada a The Prisoner (anglès)
  • Vegeu aquesta plantilla
Pobles del comtat de Gwynedd (Gal·les)
Bandera de Gal·les
Aberangell  · Aberdaron  · Aberdesach  · Aberdyfi  · Abererch  · Abergwyngregyn  · Abergynolwyn  · Aberllefenni  · Abermaw  · Abersoch  · Afon Wen  · Y Bala  · Bangor  · Beddgelert  · Bethel  · Bethesda  · Betws Garmon  · Blaenau Ffestiniog  · Bontnewydd  · Bontnewydd  · Brithdir  · Bryncir  · Bryncroes  · Brynrefail  · Caernarfon  · Carmel  · Cefnddwysarn  · Clynnog Fawr  · Corris  · Cricieth  · Croesor  · Chwilog  · Deiniolen  · Dinas Dinlle  · Dinas Mawddwy  · Dolbenmaen  · Dolgellau  · Dyffryn Ardudwy  · Fairbourne  · Y Felinheli  · Y Fron  · Frongoch  · Ffestiniog  · Garndolbenmaen  · Golan  · Groeslon  · Harlech  · Llanaelhaearn  · Llanbedr  · Llanbedrog  · Llanberis  · Llandanwg  · Llandrillo  · Llandwrog  · Llandygái  · Llanddeiniolen  · Llandderfel  · Llanegryn  · Llanfachreth  · Llanfaglan  · Llanfair  · Llanfihangel-y-pennant  · Llanfihangel-y-pennant  · Llanfrothen  · Llangïan  · Llangwnadl  · Llaniestyn  · Llanllyfni  · Llanuwchllyn  · Llanymawddwy  · Llanystumdwy  · Llithfaen  · Maentwrog  · Mallwyd  · Minffordd  · Morfa Nefyn  · Mynydd Llandygái  · Mynytho  · Nantlle  · Nant Peris  · Nasareth  · Nebo  · Nefyn  · Pennal  · Penrhyndeudraeth  · Pen-y-Groes  · Pontllyfni  · Porthmadog  · Portmeirion  · Pwllheli  · Rachub  · Rhiw  · Rhosgadfan  · Rhostryfan  · Rhyd-Ddu  · Sarn Mellteyrn  · Talsarnau  · Talybont  · Talysarn  · Tanygrisiau  · Trawsfynydd  · Trefor  · Tregarth  · Tudweiliog  · Tywyn  · Waunfawr  ·
Bandera de Gal·les